28.5.07

L'Últim Cowboy

Fa dos anys vam rodar un documental sobre la figura d'en Josep Puig, un artista i cineasta de Palafrugell (1931) que sempre m'ha ajudat molt a l'hora de fer curtmetratges. La col·laboració va començar amb el curtmetratge "Crisi" (2002) i continua fins a dia d'avui. I és per aquest motiu que vàrem rodar aquest documental on es repassa la seva faceta com a cineasta, que és la que sempre li ha interessat més.






Espero que us agradi el documental. L'he hagut de trossejar en diverses parts perquè, no sé perquè, m'és impossible penjar-lo al youtube sencer (tot i que he vist que hi ha gent que penja vídeos de més de 45 minuts). Aquí teniu, doncs, la meva primera producció documental.


www.HistoCat.cat

23.5.07

L'Apropiació del Descobriment d'Amèrica: Una Conspiració d'Estat?

DESCARREGA'T LES DUES PARTS (clica sobre els enllaços)
1. PART 1 (.avi)
1. PART 2 (.avi)

I. Primera part

http://video.google.com/videoplay?docid=-5631255691792975291

II. Segona part

http://video.google.com/videoplay?docid=7341535347187977012

A woman, aided by her many conversations with Armand de Fluvià, Ferrany Juste and Jordi Bilbeny, one after another, unmasks the historical and political twists and turns which are hidden behind the Discovery of America. The falsification of the personality and political nature of Christopher Columbus was firstly the work of the Castilian Crown and later on of the Spanish State. So his origins, age, family, the purpose of the voyage and scientific knowledge have all been manipulated to make them converge with another person from the same period but who had nothing to do with the historic events and who only shares his name with the Admiral.

Catalan with subtitles in English of the film "L'Apropiació del Descobriment d'Amèrica: Una Conspiració d'Estat? " Further information about the subject: http://www.histocat.cat/hta/v21.htm

_______________________

L'Apropiació del Descobriment d'Amèrica: Una Conspiració d'Estat? (David Grau)

Guió i direcció de David Grau //Una producció de Pilar Montoliu amb la participació de Televisió de Catalunya, S.A. // Amb la col·laboració especial de: Carme Sansa, Jordi Bilbeny, Ferran Juste, Armand de Fluvià, Julio Izquierdo.

Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d'Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura. Amb l'ajuda de múltiples converses i entrevistes, amb l'Armand de Fluvià, Ferran Juste, Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant una per una totes les tergiversacions històriques i polítiques que s'amaguen darrera el descobriment d'Amèrica.

http://www.histocat.cat/htm/va_dvd_01.htm


"El español de la historia" a Antena3

Antena3 va començar fa poc un programa anomenat "El español de la historia" on els espectadors españols triaven qui consideraven l'espanyol de la història. Aquest programa, que funcionava en forma de rànking, va finalitzar ahir amb el resultat del rei Joan Carles I com a "espanyol de la història", seguit d'en Miguel de Cervantes i d'en Cristóbal Colón. I no, no és cap broma, és veritat. Aquest resultat, que per mi que ha estat manipulat per la direcció del concurs (ja que n'estic segur que el resultat real és David Bisbal de guanyador, seguit de la Pantoja i en Pocholo) per a intentar maquillar la realitat d'un país d'analfabets, diu molt de què és Espanya. Però aquest resultat també m'indica la necessitat i dificultat alhora de fer conèixer les biografies reals i la història no manipulada d'en Joan Miquel Servent i d'en Joan Colom i Bertran.

Cal treballar i aconseguir que els catalans acceptem la nostra veritable història, sobretot perquè evidenciarà què és Espanya i les mentides de l'Estat Espanyol, el nom del qual ja és una falàcia, ja que l'estat és un Estat Castellà, i Espanya és el pseudònim de Castella.

www.HistoCat.cat

21.5.07

Els capellans contra Nova Planta


El colectivo eclesial -una parte, al menos, y no bien relacionada con la jerarquía- también quiere sumarse a la conmemoración de los 300 años de la batalla de Almansa. La treintena de sacerdotes progresistas integrantes del Grup de Capellans de Dissabte (se reúnen ese día) ha promovido un documento en el que reflexionan sobre las consecuencias de este hecho histórico en la Iglesia y exigen un paquete de medidas. Entre ellas, incluyen la derogación de un decreto episcopal promulgado por el arzobispo Mayoral en 1762: «Mandamos que en adelante se escriban todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano».

