Els vàndals van ser una gent civilitzada

ENTREVISTA AMB TERRY JONES, ESCRIPTOR - PUBLICA 'ROMA Y LOS BÁRBAROS. UNA HISTORIA ALTERNATIVA'

L'interès de Terry Jones per capgirar la història no es va esgotar amb les pel.lí- cules de Monty Python que va dirigir (Los caballeros de la mesa cuadrada, La vida de Brian i El sentido de la vida). Jones va abandonar els estudis de Literatura Medieval a Oxford quan es va dedicar a l'espectacle però, després de tancar la seva etapa com a comediant, ha escrit llibres d'història i infantils i ha dirigit sèries de la BBC com Els bàrbars, de la qual va sorgir un llibre, Roma y los bárbaros. Una historia alternativa, escrit amb Alan Ereira, que l'editorial Crítica publica ara a Espanya. Un llibre alhora gamberro i documentat. A La vida de Brian, els militants del Front Popular de Judea (¿o era el Front Jueu Popular?) es preguntaven: "A part del clavegueram, la medicina, l'educació, el vi, l'ordre pú- blic, el regadiu, les carreteres, l'aigua corrent i la salut pública, ¿què han fet per nosaltres els romans?". Jones, que ha respost a una entrevista per correu electrònic, s'esmena ara a si mateix: res d'això va ser mèrit dels romans.

--Canviem els termes: a part de crucifixions massives, esclavitud, genocidi, convertir la mort en un festival, ¿alguna cosa bé devien fer els romans pels que van conquistar?
--Bé, suposo que alguna cosa bona van fer. Per començar, van permetre que la gent mantingués les seves religions. Però van ser explotadors i colonialistes i només veien els altres pobles en funció de què en podien treure. I crec que els problemes van augmentar quan els romans van adoptar el cristianisme.
--¿Roma va imperar perquè va ser una màquina de matar o per la superior organització, lleis i cultura?
--Potser el factor més important va ser que l'Exèrcit romà era professional i era capaç de mantenir-se sobre el camp de batalla tot l'any. No necessitava sortir corrent cap a casa per sumar-se a la collita. Probablement la seva habilitat organitzativa hi va ajudar. I també hi havia l'intens desig entre els no romans de sumar-se al superpoder. Igual com passa avui amb els Estats Units.
--Vostè argumenta que la majoria de pobles anomenats bàrbars, tant a Orient com a Occident, van arribar a nivells culturals més elevats del que creiem, però que la història va falsificar el passat.
--La història va ser escrita en llatí pels romans o pels seus admiradors. En realitat és interessant fins a quin punt els escriptors romans eren crítics amb la seva pròpia civilització. Però els seus admiradors, en canvi, no tenien aquesta mena de dubtes.
--Igualitaris, pacifistes si no els molestaves, protofeministes... ¿No ha pintat un retrat idíl.lic dels pobles celtes i germànics?
--Sí, és probable que, en l'intent de rectificar la balança, hàgim exagerat el costat positiu dels bàrbars. Però no m'importa després de les pallisses que s'han endut en 2.000 anys d'història.
--Diu que no hi ha expressions més injustes que vàndal o vandalisme.
--Els vàndals van ser una gent particularment civilitzada. Al cap i a la fi, van ser ells els que van acabar amb els gladiadors com un esport públic, no els cristians.
--Una de les afirmacions més xocants del seu llibre és que, malgrat la reputació dels romans com a enginyers, van frustrar una incipient revolució tecnològica grega. ¿Va ser culpa de Roma o de l'esclavisme generalitzat en l'antiguitat?
--Pot haver estat una combinació del sistema esclavista i del fet que els romans simplement no estaven interessats en la ciència teòrica. Tendien a concentrar-se en la política, la retòrica i el poder.
--Afirma que els pares d'Europa són els bàrbars. ¿No som, doncs, fills de Roma?
--Bé, som fills dels bàrbars i del sistema romà, suposo.
--Entén que a l'antiga Bàrcino, a la vora del Mare Nostrum, tinguem tendència a veure els romans com nosaltres i els bàrbars com ells.
--És precisament la idea de nosaltres i ells la que intentem trencar.
--Un pot pensar que el cristianisme, al cap i a la fi, va fer alguna cosa per transformar una cultura que menyspreava la vida. Però vostè no és gaire contemporitzador amb el catolicisme en el món antic.
--Per descomptat que no. Els papes van mantenir els combats de gladiadors. També és just dir que van ser els romans cristians els que van destruir l'herència clàssica, precisament perquè era pagana i no mereixia ser preservada. La major part de l'antiga Roma va ser derruïda per construir-hi esglésies.

