23.10.06

Conferència Cervantes-Servent


Aprofitant l'estrena de la pel·lícula "Enigma Cervantes", el dia 20 d'octubre DE 2006 a les 4 de la tarda, al cine Alexandra, Rambla Catalunya núm.90, Barcelona.



Us volem tornar a convidar a revisar la conferència que va fer en Jordi Bilbeny a la Universitat de Barcelona, el dimecres 14 de desembre de 2005: "Miquel de Cervantes, català: proves d'una ocultació". L'acte va ser organitzat per l'"Àgora Literària dels Països Catalans".


www.HistoCat.cat

22.10.06

Sàpiens, la revista...

Avui escric per parlar de la revista Sàpiens. El cas és que m'he comprat el darrer número de la revista mensual, ja que hi ha un especial sobre Cristòfor Colom.

La revista parteix de la premisa que no hi ha proves concloents i que ningú pot demostrar res. Ara bé, els encapçalaments de cada part de l'especial són tendenciosos i posen al mateix nivell teories sense fonament amb teories fonamentades. És curiós, a més, les paraules i citacions textuals que recullen dels historiadors consultats. Quan parla Consuelo Varela i companyia (o sigui, gent pro-oficialitat històrica) els seus arguments són coherents i ben construïts. Hi estiguis o no d'acord, a la revista et presenten quatre línies del pensament de la Varela, i t'ho presenten de manera intel·ligible. Ara bé! La sorpresa m'ha atrapat en el moment en què li toca parlar a en Bilbeny: la revista fa dos blocs, els que diuen A, i en Bilbeny que està en contra d'A. Si a això hi afegim que a les citacions d'en Bilbeny hi ha una mena de neblina estranya... Quan parla en Bilbeny els responsables de Sàpiens li retallen paraules i frases senceres, en una mena d'exercici de síntesi que dóna un resultat més aviat preocupant: les frases d'en Bilbeny són inconexes i carents de sentit. No per la seva sintaxi, sinò pel contingut. Comença parlant de pomes i ho argumenta amb peres... I com que els d'Hisotcat no ens mamem el dit, i a més coneixem els texots i el discurs d'en Bilbeny, la meva conclusió és que tot això no és més que un nou intent de descrèdit de la teoria i la persona d'en Jordi Bilbeny.

Ah! Increïble (però cert) l'opinió de n'Alcoberro. Aquest home és de Pals i és qui més nega que Pals tingués port... Simplement perquè ell no hi veu cap port ACTUALMENT. Vaja, li hauríem de recomanar que comenci a mirar els mapes de la costa catalana d'abans del 1700, a veure què hi troba.

Xevi Mató



www.HistoCat.cat

19.10.06

Colom vs Servent

Amb l'estrena del documental "Enigma Cervantes" començarà una nova polèmica i, per tant, una nova campanya de descrèdit vers la persona d'en Jordi Bilbeny. Fins ara totom posava en dubte, de manera gratuïta i amb absolut desconeixement de causa, les seves teories colombines. Ara, però, ja es comença a acceptar la primera, això sí! Parlar del "Cervantes" català és massa! Fixeu-vos que en comptes de dir: "ostres, si se'ns ha enganyat durant tant de temps i a tots plegats amb una qüestió de tal magnitud, en quantes d'altres devem estar equivocats..." la gent surt amb coses com "en Colom encara, però Cervantes és passar-se".

Grotesc, oi? Doncs per molt grotesc que us sembli, penso que ho és molt més! La majoria de la gent no té fàcil accès a la informació i documentació sobre Cristòfor Colom, i per tant adquireix el coneixement d'una manera infundada. És un acte de fè que converteix una versió manipulada de la istòria en dogma sagrat que només poden modificar un reduït nombre de persones afins al règim. I és per això que és difícil no demostrar sinó aconseguir que s'accepti que en Colom fou català! La gent en general no té la possibilitat de certificar allò que ha acceptat sense pensar-hi! I el més greu és que les persones que hem acceptat una teoria a partir d'unes proves de manera fonamentada, lògica i coherent, som menyspreuats i tractats d'il·luminats!