A partir de esta norma, surgida en el ambiente de la Nueva Planta y la pérdida de los derechos históricos de los valencianos, se inició la desfiguración de muchos apellidos autóctonos, rastreable hoy en día en cualquier listado patronímico (Cháfer, ChisvertÉ). «Resulta gravemente decepcionante que hasta el momento ninguna autoridad eclesiástica no haya abolido aún el decreto de Mayoral», afirman los sacerdotes.

El manifiesto ya ha sido respaldado por 300 firmas, aseguran los promotores, que continuarán reuniendo apoyos en los próximos meses con el objetivo final de hacer llegar el escrito y las rúbricas al arzobispo de Valencia, Agustín García-Gasco.

Los clérigos progresistas también incluyen algunas demandas dirigidas al prelado y a sus compañeros al frente de las otras diócesis valencianas. «Que los obispos y presbíteros tengan un conocimiento estándar de comprensión y expresión en valenciano», dicen. Y consecuentemente, que la lengua y la cultura propias ocupe un lugar relevante en los seminarios y centros de formación eclesiásticos; que se asuma el valenciano en las catequesis parroquiales, y que se editen todos los textos litúrgicos en el idioma vernáculo, algo que está bloqueado por decisión personal de los obispos, ya que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) elaboró una traducción del misal.

En clave histórica, los clérigos del Grup de Capellans de Dissabte destacan que, tras el Concilio Vaticano II y la apertura de la liturgia a las lenguas propias, la oportunidad sí que ha sido aprovechada en Cataluña y Baleares, pero no en Valencia. La razón, apuntan, fue la denominada batalla de Valencia, que «truncó el impulso lingüístico y atemorizó a los obispos que, faltos de coraje y temple profético, se refugiaron en un sospechoso silencio, no siempre exento de complicidad» .

Ante este panorama, los sacerdotes señalan que «nunca podremos saber» lo que ha significado para la evangelización que la lengua habitual en el día a día «haya sido apartada de la vida eclesial» . Nunca se sabrá, añaden, cómo ha incidido en la comprensión del mensaje cristiano que los momentos más importantes de la vida (el nacimiento, el matrimonio, la enfermedad o la muerte) no se hayan celebrado en la lengua del pueblo.

Alfons Garcia, Valencia

"que tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí Pol)

"Tens les mans, tens el cor, tens les claus per obrir l'horitzó de llum." (Lluís Llach)

www.HistoCat.cat

15.5.07

"Americae" La descoberta catalana d'Amèrica i Colom Català (XV-XVI)




Documental "AMERICAE" que incideix en la investigació del català més universal de tots els temps, en Cristòfol Colom. AMERICAE, és un treball de recerca de l'escola FREDERIC MISTRAL, fet pels alumnes Daniel de la Orden i Roger García, on l'apartat literari va ser de Roger i l'apartat àudio-visual de Daniel, sota l'apadrinament d'en Jordi Bilbeny, i sempre amb la recerca dels orígens del Cristòfol Colom com a fita principal.
___________Nota dels autors________

Amb motiu del nostre treball de recerca, el nostre projecte era fer una síntesi audiovisual de la descoberta catalana d'Amèrica,aplicant els coneixements cinematogràfics i la nostra capacitat creativa per elaborar un documental-maqueta, d'una manera proporcionada a els nostres mitjans i limitacions. Així, voliem fer un projecte divilguatiu, atractiu, d'una llargària limitada (hora i quart) amb un seguit de recursos que mantinguessin a l'espectador interessat atent. L'esforç ha sigut múltiple: d'una banda cercar a tots els entrevistats (Carles Camp, Jordi Bilbelny, Armand de Fluvià etc), d'altra elaborar un guió sintetitzant l'extensa documentació que teniem d'una manera documentada i entenedora, axí com demanar permís a les diverses zones on es desenvolupa el projecte. L'objectiu no era pas el de trobar quelcom nou o de verificar les proves, sinó el de sintetizar tota una recerca elaborada per altra gent en un documental que complís proporcionalment els requisits mínims en el món audiovisual. __________Més informació HISTOCAT.CAT___________ Cristòfor Colom, Columbus, Discovery of America, Descoberta d'Amèrica, Catalunya, Catalonia, Història, History


www.HistoCat.cat

12.5.07

Colom inicia campanya


(Enviat per en Johan del Bosch)


Després de llegir la següent notícia de la premsa de Guatemala, una pregunta surgeix al meu cap de manera inmediata, es: Quants "Colòn" (amb "M") hi ha en tot sudamèrica?