ERNEST ALÓS - El Periodico

www.HistoCat.cat

L´artesania rural, de la Garrotxa al Vallespir

diaridegirona.cat - 26/06/08


La regeneració del món rural, el desenvolupament integral de l'artesania i el foment de les microeconomies locals són els tres principals eixos de Transruralia, un programa de cooperació territorial entre la Garrotxa i la zona de Vallespir de la Catalunya Nord valorat en 21 milions d'euros. ACN/DDG Al capdavant d'aquesta iniciativa, que es presentarà a la convocatòria de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, figura Riudaura. La seva alcaldessa, Eulàlia Massana, ha assegurat que està pensada per 'enfortir' el gremi dels artesans. El projecte, que es preveu allargar fins a l'any 2012, comença amb la construcció d'un edifici a Riudaura que acollirà tallers.

Aquest projecte pretén unir esforços entre dues zones que, a pesar d'estar separades per una frontera, pateixen una problemàtica comuna, com és la marxa dels joves de municipis rurals cap a les grans ciutats o la pèrdua d'una identitat pròpia. Transruralia neix amb l'objectiu de fomentar i revaloritzar la cultura artesanal, popular i tradicional d'aquestes terres, a través de la recerca de noves estratègies de promoció, difusió, estudi i venda dels productes artesanals d'ambdues comarques, com podria ser per exemple la creació d'una marca conjunta.

D'aquesta manera, els artesans d'ambdós territoris intercanviaran experiències a través de tallers i fires i es buscaran estratègies comunes per tal de 'donar una empenta' al sector de l'artesania. Segons paraules de l'alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, aquest projecte va més enllà de la recuperació d'oficis antics, ja que el que es planteja és aconseguir que pobles rurals que ara mateix no poden viure d'aquestes activitats, per la falta d'espais i mitjans, ho pugin fer.

En el cas de Riudaura, s'ha creat l'Associació Multidisciplinar del Foment de les Arts que pretén acollir tots els artesans de la comarca i des de l'Ajuntament s'està treballant en la compra d'un terreny d'1,5 hectàrees a l'entrada de la població on es construirà un edifici de nova planta que inicialment acolliria entre quatre i sis tallers. En ells, s'elaboraran i vendran els productes que s'estan fent a aquesta població, com són joguines de fusta, figures de pessebre o escultures. Aquesta associació treballarà de forma molt estreta amb la seva homòloga de la Catalunya Nord, l'anomenada Associació Palalda Ara i Sempre amb més de seixanta membres adherits.

El projecte també compta amb el suport del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny i l'ajuntament d'Amelie-lesBains-Palalda-Montalba de la zona de Vallespir com a socis. El seu alcalde i vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals, Alexandre Reynal, ha subratllat la importància d'aquesta iniciativa no només en la seva vessant econòmica sinó també per 'reactivar' i estimular la 'fraternitat' entre els dos pobles que tenen molt en comú.

Per la seva banda, el director general d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Carles Bassaganya, ha donat ple suport al projecte al considerar que no només promou 'llaços' en el món local d'ambdós territoris que fan 'més permeable la frontera' sinó que a més aporta 'contingut econòmic i cultural'.