Ara bé, com he dit, hi ha una diferència molt gran entre Colom i Servent, i és: Qui no té a casa una edició del Quixot? Una edició moderna i de butxaca, fins i tot! Qui no té el Quixot a casa?

Ara la gent podrà llegir la teoria d'en Bilbeny i corroborar-ho amb el Quixot a les mans. Ara sí que podrem dir que tot aquell que, un cop llegida la teoria d'en Bilbeny i el Quixot, continui dient que lo d'en Cervantes "és passar-se" no és res més que un fanàtic i un ximplet.

Xevi Mató

www.HistoCat.cat

13.10.06

Parlament d'Oriol Junqueras, a la presentació de la plataforma Sobirania i Progrés.


(Presentació al Petit Palau)

Bona nit!

D'entrada voldria confessar-vos que em sento una mica desbordat per aquest escenari i per la presència de tots vosaltres, però també estic eufòric. Estic eufòric perquè vosaltres sou l’orgull i l’esperança de la pàtria! A vegades, els dic als meus alumnes: sou l’orgull perquè sou l’esperança i sou l’esperança perquè un dia en sereu l’orgull, perquè un dia sabreu ocupar el vostre lloc entre els valents, perquè, com va demanar el president Francesc Macià, sabreu fer-vos dignes de Catalunya, cadascú al seu lloc i Catalunya al cor de tots! Però, per a conseguir-ho, caldrà que sigueu els millors, els millors en tot, valents i prudents, orgullosos i modestos, constants i divertits, rigorosos i amables! Potser penseu que això no serà pas fàcil, però, si fos fàcil, ho demanaria a qualsevol i no a vosaltres, que sou "l’orgull i l’esperança de la pàtria", a vosaltres que, en paraules de Joan Salvat Papasseit, "formeu l’escamot dels soldats de la llibertat que sols un bes pot fer presoner", que "formeu l’escamot dels que trenquen les reixes i res no pot fer caure si no un altre bes", que "formeu l’escamot dels soldats de vanguarda, per a què el primer bes us sigui donat als primers".

Fa quasi 300 anys, l’11 de setembre de 1714, després de 10 anys de guerra, de 13 mesos de setge, de 30.000 bombes llançades per 40.000 soldats sobre una ciutat de 35.000 habitants, quan més de 25.000 soldats de les columnes d’assalt enemigues s’escampaven per l’entremat urbà i col·locaven els seus canons sobre els llenços de muralla que encara s’aguantaven drets, les autoritats polítiques del vostre país van redactar la seva darrera crida. En realitat, no anava dirigida als defensors de la ciutat, sinó a vosaltres, a tots vosaltres, a cadascú de vosaltres, perquè sabéssiu que havien defensat a ultrança les llibertats de la pàtria!

A vosaltres us correspon honorar la seva memòria, donar sentit al seu sacrifici, recollir el testimoni de la seva lluita! Per aquesta raó, ens reunim avui aquí per presentar la Plataforma Sobirania i Progrés, per iniciar el camí cap a un referèndum d’autodeterminació, per anteposar un estudi sobre un projecte de desobediència fiscal i per internacionalitzar el nostre afany per la llibertat i la justicia! El nostre triomf no està pas tan lluny com alguns podrien pensar. En aquest moment, al Parlament de Catalunya, hi ha almenys 23 diputats independentistes. Segurament uns quanta més, com a mínim 23. Doncs bé, si els votants de cada un d’ells convencen dues persones més, només dues més, en un any o dos, o deu, en tot cas, tan sols dues persones més, aleshores, en lloc de 23 diputats, n’hi haurà 69! I, a més de ser un número simpàtic, 69 és un diputat més que la majoria absolut. I, quan siguin majoria absoluta, hauran de tenir clar que la independència no es demana. Es proclama i es defensa!!!

www.HistoCat.cat

8.10.06

Síria i els seus tresors

L'altre dia llegint sense gaire interés, com de costum, el "diari" 20minutos vaig descobrir una notícia que m'agradaria que coneguessiu.

