Una empresa de EE.UU. explotará el tesoro de un galeón español hundido en la República Dominicana

25/03/08 LA VANGUARDIA

Marine Exploration Inc., con sede en Miami, pagará 3.000 dólares por poder investigar el barco


Miami.(EUROPA PRESS).- Una empresa de Estados Unidos explotará el tesoro del galeón español Nuestra Señora de la Concepción, hundido en aguas de República Dominicana a cambio del pago de 3.000 dólares (1.922 euros) por cada mes que dure la expedición, según informó la empresa Marine Exploration Inc. (MEXP), con sede en Miami.

Se estima que el valor del tesoro podría superar los 150 millones de dólares (unos 96 millones de euros). Con el contrato firmado MEXP se compromete, si encuentra el galeón, a garantizar la seguridad del hallazgo y del barco Ocean Lady -que realizará la expedición- mediante el uso de fuerzas de la Marina de Guerra.

El presidente de MEXP, Miguel Thomas González, dijo en un comunicado de la compañía que preservar la relación con su "socio" el Gobierno de República Dominicana, a través de un Join Venture Partner, es "de importancia extrema". "Como beneficio a nuestros accionistas, estas acciones garantizan la protección de parte o del total del tesoro que podría ser encontrado de los piratas y otros potenciales reclamantes no autorizados", declaró.

La búsqueda se realizará a unos 100 kilómetros al norte de Puerto Plata y estará dirigida por el cazatesoros Burt Webber, quien permanecerá, según se estima unos cinco meses en aguas de República Dominicana. La expedición, que podría costar cerca de dos millones de dólares (1,3 millones de euros), partirá esta misma semana hacia los arrecifes del sur del Banco de Plata.

Webber descubrió en 1978 que los restos del galeón Nuestra Señora de la Concepción naufragaron en 1641 a causa de un huracán cuando se dirigía a España después de hacer una escala en La Habana. Se estima que el pecio podría albergar un importante tesoro que incluye monedas y lingotes de oro y plata así como porcelanas chinas y otros artículos de valor.

www.HistoCat.cat

La llengua de la Mare de Déu

Ara que fa cent cinquanta anys de les aparicions, cal recordar que Bernadeta Soubirous va néixer a Lorda, que els francesos en diuen Lourdes, a la Bigorra, país de Gascunya, a Occitània, i només parlava gascó; precisament la llengua aranesa n'és un dialecte. A l'època, el francès encara no havia suplantat la llengua pròpia d'aquell territori a l'àmbit rural on vivia la noia. L'obstinació, però, de l'Estat en l'afrancesament lingüístic era lluny de tota raó i sentit. El procurador, o fiscal, en el curs de les investigacions que feia de les aparicions de Masabièla, va preguntar a Bernadeta en quina llengua li parlava la Mare de Déu. Quan la noia li va respondre que en la llengua pròpia del país, el gascó, aleshores el funcionari la va reprendre dient-li que allò era mentida perquè la Verge Maria només podia haver-li parlat en francès.

Oriol Panyella

www.HistoCat.cat

"Fracasa por la lluvia el izado de una megabandera en Cádiz"

HOMENAJE A LA PRIMERA CONSTITUCION ESPAÑOLA.

Fracasa por la lluvia el izado de una megabandera en Cádiz
El intenso chubasco rompió la tela de 73 metros cuadrados.

El Periodico de Extremadura - 20/03/2008 JULIA CAMACHO


La lluvia de última hora fastidió la ostentación patriótica que el Ayuntamiento de Cádiz, gobernado por el PP, pretendía hacer izando una macrobandera española de 73 metros cuadrados. Solventado el contratiempo, la enseña lucirá de forma permanente para recordar que esta ciudad andaluza fue la cuna de la primera Carta Magna, conocida popularmente como la Pepa.

