Un projecte de no-retorn

A finals del 70, amb la reinstauració de la Generalitat i l'aprovació de l'estatut d'autonomia, la societat civil catalana va pensar que la feina ja estava feta i que a partir d'aquell moment el govern català seria qui s'encarregaria de tota la feina de reconstrucció nacional. Aquella societat civil catalana, sense més, va passar a un estat catatònic indefinit.

Passats ara mes de 30 anys, ens adonem de que s'ha fet feina, però en cap cas la mínima desitjable. Es així doncs que després de innumerables mentides i enganys provinents de 'la capital del reino' i de miserables espolis perpetrats sense la mes mínima vergonya, ara aquesta societat, comença a despertar i a entendre que cal alguna cosa mes que mirar-s'ho des de la barrera.

Des de fa uns anys, han anat apareixent múltiples entitats arreu del país que per diferents camins, tenen el mateix objectiu, la reconstrucció nacional. Cada cop és més estesa la idea de que cal fer feina i molta, per portar aquest tren a l'estació.

Val a dir que en tot aquest procés d’inici de mobilització, el principal problema ha estat la desorganització i poca força de totes aquestes noves entitats, i la falta d'un projecte ben planificat, com si d'una empresa es tractes.

Hores d'ara, sembla que alguna cosa comença a canviar. La aparició d'entitats com la "Plataforma pel dret de decidir", "Catalunya Acció", "Seleccions Catalanes", o la nova "Sobirania i progrés", semblen aportar una nova estructura i una nova embranzida al projecte. Es molta la gent que te ganes però que fins ara no havia trobat un lloc a la seva mesura. Potser ara es l'hora de començar a coordinar-se i garantir un projecte que sigui de no-retorn. Ara més que mai, cal dir PROU i posar-se a fer feina, però fer-ho sense pretendre treure cap partit ni cap benefici. Cal ser humils i construir junts.

Si en això estem d'acord, ni res ni ningú ens aturarà.

Eric Barrat

www.HistoCat.cat