Colom inicia campanya

Guatemala, viernes 04 de mayo de 2007


Aseguró que en las elecciones pasadas “hubo fraude”, aunque dijo no poder probarlo.

Anoche se realizó el arranque de campaña de la Unidad Nacional de la Esperanza (UNE), en la colonia Sakerti de la zona 7 capitalina, lugar al que se dieron cita correligionarios y vecinos de una de las zonas catalogadas como “rojas” de la ciudad.

Una de las primeras promesas que el candidato presidencial de la UNE, Álvaro Colom, hizo pública fue que en 8 meses tendrá controladas “27 zonas rojas de violencia” y que en 5 años no habría más discapacitados, ancianos ni niños abandonados.

Despojado del saco y corbata, Colom se dirigió a sus partidarios y dijo ser respetuoso de la ley al empezar su campaña después de la convocatoria a elecciones del Tribunal Supremo Electoral (TSE).

El dirigente dijo estar seguro de que en las elecciones pasadas hubo irregularidades, por lo que ahora tendrán 30 mil fiscales que monitorearán el proceso. “Esta no nos la arrebatan, el fraude se dio porque no tuvimos la capacidad de probarlo. No lo hizo el gobierno de turno, vean quiénes están en el gobierno y los lugares que ocuparon en el proceso, como María del Carmen Aceña (quien fue presidenta de la Junta Electoral del Departamento de Guatemala), Michael Áscoli (quien fungió como presidente de la Junta Electoral del Distrito Central) y Miguel Fernández ”, refirió Colom.

www.HistoCat.cat

11.5.07

Trobat ADN d'indis americans duts a anglaterra des del 1500


Native American DNA found in UK
By Paul Rincon - Science reporter, BBC News - Fridy, 4 May 2007

(Enviat per Cristina Ortuño)


DNA testing has uncovered British descendents of Native Americans brought to the UK centuries ago as slaves, translators or tribal representatives.

Genetic analysis turned up two white British women with a DNA signature characteristic of American Indians.

An Oxford scientist said it was extremely unusual to find these DNA lineages in Britons with no previous knowledge of Native American ancestry.

Indigenous Americans were brought over to the UK as early as the 1500s.

Many were brought over as curiosities; but others travelled here in delegations during the 18th Century to petition the British imperial government over trade or protection from other tribes.

Experts say it is probable that some stayed in Britain and married into local communities.

Doreen Isherwood, 64, from Putney, and Anne Hall, 53, of Huddersfield, only found out about their New World heritage after paying for commercial DNA ancestry tests.

Mrs Isherwood told BBC News: "I was expecting the results to say I belonged to one of the common European tribes, but when I got them back, my first thought was that they were a mistake.

"It rocked me completely. It made think: who am I?"


Ancestral home

The chartered physiotherapist studied for a degree at the University of North Carolina, but had no idea she possessed Native American ancestors. She said she came from a long line of Lancashire cotton weavers.

Mrs Isherwood added that she was "immensely proud" of her newfound heritage, which has renewed a long-standing interest in Native American culture.

Anne Hall, who works as a private educational tutor, commented: "I was thrilled to bits. It was a very pleasant surprise. To have Native American blood is very exotic."

She said she now aimed to investigate her family history in an attempt to track down the source of her rare genetic lineage.

Mrs Isherwood says her American antecedent must have arrived in Britain in the 18th or 17th Centuries. She has traced her maternal ancestors back to 1798 and has found no sign of New World progenitors.


Maternal clans

The tests taken by both women were based on analysis of DNA inside the "powerhouses" of our cells: the mitochondria.

Mitochondrial DNA (mtDNA) is passed down from mother to daughter more or less unchanged; but changes, or mutations, accumulate in the DNA sequence over successive generations.

Scientists can use these changes to classify mtDNAs into broad types (called haplogroups) which, to some extent, reflect a person's geographical origin.

Mrs Isherwood and Mrs Hall possessed haplogroups characteristic of the indigenous people of the Americas, which are referred to as A and C.

