29.7.07

A la recerca amb en Jordi Bilbeny (III)


(extracte d'una conversa per e-mail)


En Coromines i en Pacual, parlen d' "arribar" al seu Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico. Però a l'entrada de Riba.

Documentar "arribar", sembla, per primer cop, al Cantar del Mío Cid, al 1180. I constaten que aquest mot, "en castellano se encuentra en textos antiguos y americanos", vol. V, p. 7 (V, 7).

En primer lloc, no de has de donar gaire atenció al fet que aparegui al Cantar del Mío Cid, perquè algun estudiós ha comentat que es tracta d'un poema escrit en aragonès i traduït al castellà. Però jo mateix, després de fer-hi un cop d'ull, penso que molt fàcilment també podria ser català. Les catalanades, com de costum, en aquesta mena de casos, són infinitas i, fins i tot, ilarants.

Per tant, deixant de banda aquesta documentació, el que importa de l'observació d'En Coromines i En Pascual, és que creuen que és un mot ja en desús en el castellà, car només el troben en textos antics i a Amèrica.

Llavors, un curiós pel tema podria dir que el trobem a Amèrica perquè ve del castellà, i això demostraria que el mot era ben viu al segles XVI i XVII a Castella. Però nosaltres sabem que la primera colonització va ser feta exclusivament amb catalans (aragonesos inclosos) i així sí que explicaria perquè a Castella és un mot desfassat, perquè En Covarrubias no l'incorpora al seu Tesoro de la Lengua Castellana o Española, del 1611, i perquè es troba amb tota normalitat a la Nació Catalana i a Amèrica, exactament amb el mateix significat.

www.HistoCat.cat

24.7.07

SOSSAGRADAFAMILIA.ORG - El TAV que pot fer caure la Sagrada Família

Qui no ha viset encara el polèmic vídeo de la fictícia caiguda de la Sagrada Família? Porta ja 118.000 visites A YOUTUBE.COM/SOSSAGRAFAMILIA.ORG

www.HistoCat.cat

Etiquetes de comentaris: , ,

20.7.07

Amb diners catalans


Isabel-Clara Simó, article de dissabte 14 de juliol al diari AVUI


"AMB DINERS CATALANS" (Isable-Clara Simó)

L'informe del BBVA -no dels economistes catalans, ni del tripartit, ni d'irredempts independentistes, ni de tot això que ens diuen a diari- ho deixa ben clar: Catalunya ha estat discriminada per l'Estat des del 1964.* Sense una potent iniciativa privada, sense un esforç afegit, Catalunya avui estaria enfonsada. Tot i això, els dèficits en infraestructures, els problemes amb una indústria fugitiva i les càrregues que els ciutadans suporten són ben asimètrics respecte a d'altres zones de l'Estat, sobretot amb Madrid*.

Alhora, Catalunya Acció presenta un estudi sobre l'espoliació fiscal, xifrat en més de _19.000 milions d'euros a Catalunya i en 24.600 milions d'euros a tots els Països Catalans_.*

Cada dia sentim parlar d'insolidaritat catalana, que cal que tots els ciutadans siguin iguals, que és una enorme injustícia l'asimetria. I passa com amb la dita bíblica: que veuen la palla en l'ull aliè i no la biga en el propi. Aquestes dades no són discutibles: els qui viuen de la subvenció, els qui actuen segons la llei de l'embut, els qui s'aprofiten dels diners dels catalans són , molt en especial, els madrilenys -les dades són evidents- i, en general, tot l'Estat, amb l'excepció d'Euskadi.

