Parlament d'Oriol Junqueras, a la presentació de la plataforma Sobirania i Progrés.
(Presentació al Petit Palau)
Bona nit!
D'entrada voldria confessar-vos que em sento una mica desbordat per aquest escenari i per la presència de tots vosaltres, però també estic eufòric. Estic eufòric perquè vosaltres sou l’orgull i l’esperança de la pàtria! A vegades, els dic als meus alumnes: sou l’orgull perquè sou l’esperança i sou l’esperança perquè un dia en sereu l’orgull, perquè un dia sabreu ocupar el vostre lloc entre els valents, perquè, com va demanar el president Francesc Macià, sabreu fer-vos dignes de Catalunya, cadascú al seu lloc i Catalunya al cor de tots! Però, per a conseguir-ho, caldrà que sigueu els millors, els millors en tot, valents i prudents, orgullosos i modestos, constants i divertits, rigorosos i amables! Potser penseu que això no serà pas fàcil, però, si fos fàcil, ho demanaria a qualsevol i no a vosaltres, que sou "l’orgull i l’esperança de la pàtria", a vosaltres que, en paraules de Joan Salvat Papasseit, "formeu l’escamot dels soldats de la llibertat que sols un bes pot fer presoner", que "formeu l’escamot dels que trenquen les reixes i res no pot fer caure si no un altre bes", que "formeu l’escamot dels soldats de vanguarda, per a què el primer bes us sigui donat als primers".
Fa quasi 300 anys, l’11 de setembre de 1714, després de 10 anys de guerra, de 13 mesos de setge, de 30.000 bombes llançades per 40.000 soldats sobre una ciutat de 35.000 habitants, quan més de 25.000 soldats de les columnes d’assalt enemigues s’escampaven per l’entremat urbà i col·locaven els seus canons sobre els llenços de muralla que encara s’aguantaven drets, les autoritats polítiques del vostre país van redactar la seva darrera crida. En realitat, no anava dirigida als defensors de la ciutat, sinó a vosaltres, a tots vosaltres, a cadascú de vosaltres, perquè sabéssiu que havien defensat a ultrança les llibertats de la pàtria!
A vosaltres us correspon honorar la seva memòria, donar sentit al seu sacrifici, recollir el testimoni de la seva lluita! Per aquesta raó, ens reunim avui aquí per presentar la Plataforma Sobirania i Progrés, per iniciar el camí cap a un referèndum d’autodeterminació, per anteposar un estudi sobre un projecte de desobediència fiscal i per internacionalitzar el nostre afany per la llibertat i la justicia! El nostre triomf no està pas tan lluny com alguns podrien pensar. En aquest moment, al Parlament de Catalunya, hi ha almenys 23 diputats independentistes. Segurament uns quanta més, com a mínim 23. Doncs bé, si els votants de cada un d’ells convencen dues persones més, només dues més, en un any o dos, o deu, en tot cas, tan sols dues persones més, aleshores, en lloc de 23 diputats, n’hi haurà 69! I, a més de ser un número simpàtic, 69 és un diputat més que la majoria absolut. I, quan siguin majoria absoluta, hauran de tenir clar que la independència no es demana. Es proclama i es defensa!!!
www.HistoCat.cat
posted by Eric Barrat at 1:02 a. m.
8 Comments:
Tot això és molt bonic (de fer discursos bonics, les esquerres en saben gairebé tant com els capellans), però fins ara els diputats independentistes li han anat de collons, al PSOE. I, en aquestes eleccions, poca diferència hi haurà entre votar independentista i votar socialista. Les conseqüències seran, si fa o no o no fa, les mateixes.
Reconec que em sento desconcertat, pensava que l'Oriol Junqueres no era "sant" de la vostra devoció.
Em vaig sentir molt decebut per les declaracions que va fer en contra de les tesis de Jordi Bilbeny.
D'altra banda m'agraden les seves paraules al parlament, d'aquí el desconcert.
