Cervantes ja és massa!

Aquesta mateixa tarda, he coincidit en un acte popular al meu poble, amb un dels nostres polítics que ja llençat en plena campanya, s’ha passat per aquestes contrades per mirar d’esgarrapar algun vot més que ficar al cabàs. La campanya no començava el dia 15?

Jo tot cofoi, m’he apropat a ell amb un exemplar de “Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya” d’en Jordi Bilbeny, un tríptic dels que utilitzem a la Fundació per donar-nos a conèixer, i una targeta meva de presentació a fi de què el respectat polític pogués saber amb qui parlava.

Ves per on, aquest bon home, mira el llibre i em diu que el té i que ja l’ha llegit, i fins i tot m’ho promet. En comentar-li que necessitem que algú ens ajudi a poder arribar als mitjans de comunicació més importants i mirar de trencar així aquest aïllament a què estem sotmesos, ell tot convençut em diu: “m’he llegit el llibre i està prou bé, però en molts casos en Bilbeny fabula molt”. Com podeu imaginar, la meva cara és un poema davant de tant docte personatge, i a tot això i mentre anava allunyant-se de mi, em clava la puntilla: “Digues a en Bilbeny, que deixi al Cervantes, per què amb en Colom, ja en tenim massa”.

Bé, això és el que tenim. No se pas si és el que mereixem, però, si què és el que tenim, i com no vull escalfar-me gaire, només faré dos petits comentaris. El primer és molt simple. Quan aquest bon home diu “ja en tenim massa”, aquest “tenim” (primera persona del plural), denota implicació, i certament, vostès m’entendran, en tots aquests anys que portem implicats en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica dels PPCC, encara és hora que he de veure a un sol d’aquests personatges, donar un mínim cop de ma a una feina o investigació que, no ens enganyem, en qualsevol altre país, seria de màxim interès nacional.

L’altre comentari que vull fer per acabar, perquè el tema no s’ho mereix, és com una mena de missatge adreçat al nostre bon amic polític, a fi de què potser, fins i tot el farà pensar. És el següent:

Benvolgut amic, el fet de què a vostè li suposi un esforç mental extra tenir que assumir com a català a un altre personatge com és, per exemple en Cervantes, és una cosa que francament, no em preocupa gens. I si vostè veu inviable qualsevol recolzament a la colla de ‘freakies’ que des de fa anys, investiguen tanta manipulació històrica, no pateixi perquè total, no estan fent res de diferent del que ja han fet, és a dir, res. Però vaig a explicar-li en unes mínimes línies, perquè nosaltres si seguirem endavant amb aquesta tasca.

Encara que a vostè li pugui resultar sorprenent, o quasi bé impossible, nosaltres no fem això per fama o per diners, de fet en perdem molts de calers amb tot això. Nosaltres ho fem per una cosa que no se pas ara, però abans se’n deia, orgull. Pot buscar-ho al diccionari si vol.

Tots aquests personatges, Colom, Cortès, Cervantes/Servent, Cabot, Despuig, Velazques, i tants d’altres, eren tots molt diferents, però tenien una cosa en comú: Eren catalans. Aquests bons homes, varen deixar-se la pell pel seu país, i desprès de morts, se’ls ha negat el mínim dret que pot tenir una persona, que és el de ser reconeguts com el que son, en aquest cas, catalans. I més encara, se’ls hi ha negat el privilegi de ser reconeguts i honorats pels seus conciutadans. De fet, ni en sabem on son enterrats.

Miri amic meu. Aquí treballem una sèrie de catalans, que estem molt orgullosos de ser-ho, i, que collons! estem molt orgullosos d’uns personatges que han fet gran la història d’aquesta nació. I aquí estem nosaltres, per honorar-los com mereixen, per què la gent ho conegui, i perquè ja és hora que la gent, és senti orgullosa del país.

Perquè, vostè no voldrà pas que la gent segueixi adormida, oi?

Eric Barrat

www.HistoCat.cat