Jordi Pujol va dir que, en política, Espanya s'aprofita més de Catalunya que Catalunya d'Espanya; però és que en economia no hi ha dubte: *Espanya treu molts beneficis de Catalunya, i amb diners catalans ha fet el Madrid modern que tenen ara, i en canvi Catalunya no en treu res d'Espanya. Ens resulta caríssim pertànyer a Espanya. I a sobre només rebem insults i boicots. És clar què necessitem: la independència."*

www.HistoCat.cat

19.7.07

Es publica subtitulat en anglès el documental sobre el cas Èric Bertran

Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula Harry Potter i l'Orde del Fènix, arriba també a la xarxa la versió internacional subtitulada en anglès d'Èric i l'Exèrcit del Fènix, un documental que narra l'odissea viscuda per Èric Bertran, un noi de 14 anys, conegut com el Harry Potter català, que va ser acusat de terrorisme.


Èric i l'Exèrcit del Fènix
és un documental que permet conèixer la veritat i les conseqüències personals i polítiques del cas d'Èric Bertran, un nen de Lloret de Mar (la Selva), que amb només catorze anys va viure la irrupció a casa seva de trenta policies amb un manament de la Justícia espanyola que l'acusava de terrorista per haver enviat un correu electrònic a Supermercats DIA demanant-li que etiquetés els seus productes en català. Èric, fan fervorós de les aventures de Harry Potter, de J.K. Rowling, va crear una pàgina web anomenada Exèrcit del Fènix, inspirada en el famós personatge, i va signar els seus correus amb el nom de la pàgina. Arran d'això, la Justícia espanyola, tot i saber que es tractava del web d'un nen de 14 anys, va mantenir l'acusació i va associar-lo a un exèrcit terrorista. Actualment, la família de l'Èric està seguint tots els tràmits legals per poder dur l'Estat espanyol davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i el Tribunal de Justícia de les Nacions Unides sota l'acusació d'assetjament moral i psicològic a un menor.


Aquest documental, realitzat per Xevi Mató i subtitulat a l'anglès per Heather Hayes, inclou les declaracions de l'escriptor Víctor Alexandre -que va tutelar el llibre sobre el cas i que n'ha escrit una obra de teatre estrenada el 2007 a Barcelona-, del diputat Joan Puig -que va defensar l'Èric en el Congrés espanyol-, de l'advocat Emili Colmenero -que explica com la Justícia espanyola va vincular el nen amb una cèl·lula d'Al Qaida- i dels germans Èric i Àdam Bertran.


Oficina de premsa als EUA:
U.S. press enquiries:
Emily Moore, tel. (865) 254-5244
OgleMoore@gmail.com



www.HistoCat.cat

Etiquetes de comentaris: , , , ,

15.7.07

S'any de sa desgràcia


El matí del 30 de juny de 1558, unes 140 naus de l'armada turca arribaven a Ciutadella, on desembarcaven d'entre 12.000 a 15.000 homes segons les versions en una illa que segons les dades oficials tenia llavors uns 10.000 habitants. Ciutadella, la capital de l'illa, comptava amb unes 4.000 persones.

En conèixer la presència de les tropes turques a Menorca, el regent de la Governació Bartomeu Arguimbau enviava emissaris a demanar ajuda a Mallorca i Barcelona. L'armada otomana havia fet primer un intent d'acostar-se a Maó el dia anterior, però gràcies al Castell de Sant Felip que s'estava construint i les bateries de què es disposaven, que van enfonsar algunes galeres turques, van poder ser rebutjats.

Inicialment, el capità Miguel Negrete recomanà la rendició de Ciutadella, a la qual cosa s'oposaren els ciutadellencs, que es disposaren a defensar-se dels turcs. Segons ens descriu l'historiador Miquel A. Casasnovas fins i tot es van fer sortides per inutilitzar l'artilleria enemiga. Arguimbau ordenà concentrar a la capital la major part de la població no combatent de Menorca seguint ordres de la princesa Joana en cas d'emergència, i va fer venir reforços d'altres poblacions. En total defensaven Ciutadella 620 homes, inclosos els 40 de la companyia de Negrete. 620 contra un mínim de 12.000 a 15.000 soldats turcs.