Deia així: "Tesoros Arqueològicos por Descubrir a Orillas del Éufrates Nada menos que en 9000 a.C. se costruyó el edificio circular que acaba de descubrir en Dja'de (al norte de Siria, en la margen izquierda del Éufrates) una misión arqueológica francesa. En él se ha encontrado una decoración a base de pinturas que es la más antigua que se conserva en Oriente Próximo. Siria esconde aún tesoros arqueológicos por descubrir, como los cráneos sobre estas líneas, con 9000 años de antigüedad y hallados en un suburbio de Damasco."

No l'he traduït a la nostra llèngua per no contribuïr més, com els "nostres" mitjans de comunicació, a l'engany del nostre poble.

La fotografia a la qual fa referència i que, com diu, encapçalava la notícia era la fotografia de tres cranis petrificats que conservaven tots els seus caràcters facials col·locats sense orde en un forat a terra i com si haguessin estat decapitats.

Sé que aquest tipus d'informació té molta rellevància per alguns de nosaltres i n'he volgut fer esment.

El desconeixement del nostre passat va molt més enllà del que ens poguem arribar a imaginar.

Salutacions!


Albert G.G.

La Xina, Catalunya, Amèrica


Si Catalunya mantenia relacions amb la Xina ja al segle XII, segons pot hom deduir dels capitells amb figures xineses del monestir de Sant Miquel de Cuixà, i atès que la Xina mantenia relacions amb Amèrica, per què els catalans de llavors no haurien pogut saber de l’existència d’Amèrica, i en conseqüència, En Colom?...

Miquel Mir

www.HistoCat.cat

6.10.06

L'ADN sembla assenyalar Colom com a català


TECNO CIENCIA
http://www.tecnociencia.org
Diario gratuito de divulgación científico-técnica
Septiembre 2006 (Año 1 - Nº5)


DESCUBRIENDO LOS ENIGMAS DE COLÓN
Técnicas genéticas permiten desvelar los enigmas de Colón en el V Centenario de su muerte


El navegante que descubrió América ha sido uno de los personajes más enigmáticos de la historia, hasta ahora tanto su origen como el lugar donde descansaban sus restos no estaban claros. Sin embargo, ya podemos decir que los restos que se encuentran en la Catedral de Sevilla pertenecen a Cristóbal Colón, y que su origen fue probablemente catalán.

Éstas son las principales conclusiones a las que ha llegado el equipo de investigadores de la Universidad de Granada que durante dos años ha analizado los restos del navegante y de varios familiares.


Un parell de parraf interesants de l'article:


Por otra parte, el recipiente de metal contenía restos de arcilla y yeso que se están cotejando con catas del terreno en Valladolid, Sevilla y República Dominicana.
(Mira que si s'adonant de que a Valladolid no hi va ser di ne dap!!!)


Sin embargo, como ha apuntado el profesor Lorente «el ADN puede aportar datos para reinterpretar la historia, pero la historia no va a cambiar».
((Ho sento pel tal Lorente, però no en té ni ideia de la que caura al damunt!!!!)



Seguim endavant!!!!!!!
La sobirania no es demana, no es guanya, és proclama!

Eric Barrat

www.HistoCat.cat

5.10.06

Cap a la sobirania


Sóc d'un país, on a la por li diem seny. Però això ja s'ha acabat. La sobirania no es demana ni es guanya, és proclama. Cada un de nosaltres, som l'orgull i l'esperança de la pàtria. Hem d'aconseguir, que el dia de demà, quan els nostres fills mirin enrera, vegin això, orgull.

La sobirania ja és una necessitat. Visca Catalunya.

Eric Barrat

www.HistoCat.cat

Oriol Jonqueres


(Estracte de conversa entre Jordi Bilbeny i Jordi C.)

Jordi C.

Vaig sentir el mediàtic Oriol Jonqueres per ràdio i va carregar-se dràsticament les "teves" teories sobre la catalanitat d'en Colom, sense oferir cap prova contrària... Què li passa a aquest? Em va sorprendre força!