La bandera, que mide la mitad de la existente en la madrileña plaza de Colón y con el lema Cádiz Ciudad Constitucional , debía estar luciendo desde el 19 de marzo, día en que se cumple el 196 aniversario de la proclamación de la norma, a 22 metros de altura en una de las isletas reguladoras del tráfico de la plaza de Sevilla, cerca de edificios oficiales como la Diputación o el consistorio. Pero la lluvia hizo que la tela de poliéster se empapase y duplicase sus 17 kilos de peso, por lo que acabó rasgándose al izarla. Los gaditanos deberán esperar 10 días para verla ondear.

La iniciativa ha partido del equipo de gobierno que lidera desde hace 13 años la popular Teófila Martínez, la alcaldesa más votada en las municipales del 2003 y el 2007. Es uno de los actos previstos en la denominada Semana Constitucional.

www.HistoCat.cat

Jaume I, Baltasar Porcel i aquest país de miserables

La matinada del passat diumenge dia 23 de març, al canal 33 i concretament al programa ‘Millenium’ conduït per en Ramon Colom, vàrem poder veure un petit debat-tertúlia centrat en la figura del rei català En Jaume I.

El programa en si, va ser molt fluix, com ja és tradicional en aquest país sempre que parlem d’història, i mes encara si aquesta història és la nostra, però el que més em va sobtar va ser l’entrevista inicial del programa que en aquest cas va ser amb l’escriptor illenc, en Baltasar Porcel.

Aquest bon home, del que no en tinc cap dubte de què com a escriptor és d’un nivell notable, va demostrar un total desconeixement sobre la figura del nostre mític rei. La nostra història com sabem, ha estat anorreada, trepitjada, tergiversada, i poden vostès mateixos incorporar tots els adjectius que prefereixin, però ja el súmmum, és que nosaltres mateixos anem tirant més porqueria sobre aquells pocs personatges que ens han arribat avui en dia i que encara podem prendre com a referents.

Dir que en Jaume I va estar un covard, que no es va atrevir amb francesos i castellans entre d’altres, i que mes o menys, va organitzar una croada quasi com si allò fos una berbena, és tenir poca o cap documentació, però sobre tot, és un acte de desprestigi de tot allò que envolta la nostra història.

Jo recomano al senyor Baltasar Porcel, llegir una mica més d’història i indagar més en les fonts originals. Li recomano també ser una mica més optimista i positiu amb la història dels catalans, i sobre tot i mes important, dir-li que no es preocupi que encara que ell pateixi d’un auto-odi enorme, som molts els que no participem de la mateixa malaltia i lluitem, perquè ell i gent com ell, quedin en una simple anècdota folklòrica.

Èric Barrat
www.HistoCat.cat

sobre el portolà d'en Domingos Teixeira

Sobre el portolà d'en Domingos Teixeira, he estat buscant escuts portuguesos a internet i SEMPRE apareixen amb el camper (el fons) blanc, no negre; per tant, al portolà els escuts portuguesos SÍ apareixen ocults per un pegot de pintura negre. Seria un cas per estudiar. A més a més, la representació de l'escut no és correcta, perquè a sota de la tinta negre s'hi endevinen cinc escuts blaus, però forman una aspa (X), quan en l'autèntic escut portugués els cinc escuts formen una creu (+). Força estrany, oi?

I encara, tinc la certesa que, en el cas dels escuts catalans que hi apareixen, l'aparició del roig formant pals (I), faixes (-) i barres (/), té un significat precís, perquè si l'orientació hagués estat purament decorativa o estètica, com comenta en Porter en segons quines representacions de la bandera catalana, suposo que hi hauria algun escut en el portolà en què tindríem bandes (\) i no hi ha ni un sol exemple d'aquesta disposició! La qual cosa fa sospitar que la disposició no és atzarosa.

I,a més a més, les osques que presenten els escuts semblen marques amb algun significat, perquè em sembla que tampoc no es repeteixen, segons si són presents en escuts amb barres, pals o faixes. Si voleu , en podria escriure com un escrit, d'aquestes observacions i potser amb il·lustracions i tot.