Els dies passaven i els menorquins van anar rebutjant els assalts dels turcs en tres ocasions, amb la precarietat dels mitjans de què disposaven, i la defensa es va veure dificultada per l'incendi de la casa de la Universitat, que havia acabat amb les municions restants, i la muralla estava ja mig enderrocada en diversos punts de forma que l'assalt final es preveia imminent.

Les autoritats van autoritzar l'evacuació de la població durant la nit del vuitè dia de setge, però tot i que els exploradors no havien detectat la presència de les tropes turques, la columna d'evacuació fou interceptada per l'enemic, de manera que moltes persones foren mortes o capturades, i la resta es refugià rere les malmeses muralles.

Durant els dies de setge els otomans van devastar la meitat occidental de l'illa fins Es Mercadal, les possessions i les collites cremades i el bestiar mort. Moltes persones van ser capturades. En un dels desembarcaments secundaris cap al sud de l'illa, explica Casasnovas, un important contingent es dirigí cap a Alaior amb les banderes desplegades, però els turcs es van retirar sense atacar la població.

Els menorquins resistiren l'atac dels turcs durant nou dies sense que aparegués en cap moment l'ajuda exterior sol·licitada. El dia 9, els turcs iniciaven l'assalt definitiu en què aconseguiren doblegar la resistència dels escassos defensors supervivents i les tropes turques entraven a Ciutadella. El saqueig durà tres dies després dels quals la ciutat quedà totalment despoblada i destruida.


La badia de Ciutadella a la boca del port de la ciutat menorquina. Al fons, Mallorca

Per Menorca va suposar la major catàstrofe demogràfica des de la conquesta de 1287, amb una pèrdua de gairebé la meitat de la població total de l'illa i d'almenys tres quartes parts de la de Ciutadella. Entre morts i captius, uns 5.000 habitants havia perdut l'illa.

Josep M. Ruiz Manent escriu: "No fou Ciutadella només la que patí tanta desgràcia, encara que sigui quasi exclusivament per a ella la glòria de la seva heroica defensa. Molt patiren les restants poblacions de l'illa, que es beneficiaven de la vitalitat de la capital. Cal afegir el gran nombre d'auxiliars generosos que donaren la vida a Ciutadella havent estat enviats per les universitats foranes de Mercadal, Alaior i Maó, i també els nombrosos habitants d'aquestes poblacions els quals, per haver vingut a viure a Ciutadella, pagaren també la seva part amb el captiveri o la mort".

Francesc d'Albranca lamentà que "quatre mil menorquins foren presos i duits a Constantinoble: tot d'una captius, després esclaus. Qui hi restà, entre les seves ruines?".

Cada 9 de juliol, Ciutadella rememora aquests fets amb la lectura al Saló Gòtic de l'Ajuntament de l'Acta de Constantinoble, redactada el 7 d'octubre d'aquell mateix any a la capital turca pel notari alaiorenc Pere Quintana.

Els fets de S'any de Sa Desgràcia són coneguts de pràcticament tots els menorquins, el que genera més confusió és explicar el contexte i les causes que portaren aquell exèrcit immensament superior d'una potència com l'Imperi otomà a una illa com Menorca. Perquè efectivament, l'assalt de 1558 fou obra de les tropes de l'armada turca i no un simple saqueig pirata. Les divergències dels diferents autors al llarg del temps sobre els motius d'aquella desgràcia, dels fets que realment van succeir i el paper dels protagonistes d'aquesta història han provocat no pocs debats entre els historiadors menorquins, segons la interpretació dels fets que es desprenen de l'anàlisi de la documentació de què es disposa. En els propers articles hi faré les meves aportacions que pretenen contestar preguntes sense resposta sobre S'any de sa Desgràcia i que generaran, inevitablement, noves preguntes.


Referències:

CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.

RUIZ MANENT, Josep M.: "Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de "Sa Desgràcia" de Ciutadella". Ed. Nura Menorca 2004.