Jordi Bilbeny

No ho sé, què li passa. Però suposo que és el que els passa a tots: que ho voldrien saber tot sense llegir re. Per tant, com que no saben re, i no saben que es pot saber llegint, no pensen que jo pugui saber el que ells no saben. Això, ras i curt, se'n diu misèria intel·lectual. A d'altres països se'n diu fonamentalisme. I és el mateix que la Inquisició, però adequada als nostres dies: la irracionalitat elevada a l'enèsima potència, però sense fogueres, ni confiscació de llibres. Per això, només poden difamar. I sense cap argument, com tu molt bé has observat. I és que, fins i tot, dins d'ERC s'hi ha instal·lat la llavor de la istoriografia feixista. Potser tu ho podries denunciar des de dins. Faries un gran favor a tota la gent que pensa.


www.HistoCat.cat

4.10.06

Un projecte de no-retorn


A finals del 70, amb la reinstauració de la Generalitat i l'aprovació de l'estatut d'autonomia, la societat civil catalana va pensar que la feina ja estava feta i que a partir d'aquell moment el govern català seria qui s'encarregaria de tota la feina de reconstrucció nacional. Aquella societat civil catalana, sense més, va passar a un estat catatònic indefinit.

Passats ara mes de 30 anys, ens adonem de que s'ha fet feina, però en cap cas la mínima desitjable. Es així doncs que després de innumerables mentides i enganys provinents de 'la capital del reino' i de miserables espolis perpetrats sense la mes mínima vergonya, ara aquesta societat, comença a despertar i a entendre que cal alguna cosa mes que mirar-s'ho des de la barrera.

Des de fa uns anys, han anat apareixent múltiples entitats arreu del país que per diferents camins, tenen el mateix objectiu, la reconstrucció nacional. Cada cop és més estesa la idea de que cal fer feina i molta, per portar aquest tren a l'estació.

Val a dir que en tot aquest procés d’inici de mobilització, el principal problema ha estat la desorganització i poca força de totes aquestes noves entitats, i la falta d'un projecte ben planificat, com si d'una empresa es tractes.

Hores d'ara, sembla que alguna cosa comença a canviar. La aparició d'entitats com la "Plataforma pel dret de decidir", "Catalunya Acció", "Seleccions Catalanes", o la nova "Sobirania i progrés", semblen aportar una nova estructura i una nova embranzida al projecte. Es molta la gent que te ganes però que fins ara no havia trobat un lloc a la seva mesura. Potser ara es l'hora de començar a coordinar-se i garantir un projecte que sigui de no-retorn. Ara més que mai, cal dir PROU i posar-se a fer feina, però fer-ho sense pretendre treure cap partit ni cap benefici. Cal ser humils i construir junts.

Si en això estem d'acord, ni res ni ningú ens aturarà.

Eric Barrat

www.HistoCat.cat

1.10.06

Cervantes ja és massa!


Aquesta mateixa tarda, he coincidit en un acte popular al meu poble, amb un dels nostres polítics que ja llençat en plena campanya, s’ha passat per aquestes contrades per mirar d’esgarrapar algun vot més que ficar al cabàs. La campanya no començava el dia 15?

Jo tot cofoi, m’he apropat a ell amb un exemplar de “Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya” d’en Jordi Bilbeny, un tríptic dels que utilitzem a la Fundació per donar-nos a conèixer, i una targeta meva de presentació a fi de què el respectat polític pogués saber amb qui parlava.

Ves per on, aquest bon home, mira el llibre i em diu que el té i que ja l’ha llegit, i fins i tot m’ho promet. En comentar-li que necessitem que algú ens ajudi a poder arribar als mitjans de comunicació més importants i mirar de trencar així aquest aïllament a què estem sotmesos, ell tot convençut em diu: “m’he llegit el llibre i està prou bé, però en molts casos en Bilbeny fabula molt”. Com podeu imaginar, la meva cara és un poema davant de tant docte personatge, i a tot això i mentre anava allunyant-se de mi, em clava la puntilla: “Digues a en Bilbeny, que deixi al Cervantes, per què amb en Colom, ja en tenim massa”.

Bé, això és el que tenim. No se pas si és el que mereixem, però, si què és el que tenim, i com no vull escalfar-me gaire, només faré dos petits comentaris. El primer és molt simple. Quan aquest bon home diu “ja en tenim massa”, aquest “tenim” (primera persona del plural), denota implicació, i certament, vostès m’entendran, en tots aquests anys que portem implicats en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica dels PPCC, encara és hora que he de veure a un sol d’aquests personatges, donar un mínim cop de ma a una feina o investigació que, no ens enganyem, en qualsevol altre país, seria de màxim interès nacional.