Xavi Ribau

www.HistoCat.cat

Català Sempre

(AVUI 12 març 2008)

Faig referència a l’article “Perdone, no le entiendo” que el dia 3 va publicar en aquest diari el filòleg Albert Pla Nualart. Trobo molt encertada la descripció que fa de les circumstàncies que han envoltat la nostra llengua des dels anys 60 fins ara. Voldria però referir-me a dues frases que apareixen al final del seu article. Diu “Siguem clars: qui avui a Barcelona manté el català al marge de tota consideració pot acabar sent maleducat”. Doncs bé, ara fa justament un any que un grup de persones entre les quals jo m’hi conto, vàrem decidir crear el col·lectiu Català Sempre, que pretén, precisament, superar i impulsar l’hàbit de no canviar de llengua excepte en casos excepcionals i només quan sigui necessari. Procurem actuar sempre amb la deguda consideració i amabilitat, però amb fermesa. Tanmateix només qui tingui prejudicis, podrà dir-nos mal educats. Diu també: “Pretendre fer dels ciutadans la carn de canó d’una batalla que els polítics no gosen lliurar és hipòcrita i té efectes contraproduents”. Miri Sr. Pla, ara ja som més de tres mil les persones les quals, amb un grau major o menor de compromís, pretenem parlar sempre català, com si visquéssim en un país normal amb llengua pròpia. Tot i que de vegades no és fàcil tampoc ens considerem un herois ni “carn de canó”, ni que el que fem pugui ser contraproduent. Respecte a la hipocresia dels polítics li diria que no m’agrada el qualificatiu però sí que els hi demanen actituds més enèrgiques i compromeses. Que siguin més valents a l’hora de defensar la llengua i també als catalanoparlants doncs, cada vegada amb més freqüència, ens trobem amb la necessitat de superar situacions difícils pel fe de no canviar de llengua. Per acabar voldria donar l’adreça de la nostra web: http://www.sempre.cat on expliquem el que fem i com busquem la manera d’ajudar-nos i vèncer l’aïllament en que, moltes vegades, es troben les persones que pretenen viure en català. Atentament.

J.M.B.

www.HistoCat.cat

Cristóbal Colón y la sífilis

En diversas publicaciones de todo el mundo se afirma y vienen repitiendo que Cristóbal Colón importó la sífilis de las Américas.

Y es muy posible que tripulantes enrolados en las naves del almirante introdujeran en Europa la mencionada infección tropical, que afecta a la piel, los huesos y las articulaciones. Sin embargo, hay excavaciones que revelan que la sífilis no procede de América y que ya estaba presente en Europa antes de que Colón regresara del primer viaje.

El caso es que hay un estudio científico realizado en la Universidad de Bradford (Inglaterra) y que se hizo público en 1999, según el cual en el cementerio de una agustiniana en el puerto de Kingston upon Hull, habitado entre 1119 y 1539, fueron estudiados 245 esqueletos y tres de ellos tenían síntomas de sífilis. Es más, el Carbono 14 demostró que un varón con muestras claras de haber padecido la terrible enfermedad había fallecido entre los años 1300 y 1450. No le carguemos, pues, la plaga a Cristóbal Colón.

Nito VERDERA
Eivissa

www.HistoCat.cat

Carta oberta al President del Govern Espanyol

CARTA OBERTA AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
Comissió de la Dignitat
secretariat@comissiodeladignitat.cat


Carta al President del Govern espanyol, Sr. José Luís Rodríguez Zapatero

Senyor President del Govern espanyol,

Us escrivim perquè l'any 2004 vam entreveure la possibilitat que el vostre accés a la presidència del Govern espanyol pogués servir per desencallar aspectes relacionats amb la superació del franquisme. Vostè va fer promeses en l'àrea de la recuperació de la memòria històrica que vam interpretar com a intents d'arreglar, finalment, aspectes del dèficit democràtic espanyol en aquesta àrea amb aspectes tan importants com ara el retorn dels "Papers de Salamanca", l'anul.lació de les sentències del franquisme i la plena restitució -entre d'altres- de la figura de Lluís Companys, President de la nostra nació afusellat per Franco. A la conclusió de la legislatura, però, veiem amb desencís que cap d'aquestes promeses no s'han dut a terme, malgrat l'aprovació d'una Llei per al primer dels casos, el retorn dels documents. Considerem aquest fet un autèntic fracàs de la seva gestió i alhora us informem que si en un futur, per la raó que fos, aquests lamentables crims del franquisme no es corregissin, ens veurem obligats a denunciar-ne el vostre Govern com a principal responsable d'haver-ho aturat davant tots els fòrums de drets humans nacionals, estatals i internacionals que tinguem a l'abast.