Talaiòtic
http://espoblat.blogspot.com/2007/07/sany-de-sa-desgrcia.html

www.HistoCat.cat

Els Aragó reis també de Castella (II), resposta al Sr. Manubens


Em permetereu Sr. Manubens que us agraeixi l'agut comentari a l'article de la dinastia dels Aragó a Castella, es ben bé que en materia histórica per molt que ens esforcem per restituïr la veritat solem quedar-nos curts.

El meu argument es que a causa de l'acord Catalano-Aragonès als Barcelona s'els dona ó adquireixen l'Aragó, amb la condició de que n'agafin el nom com a dinastic, es l'argument de Jordi Benplantat, i per a regnar a Catalunya-Aragó cal portar aquest cognom, i es el que passa a tots els canvis dinastics fins als Habsburg, ningú em sap explicar la raó de no adoptar-lo, i si aquesta obligació dinastica encara es vigent.

Vós agudíssimanent i brillant puntualitzeu que el nom hauria de ser Barcelona que es el nom que per logica i normal successió per linia masculina correspondria, ara bé,segons entenc i ja em corregireu si l'herro, als naturals d'aquests estats s'els hauria de coneixer com a Barcelonins tant si eren de Napols, com de Saragossa, ja que la dinastia SOBIRANA eren els Barcelona, i princeps de Catalunya. També entenc que si si en el meu argument els Castellans son Aragonesos des de que governen els reis Catolics, en el vostre tots els subdits d'aquests serien Barcelonins, Castellans inclosos.

Es evident que com a mínim hi ha una legitimació per a dir-ho, perque es mes justificat dir Barcelona ó Aragó a Espanya i el seu imperi, des de el moment que als de l'Imperi Roma d'Orient els diuen Bizantins , o als Aragó els diuen Trastamara.

També demanaria que algú m'expliqui si la reina de Castella Isabel I té numeració de reina a Catalunya i Aragó, com si que té el seu marit , que es II a Catalunya i Aragó i es V a Castella.

Per ultim vull destacar públicament el silenci, d'internautes Aragonesos i Valencians que sempre ataquen el mes mínim avanç de la veritat històrica si no afavoreig l'Espanya Castellananista, n'esperava algún comentari, serà que han quedat desarmats i vençuts.

Lluís
www.HistoCat.cat

7.7.07

A la recerca amb en Jordi Bilbeny (II)


(extracte d'una conversa per e-mail)


Benvolgut Vernet,

Ara mateix tinc el tema d'En Servent deixat absolutament de banda. Amb tot, he pres nota de la referència bibliogràfica que em donàveu a fi de poder comptar amb els arguments del llibre quan abordi de nou el tema. En Tomàs de Montagut és un autor que conec i respecto. I que cito sovint en els meus estudis de temàtica americana. Però quan treballes amb informació traduïda, manipulada i deslocalitzada nacionalment, els resultats sempre són relliscosos.

Potser llegint els arguments que aporta en el seu estudi es pugui entrellucar alguna esquerda més, especialment en l'àmbit del dret.

Quant al fet que cap autor de prestigi hagi desmentit públicament la meva tesi és un punt que no m'incumbeix. Anava a dir que ni m'interessa. Però no seria del tot afinat. M'interessaria que els especialistes en dret medieval o en dret constitucional poguessin opinar sobre el meu darrer llibre, el Colom Príncep de Catalunya, que es fonamenta majorment en raonaments jurídics. Però essent com sóc conscient del que passa al nostre país, no m'estranya un pèl. Només hi ha agut un acadèmic, i encara doctor en economia, que ha gosat parlar des de les planes d'un diari. Suposo que a tothom li fa respecte, per no dir pànic, quedar al marge del corrent historiogràfic espanyolista, que és com dir quedar de banda del pensament ortodox.

Però en aquests moments és tanta la quantitat d'informació que he de llegir, tants els llibres antics que he de consultar, tanta la documentació a analitzar, tants els arguments a contrastar, tantes les noves pistes a seguir, els nous camps de recerca per córrer que el que diguin o deixin de dir els autors de "prestigi", a ores d'ara me la porta fluixa.