L’altre comentari que vull fer per acabar, perquè el tema no s’ho mereix, és com una mena de missatge adreçat al nostre bon amic polític, a fi de què potser, fins i tot el farà pensar. És el següent:

Benvolgut amic, el fet de què a vostè li suposi un esforç mental extra tenir que assumir com a català a un altre personatge com és, per exemple en Cervantes, és una cosa que francament, no em preocupa gens. I si vostè veu inviable qualsevol recolzament a la colla de ‘freakies’ que des de fa anys, investiguen tanta manipulació històrica, no pateixi perquè total, no estan fent res de diferent del que ja han fet, és a dir, res. Però vaig a explicar-li en unes mínimes línies, perquè nosaltres si seguirem endavant amb aquesta tasca.

Encara que a vostè li pugui resultar sorprenent, o quasi bé impossible, nosaltres no fem això per fama o per diners, de fet en perdem molts de calers amb tot això. Nosaltres ho fem per una cosa que no se pas ara, però abans se’n deia, orgull. Pot buscar-ho al diccionari si vol.

Tots aquests personatges, Colom, Cortès, Cervantes/Servent, Cabot, Despuig, Velazques, i tants d’altres, eren tots molt diferents, però tenien una cosa en comú: Eren catalans. Aquests bons homes, varen deixar-se la pell pel seu país, i desprès de morts, se’ls ha negat el mínim dret que pot tenir una persona, que és el de ser reconeguts com el que son, en aquest cas, catalans. I més encara, se’ls hi ha negat el privilegi de ser reconeguts i honorats pels seus conciutadans. De fet, ni en sabem on son enterrats.

Miri amic meu. Aquí treballem una sèrie de catalans, que estem molt orgullosos de ser-ho, i, que collons! estem molt orgullosos d’uns personatges que han fet gran la història d’aquesta nació. I aquí estem nosaltres, per honorar-los com mereixen, per què la gent ho conegui, i perquè ja és hora que la gent, és senti orgullosa del país.

Perquè, vostè no voldrà pas que la gent segueixi adormida, oi?

Eric Barrat

www.HistoCat.cat

La més gran vistòria catalana de tots els segles: Panissars 1 d'octubre de 1285


El proper 1 d'octubre de 2006 a les 11:30h celebrarem a Panissars (Alt Empordà) el 721è aniversari de la més gran victória catalana de tots els segles.

Fa 21 anys (des del 700 aniversari) l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana organitza la commemoració d'aquesta victória que ens permeté conservar la independència 424 anys més fins el 1714.

Aquesta gran victória succeí 72 anys després de la desfeta de Muret (1213). Pere el Gran venjava així el seu avi Pere el Catòlic mort a Muret.

La gran victória de Panissars fou obra exclusiva dels catalans, tots ens havien abandonat fins i tot els aragonesos. Aquesta victória fou l'epíleg de la croada contra Catalunya després de les victóries navals de les Illes Formigos i de Roses.

Havíem vençut sols el poder de França i del Papa de Roma coaligats.

Ara la situació és ben diferent, no sabem plantar cara ni a Madrid sol, quan ja no tenim altres enemics exteriors a Europa.

L'IPECC ha commemorat aquesta victória catalana durant 21 anys seguits enmig de la indiferència generalitzada de politics, d'associacions catalanes i del poble en general que coneix la més gran derrota catalana del 1714 però no coneix la gran victória de Panissars del 1285.

L'IPECC fa moltes d'aquestes celebracions en solitari sense cap reconeixement públic i ara per acabar-ho d'adobar ens han tret totes les subvencions.

Ens ho posen molt dificil però no afluixarem.

Us invitem aquest diumenge a venir a Panissars (La Jonquera)


Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President IPECC

NOTA: Per anar a Panissars (no a dalt del Coll) cal passar el poble de la Jonquera i més enllà de l'antiga duana hi ha un camí a l'esquerra senyalitzat abans d'arribar a l'antiga frontera del Portús.

www.HistoCat.cat