Ben cordialment,

Barcelona i València, 1 de març 2008


Enviar a: jlrzapatero@presidencia.gob.es; info@socialistes.org (PSC)
còpia a : secretariat@comissiodeladignitat.cat
Impulsa la campanya : Comissió de la Dignitat

www.HistoCat.cat

El que sabem de "El Cid Campeador"

(Resposte d'en Carles Camp a un correu rebut a la FEHC)

En efecte, la sospita de que el Cid es tracta d'un personatge català la tenim des de fa temps. El cognom Vivar existia a Catalunya en aquells temps. Tot el que se sap del cert del Cid passa entre Saragossa, el Principat i València. Casa la seves filles amb reis, una d'elles el Comte de Barcelona Ramon Berenguer (en sembla que II)i l'altra amb el rei de Navarra. Jaume I és el propietari de la Tiona (que no Tizona). El seu teòric rei Alfons VI de Castella és derrotat estrepitosament a Alarcos per un exèrcit que el Cid i el seu exèrcit de desterrats aturen a València, etc, etc.

El que sabíem fins ara és que almenys es tractaria d'un plagi d'un original que es trobava a Ripoll en llatí, Carmen Campusdotoris (tractat del mestre de camp, del camp de batalla, s'entén). Que l'obra fos catalana originalment i se'ns ho hagin apropiat els castellans és un fet que sospitem com ja he dit, des del principi que vàrem començar a rastrejar fets històrics robats per Castella.

Per mi, i ho he dit més d'un cop, en Roderic (o com es digués) de Vivar, era un cabdill almogàver, un capità d'un important grup de guerrers que lluitaven per interès, tant contra moros com contra cristians, al millor postor, sempre amb interès propi.

És aquest un tema obert, que fins ara ningú ha treballat. Agrairem qualsevol aportació que se'ns pugui fer en aquest tema. La feina és molta, i pocs els que la fem. Ens aniria molt bé que algú se n'ocupés.

Carles Camp
www.HistoCat.cat

Un enemic d'un enemic no es sempre un amic

Llegint i veient les valoracions dels nostres polítics, vull explicar una mica que ha passat a Kosovo.

Kosovo es territori serbi. No només ho ha estat sempre sinó que per als serbis es on va nàixer la seva nació, com pels espanyols es Astúries o pels catalans la Catalunya nord.

Fa anys molts albanesos, que com diu Sostres, "es morien de gana a la seva merda de pais" van emigrar a aquesta província serbia, per poder menjar.

Aquests emigrants d'origen albanès han forçat una independència passant-se per l’engonal la historia i robant al país que els va acollir, i no han dubtat en sortir al carrer amb la bandera albanesa.

Kosovo, en català Coçova, no es cap exemple a seguir per cap nació sense estat europea. Nosaltres no pretenem robar res, simplement aspirem a la DEVOLUCIÓ dels nostres drets, llibertats i, ja que estem parlant d’això, territoris.

La comparança amb Catalunya m'indigna, i es molt lògica en els nostres illetrats polítics, especialment en l'atontat del Ministre d'Exteriors del país veí, però no es pot utilitzar d'exemple. Apart de que no necessitem cap exemple, ni ningú que es marqui el camí.

Com deia l'amic Borràs en un dinar, la situació extrapolable de Coçova seria, posat el cas de que Catalunya es declares independent, que l'Hospitalet es declares República Independent Marroquí, o el Raval Pakistanès, o el carrer Trafalgar, república independent xinesa.


Miquel Manubens
http://benplantat.blogspot.com/

www.HistoCat.cat