5.10.06

Cap a la sobirania


Sóc d'un país, on a la por li diem seny. Però això ja s'ha acabat. La sobirania no es demana ni es guanya, és proclama. Cada un de nosaltres, som l'orgull i l'esperança de la pàtria. Hem d'aconseguir, que el dia de demà, quan els nostres fills mirin enrera, vegin això, orgull.

La sobirania ja és una necessitat. Visca Catalunya.

Eric Barrat

www.HistoCat.cat

1 Comments:

Blogger Quina creu! said...

Home, si entre els uns i els altres acabem fent president en Montilla, poc orgull hi veuran quan mirin enrere. Només hi trobaran imbecil·litat.

12:41 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home