"It's very unusual. Most of the people we test belong to one of the European maternal clans," said Professor Bryan Sykes, whose company Oxford Ancestors carried out the tests for Doreen and Anne.

Professor Sykes, also a professor of human genetics at the University of Oxford, said: "There are matches between [Doreen and Anne] and particular Native American tribes, but that doesn't necessarily mean those are the tribes their ancestors came from."


Trickle of immigrants

This month marks the 400th anniversary of Jamestown, the first permanent English-speaking settlement in North America.

Alden Vaughan, a professor emeritus at Columbia University, in New York, has written a book on American Indians in Britain. He said indigenous peoples from the New World began arriving in Britain as early as the sixteenth century.

"It started earlier than Jamestown. A number were brought over through the 1500s, mainly as curiosities," he told BBC News. Others were taken to Britain to learn English and go back to the colonies as translators.

"Sir Walter Raleigh brought back several individuals from the Jamestown area and from the Orinoco valley. Pocahontas went to England in 1616 and died there the next year.

"She was accompanied by several of her tribal associates. Some of them stayed in England for several years. I don't know of any marriages or even relationships between those women and Englishmen, but it is certainly possible.

"Later in the 17th Century, Native American slaves were brought over. I don't know much about them, because all the evidence I have are ads in London newspapers for runaway bond-servants, described as being Indians."

www.HistoCat.cat

El castellà un dialecte?


Acabo de trobar això a la pàgìna www.elcastellano.org


La publicación de la primera gramática castellana de Elio Antonio de Nebrija en 1492, fecha del descubrimiento de América y de la toma de Granada por los Reyes Católicos, establece la fecha inicial de la segunda gran etapa de conformación y consolidación del idioma. A esta época pertenecen el cambio de las consonantes que altera y consolida definitivamente el sistema fonológico del español.

Desaparece la aspiración de la h, cosa que testimonia la versificación. Se funden en un único fonema la s sonora y sorda, prevaleciendo el valor sordo. Las consonantes ç y z pasan a ser el fonema fricativo (con pronunciación equivalente a ts) que se escribirá ç durante el siglo XVI y pasará a tener el valor de la z (con su pronunciación actual) en el siglo siguiente, con lo que de esta manera se resolvió la vacilación ortográfica c, ç, z. Las variaciones fonéticas que representaban x, g, j, se solucionaron también en favor del sonido velar fricativo sordo que en el XVII pasa a tener la pronunciación y grafía actuales de g y de j.

Desapareció asimismo la distinción -b-, -v- que se neutralizó en -b- durante el siglo XVI. En la morfología aparecieron los tiempos compuestos de los verbos, y se convierte en auxiliar el verbo haber. En la sintaxis el orden de los elementos de la oración se hace más rígido, y se anteponen los pronombres átonos a infinitivos y gerundios.

Desde el punto de vista del léxico adquirió una gran cantidad de neologismos, pues a estos momentos correspondió la expansión de Castilla y, por lo tanto, el contacto con otras culturas. *Consiguió consolidarse como lengua dominante frente a otros dialectos peninsulares al llevarse a cabo la unidad política de Castilla y Aragón y ser el castellano la lengua de los documentos legales*, de la política exterior y la que llegó a América de la mano de la gran empresa realizada por la Corona de Castilla, ya fijada en la gramática normativa de Nebrija. A partir de los primeros momentos del siglo XVI se prefirió la denominación de española para la lengua del nuevo imperio, y la preocupación de los intelectuales del momento se refleja en la enorme tarea de sistematizarla, analizarla y divulgarla.

Lo demuestran la publicación del gran Diccionario de Alcalá, obra de la Universidad Complutense creada por Cisneros; la aparición de la Minerva de Francisco de las Brozas, conocido por El Brocense, que es una gramática normativa y descriptiva más moderna que la realizada por el grupo francés de Port Royal, y, a principios del siglo XVII, la publicación del Tesoro de la lengua castellana o española (1611) de Sebastián de Covarrubias, primer diccionario de la lengua, que contiene cuanta información histórica y sincrónica había disponible en el momento de su publicación.

http://www.elcastellano.org/historia.html



Voldria saber si una idioma que renuncía a lletres com v, ç o h no pot ésser perquè es DIALECTE d'un altre que, encara avui, les fa servir?