Ahir a Valladolid, Castella hi hagué un nou acte commemorant els 500 anys de mort d'en Colom.
Va ser tot un espectacle fastuós de llum i color, a càrrec de la companyia de teatre catalana, "Xarxa".
Caldria fer-li saber aquesta gent qui fou realment en Joan Cristòfor, i que no col·laborin amb els que han segrestat la identitat del nostre compatriota.
Salut, companys!
Crec que és una bona cosa que Polònia faci una paròdia de Blbeny, reflexa impacte que ha tingut. Que se'n parli és millor que no que se l'ignori com fins ara.
Història, històries.
L'únic que sap la història com cal saber-la és l'Autor de la Història, és a dir, Déu. Aquests investigadors de les "històries" començaran a ser una mica assenyats quan reconeguin aquest fet.
Òndia tu! Un que sap qui és Déu!
Qui és Déu o, millor, què és Déu?
(aquesta gent que es limita a distanciar-se de les coses que passen pel simple fet de no entendre-les haurien de ser els primers en tancar la boca i raonar els seus pensaments. Ordre; l'ordre mental és allò que ens pot fer començar a entreveure part d'allò que s'anomena VERITAT)
Referent a en Junqueras, suposo que ja s'ha dit tot el que se n'havia de dir. Hi afegiré que malgrat algú tingui el suficient carisma com per realçar un fals orgull patriòtic, no ha de perquè ser una persona respectable en els àmbits que més li pertoquen.
Salutacions.
“El cordó umbilical pseudoprogresista i criptoespanyolista”
El columnista Sr. Navarro Arisa, a la seva volta d’Horitzó del AVUI dia 5 d’octubre, comenta que totes les societats que han patit persecució i discriminació tenen tendència a mirar-se el melic, i que el catalanisme hi té una fal•lera excessiva, obsessiva i obsoleta. Segons ell, tot plegat mena cap a un desinterès d’àmplies capes de la societat en la cosa pública provocant una abstenció paralitzadora. El problemes serien: l’estat permanent de crispació amb el món exterior (eufemisme d’Espanya); el trànsit entre l’oasi català i la muntanya russa del tripartit; el pertinaç distanciament del catalanisme amb el problemes que amoïnen el ciutadà i la obsessió en una puresa ètnica del catalanisme. Com a teràpia proposa una rectificació del catalanisme basada en una dialèctica més sincera amb la realitat tal i com proposa el llibre “La Rectificació”
Crec que aquestes idees consigna són transversals al PP, Partido de la Ciudadania, PSC..., amb la subsegüent teràpia criptoespanyolista de: “cal ser cosmopolita” (eufemisme d’espanyol, en el país europeu amb menys coneixement d’anglès), “el mitjans públics catalans haurien de ser bilingües”, “no hi ha vida política majúscula fora de Madrid” (ni oasi, ni muntanya russa), “la abstenció electoral no és una opció política del ciutadà: és un fracàs”, “és bo que hi hagi el mateix partit a totes les administracions”, “L’Estatut no interessa als ciutadans”, “només ens interessen les persones, i el problemes que les amoïnen” (i els nostres creadors d’opinió ja els hi faciliten als programes televisius de màxima audiència i als diaris gratuïts....), “haurien de votar els immigrants a les properes municipals” (cal obrir i repartir-se el meló d’un milió de vots del immigrants de primera arribats per Barajas: llatinoamericans colonitzats fa tres generacions en el país d’origen que ens ajudaran a diluir els nacionalistes, i repatriar el de segona arribats en pasteres i autobusos il•legals (subsaharians i països de llengües i realitats ètniques diferents del castellà)
Els 23 que dieu ara són 21. No sols cada elector no n'ha pogut convèncer dos més, sinó que més de 130.000 els han deixat de votar. Aneu fent els comptes de la lletera, que com a clarividents no teniu gaire futur...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home