Jordi

www.HistoCat.cat

El Ministerio de Cultura cree que el tesoro del 'Odyssey' procede de un barco de bandera española


EFE 27.06.2007 - 12:16h
www.20minutos.es


- El tesoro español, según Cultura, se encontró en aguas internacionales.
- Se cree que esta empresa podría tener "presuntas actividades ilícitas por expolio".


El Ministerio de Cultura cree que, según toda la investigación realizada hasta ahora, el tesoro submarino hallado por la empresa Odyssey es "un cargamento extraído de un pecio de bandera española" que se encuentra "en aguas internacionales".

Esta es la hipótesis de trabajo "más verosímil" que baraja este departamento y que fue expuesta este miércoles por la ministra de Cultura, Carmen Calvo, en su comparecencia en la comisión correspondiente del Congreso de los Diputados.

La segunda hipótesis con la que trabaja Cultura, "simultánea y no excluyente" con la primera, se refiere a "presuntas actividades ilícitas de Odyssey por presunto expolio" que están siendo investigadas por el Juzgado de Instrucción número uno de la Línea de la Concepción (Cádiz), añadió Carmen Calvo.

Tras informar sobre las actuaciones legales que el Gobierno ha emprendido desde que el 18 de mayo Odyssey anunciara el hallazgo de un tesoro valorado en unos 370 millones de euros, la ministra dejó claro que el valor de un pecio nunca se mide en términos económicos, sino "en función de la información histórica que pueda aportar sobre nuestro pasado, que es un bien de todos".


Explotación del patrimonio

Carmen Calvo manifestó su profunda preocupación por la creciente explotación comercial de este patrimonio, especialmente "por ciertas actividades que tienen por objeto la venta, la adquisición o el trueque" de los bienes subacuáticos hallados.

La ministra de Cultura subrayó que el Gobierno está realizando "constantes gestiones de carácter diplomático" con la finalidad de proteger los legítimos intereses de España en la defensa del patrimonio histórico subacuático.

"España no defiende intereses mercantiles. España defiende lo que los ciudadanos nos demandan, que es la protección de nuestro patrimonio", dijo Calvo en su intervención en la Comisión de Cultura.

www.HistoCat.cat

El catalán preocupa a los jóvenes más que el bienestar o el racismo


ARTUR ZANÓN 28.06.2007 - 02:43h
www.20minutos.es


- Un 13,2% se inquieta más por cuestiones identitarias.
- Lo que más les quita el sueño es la vivienda y las condiciones laborales.


No es la máxima preocupación, pero puede sorprender que se encuentre entre las primeras. La soberanía y la lengua (13,2%) inquieta a los jóvenes más que la educación (12,6%) o el racismo (10,2%), y todavía más que el riesgo del nivel de bienestar (8,2%) o la desigualdad en el mundo (6,6%). Lo dice el estudio Partipació, política i joves elaborado por la Secretaria de Joventut entre más de 3.000 catalanes entre 15 y 29 años.


Poco españoles

Este interés en la lengua y la soberanía es paralelo al sentimiento de pertenencia: un 40,7% se cree más catalán que español o sólo catalán, frente al 7,5% que piensa que se sitúa en el otro extremo. Un 30,4% tiene un sentimiento ambivalente y otro 11,8% tiene como referencia "otro país".

Pese a ello, por delante de las cuestiones identitarias se hallan la vivienda (30,8%), el paro y la precariedad laboral y los problemas derivados de la inmigración (todas ellas con un 28,1%). Son las principales preocupaciones.


De izquierdas

Ideología: Un 47% se define de izquierdas. De centro izquierda son un 13% y de centro, un 13%. Un 7,7% son de derecha o centro derecha.

¿Pasan?: Un 28% no está interesado en la política institucional. Un 33% colabora con partidos o participa en conciertos reivindicativos. El 60% de los de 15 a 29 años no se vincula con la política.


Edad media de 40 años

Los catalanes tienen una edad media de 40 años, según la Memoria 2006 del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (STESC).