Cordialment

Joan Garcia i Negre

www.HistoCat.cat

6.5.07

Sobre el Castell de Montjuïc


(enviat per en Manel Manubens)


Ara es parla molt sobre la devolució (per tercer cop) del castell de Montjuïc a la ciutat. El que tots els polítics obliden es el contingut del Castell.Ara nomès resten al castell uns quants canons vells i una col.lecció de miniatures i molta ferralla.

Quan jo era petit el castell era una visita obligada cada any a les escoles. Ens feien pujar a veure, entre altres coses, la sala de l'Edat Mitjana, on les dues peces mes valuoses eren l'elm de Jaume I i la espasa suposadament de El Cid.

Ara fa anys que la sala de l'Edat Mitjana resta tancada. En principi la excusa eren unes reformes. Mes tard es va tancar per guardar la estàtua d'en Franco.

Fa poc vaig anar a visitar el Museu i li vaig preguntar a la dona de la botiga de souvenirs on era la espasa d'el Cid. Em va respondre que se la havien tingut de emportar a Madrid "porque el agua del mar la estaba oxidando".

Anem a pams.

La espasa del Cid, "tizona", va restar a Barcelona a la mort del famós mercenari per la senzilla raó que les filles del Cid es van casar amb catalans. Més tard el Compte de Barcelona la va donar als Templers de Montsó per a que la custodiesin. Jaume I la va demanar per conquerir València.

Així tenim que la "tizona" de el Cid i la tissó de Jaume I son la mateixa espasa. A la mort de Jaume I la espasa va restar a Barcelona i aquí va estar fins que fa poc anys, en previsió de que el Castell passes a propietat de la Ciutat, se la van endur amb totes les peces importants de l'Edat Mitjana al Museo Militar de Madrid.

Es evident dons que la espasa portava aquí nou-cents anys i no s'havia rovellat. Potser es que els últims anys l'aire del mar rovella més que abans.

I davant de tant fariseisme polític amb la titularitat del Castell, jo em pregunto si no som una mica idiotes, perquè, en definitiva, sigui de qui sigui el castell no s'el podran emportar, en canvi tot el que havia de valor dintre fa anys que s'ho han emportat.

I ja posats a demanar, valdria la pena anar a fer inventari al Museu del Exercit, al Museu Naval, al Museu de Amèrica i a les escoles militars per veure ademès de la Tissó i de l'elm de Jaume I, quantes coses més s'han emportat, que no son poques. Per les informacions que tenim, al Museu de l'Exercit tenen una arma de foc de Jaume I, cosa per si sola sorprenent.

De tot aquest nou inventari sortiria segur prou contingut com per a bastir un nou Museu Militar de Montjuïc en comptes de la idiotesa eco-passarella del Museu de la Pau.

Jo el nom que proposo es "Museu 26 de Gener", data en la qual les tropes catalanes van derrotar per últim cop a l'exercit castellà.

www.HistoCat.cat

5.5.07

El port de Pals a TV3 (II)


(enviat per en Pere Baladron)


Benvolguts,

Torno al que vaig escriure ahir sobre la compra d'una carta naútica, pel Ajuntament de Castelló d'Empúries,jo per la meva part l'he gravat amb vídeo i ara ampliant l'imatge crec veure que al triangle format per les illes Medes, el poble de l'Estartit i el cap de Begur hi ha moltes naus ancorades.

Si no m'equivoco al mapa que us vaig fer donació, i que teniu penjat a la vostra web, de la regió de la que estem parlant el problema era precisament que no hi havia cap nau, amb la qual cosa no podíem provar ben bé que Pals vos estat un port.

Pere


www.HistoCat.cat

El port de Pals a TV3 (I)


(enviat per en Pere Baladron)


Benvolguts,

La TV3 de Catalunya acaba d'emetre en el TN Comarques de les 14 hores una notícia que crec que pot ser molt interessant per l'assumpte de la sortida del port de Pals d'En Colom.

L'alcalde de Castelló d'Empúries acaba de dir que han comprat una carta naútica o geogràfica de l'any 1764 feta per un francès el la qual es diu que, on en l'actualitat, hi han els moderns ports de Roses, L'Estartit i la Escala i el mig de la Badia, ja eren en aquell temps els puestos més fondos per poder ancorar les naus o vaixels.

Pere

www.HistoCat.cat