La cifra sería más alta, si no fuera por los extranjeros, que son mucho más jóvenes y su edad media no pasa de los 31 años. El CTESC advierte de que las inversiones en investigación y desarrollo crecen menos que antes y apuesta por una mejora en la calidad de la ocupación para que los puestos de trabajo sean más estables, más seguros y mejor remunerados.

www.HistoCat.cat

2.7.07

Hallados restos de un inca peruano en Noruega


Oslo-

El hallazgo en Noruega de restos de esqueletos que tienen más de 1000 años de antigüedad., pero que tienen rasgos que sólo tenían los incas peruanos, ha causado una gran sensación entre los arqueólogos noruegos y disparado todo tipo de teorías acerca de cómo pudieron llegar hasta allí.

Ocurrió en las obras de restauración de la iglesia de San Nicolás de Sarpsborg, en la región noruega de Østfold. Al intentar cambiar una antigua rosaleda de sitio en el templo, aparecieron los restos bien conservados de dos hombres mayores y un niño.

Según informó la televisión pública noruega NRK, uno de los cráneos tiene signos evidentes de que perteneció a un inca del Perú. «Tiene un hueso en la nuca que no ha crecido y esto es un rasgo hereditario que sólo lo tenían los incas peruanos», señaló al respecto la arqueóloga Mona Beate Buckholm, del museo de Borgarsyssel, a la NRK.

En tiempos de los vikingos

Lo que todos se preguntan ahora es cómo es posible que un inca pudiera llegar hasta Noruega en los tiempos de los vikingos.

Aunque de momento nadie quiera afirmar nada, el hecho probado de que los vikingos llegaron hasta Norteamérica ha hecho pensar con este hallazgo que tal vez consiguieron también llegar al cono sur del continente americano, y entrar en contacto con los incas peruanos.


Miguel Mielgo - La RAZÓN - 25/06/2007
http://xpoferens.blogspot.com

www.HistoCat.cat

Catalunya, una colònia?


AVUI - Diumenge, 1 de juliol del 2007
OPINIÓ - BÚSTIA

Què passa en aquest país nostre? Els trens no funcionen de cap manera, el director de Renfe, com que ho sap, ens ve a visitar en avió i ens diu que paciència; després, adéu. L'aeroport del Prat és la riota de tothom. Les maletes, en arribar, tenen l'atractiu de la incògnita: "Hi seran, no hi seran, s'admeten apostes". Per volar a qualsevol continent, primer rendez-vous a Madrid, París, Londres, Frankfurt, etc.; i hores i hores perdudes inútilment.

Les carreteres i autopistes d'aquest país estan col·lapsades constantment perquè moltes són insuficients i tercermundistes. Les autopistes són de pagament i s'omplen de quilomètriques retencions, un fet indigne d'un país modern. De l'Estatut i del TGV no cal ni parlar-ne, del Sr. Guerra i del seu ribot ja en sabem prou i de la Sagrada Família ja en parlarem quan foradin l'Eixample.

Amb tot, els nostres polítics què hi diuen? Convergència i Unió es baralla per una poltrona al govern de Madrid; el president Montilla, posant-se un dit als llavis, ens fa "xssssst, no feu soroll"; Esquerra, fent-li cas, només diu "beee". I si és ICV, per tal de no perdre el seient, ja no diu ni "beee", més val calladets i que no se'ls noti, que ja prou soroll que tenen amb el Mossos. Això sí, dimissions?, què és això?

Per què s'estranyen el polítics de la immensa abstenció? Els súbdits d'aquesta colònia estem cansats de ser cornuts i pagar el beure.

Pere R. Escofet
Sant Cugat del Vallès

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 4. Diumenge, 1 de juliol del 2007

www.HistoCat.cat

Els Aragó reis també de Castella


Us vull fer reflexionar sobre uns fets de l'època dels Catòlics i Absburgs que semblen tapats en una segona línia, però que ben mirat tenen importància, potser no tanta com l'atribució d'un imperi, en tot cas al meu modest entendre, tenen una rellevància major.

Vaig prendre consciència de que calia escriure sobre aquest tema en llegir el magnífic estudi "per que la confusió no duri eternament" de Jordi Benplantat. Tenim que en les noces entre en Ramon Berenguer i la Peronel.la, en els acords i Capitulacions matrimonials Catalano-Aragonesos cada part hi aporta alguna cosa o condició, la bandera es la de Catalunya, i el nom de la dinastia serà Aragó, encara que l'home es un Barcelona i la dona es la Aragó, això fa que com en altres casos (com son els Saudís, Otomans, Hatxemites...) al ser la sobirania del rei hom pugui usar el nom dinàstic com si fora el del país, per això els Catalans a Nàpols podien ser anomenats Aragonesos. Nom que permeteu-me dir que ja es hora de que reivindiquem com a propi, donat que es Catalunya que es queda Aragó, per acord de les seves corts, compra als seus propietaris legítims, expulsió dels invasors Castellans i acord del titular que es el papa, i a la recíproca haurien de fer els Aragonesos.

Els Barcelona - Aragó, usen la numeració Catalana, cosa que s' ens amaga, i Aragó no era pas la contrada lamentablement Castellanitzada que actualment coneixem.

Tenim doncs que quan s'estronca el casal de Barcelona, els seus successors, els Transtamara, també adopten el nom Aragó, per que per a regnar a l'Aragó cal dir-se Aragó, es fa difícil d'entendre la insistència a parlar de Joan , Alfons, Ferran de Trastamara, si ara son Aragó i no s'usa Barcelona per als Ramons Berenguers per Exemple, em sembla una manipulació d'historiador que esquiva paraules tabú i reorienta a favor dels interessos que el paguen.
I ara som on volia arribar, Ferran II es un Aragó, amb ell Castella té un rei de la dinastia Aragó, i un munt de prínceps amb cognom Aragó, m'explico: Caterina d'Aragó es casa amb el rei d'Anglaterra Enric VIII, ens fan creure que es una princesa Castellana. El seu germà Joan Aragó, mort prematurament, hagués continuat la dinastia Aragó a Castella, no pas la Trastamara.
La seva germana Joana, també es deia Aragó, oi?, es casa amb el sobirà de Flandes, Borgonya i l'Imperi de l'est (Àustria), imperi electiu Alemany...resulta que per atzars de la història acaba sent reina de Castella, però ella es Joana d'Aragó, i el seu marit es posa a governar i es el rei, de Castella no pas d'Aragó, no necessita canviar-se el cognom, ja que mor prematurament abans que Ferran II el sobirà de Catalunya-Aragò.

Una disgreció, Felip el Formós governa ell, com correspon a la època, i el seu sogre no ho fa pas, ens expliquen que malgrat l'immens prestigi que els seus contemporanis li reconeixien, la que ho manega tot es Isabel i que ell hi pinta ben poc .

Quina malastrugança la dels oblidats Aragó reis de Castella, a un l'hi diuen "Catalanote", l'altre es mor prematurament, i a la última la tenen per "loca"!

En aquelles terres a part dels diners i el prestigi, hi ha alguna cosa nostra que ens reconeguin ó trobin bé?

Així del 1.469, noces dels Catòlics fins el 1.555, mort de Joana d'Aragó "la boja", els Aragó son la dinastia regnant a Castella.

El fill de Joana es com el seu marit un Absburg i, atenció governa a l'Aragó i a Catalunya sense adoptar el cognom Aragó, i els "Manyos" no protesten, aquí s'acaba la gran història d'Aragó, o millor dit del seu nom.

Estaria bé que alguna autoritat en la matèria, ens expliqués si aquesta condició Aragonesa, si hom no troba la raó de l'abandó, encara es vigent. I que potser el nom correcte actual es Joan Carles I d'Aragó.


LLuís Mª Mandado i Rossell

www.HistoCat.cat