El pressupost necessari per a dur a terme el projecte és de 21 milions d'euros i es desenvoluparia en un total de quatre fases fins a l'any 2012. Ara cal esperar, però, que s'aprovi en la convocatòria de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra que va començar el 4 d'abril passat però que restarà oberta en els pròxims set anys.

www.HistoCat.cat

Historiadores y teólogos afirman que san Pablo estuvo en Tarragona

La llegada del apóstol a la antigua Tarraco se produjo tras ser exiliado

20/06/2008 - Tarragona. (EFE) - Los 31 teólogos e historiadores de Europa y América que participan en el congreso 'Pablo, Fructuoso y el Cristianismo Primitivo' que se celebra en Tarragona han concluido que hay pruebas históricas para afirmar que el apóstol san Pablo visitó la Tarraco romana.

En el congreso, que se celebra hasta mañana, expertos de Francia, Alemania, Italia, Suiza, Inglaterra, Estados Unidos, Rumanía y España han analizado los textos históricos para intentar averiguar si san Pablo estuvo en Tarragona.

"Una de las claves" para dilucidar la cuestión es la ley penal romana, ya que, según la legislación imperial, el César podía sentenciar a un acusado a la pena del exilio mediante la fórmula de la deportatio (deportación) o de la relegatio (relegación), han explicado los expertos reunidos en Tarragona. "En cualquier caso, la persona exiliada perdía sus bienes y, si era ciudadano romano, podía perder igualmente su ciudadanía", han subrayado los historiadores.

Precisamente, la primera carta de Climent, que es la fuente más antigua sobre un viaje de Pablo "al límite de occidente", es decir, a Hispania, afirma que el apóstol fue exiliado, y otras fuentes de los siglos I y II (segunda carta de Timoteo, Actas de Pedro y Canon de Muratorio) "se limitan a sugerir o a afirmar directamente que Pablo visitó Hispania".

"Los precedentes de los dos hijos de Herodes, Arquelao y Antipes, que fueron exiliados a la Galia y a Hispania, apoyan la posibilidad de que Pablo fuera igualmente condenado al exilio en un lugar de las provincias hispánicas", han explicado los historiadores.

En este sentido, la Tarraco romana, por su condición de capital de provincia y de ciudad comercial y administrativa, y por el hecho de ser el puerto natural de enlace de Hispania con Roma "tiene muchas posibilidades de ser el lugar donde Pablo fue enviado al exilio", han consensuado los teólogos y historiadores participantes en el congreso.

El profesor Rainer Riesner (Universidad de Dortmund, Alemania) resume así el consenso logrado: "Es muy probable que Pablo fuera a Hispania al final de su vida y es posible que Tarragona fuera el lugar de su estancia, dado que es la ciudad que tiene más elementos a su favor. Otros lugares de Hispania son mucho más hipotéticos".

Este congreso se engloba dentro del año jubilar dedicado a la memoria de los santos mártires fructuosos asesinados en el anfiteatro romano de Tarraco el 21 de enero de 259, y de la celebración del año jubilar de san Pablo, que empezará el próximo 28 de junio, ambos proclamados por el Papa Benedicto XVI.

La Vanguardia 20-06-2008

http://xpoferens.blogspot.com/

www.HistoCat.cat

Acadèmia francesa = acadèmia corcada

12 juin 2008 : déclaration de l’Académie française

(Cette déclaration a été votée à l'unanimité par les membres de l'Académie française dans sa séance du 12 juin 2008).


Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France. Par un juste retour, notre Constitution a, dans son article 2, reconnu cette évidence : « La langue de la République est le français ».

Or, le 22 mai dernier, les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale. Ils ont souhaité que soit ajoutée dans la Constitution, à l’article 1er, dont la première phrase commence par les mots : « La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale », une phrase terminale : « Les langues régionales appartiennent à son patrimoine ».

Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute ? Elles expriment des réalités et des sensibilités qui participent à la richesse de notre Nation. Mais pourquoi cette apparition soudaine dans la Constitution ?

Le droit ne décrit pas, il engage. Surtout lorsqu’il s’agit du droit des droits, la Constitution.

Au surplus, il nous paraît que placer les langues régionales de France avant la langue de la République est un défi à la simple logique, un déni de la République, une confusion du principe constitutif de la Nation et de l’objet d'une politique.

Les conséquences du texte voté par l'Assemblée sont graves. Elles mettent en cause, notamment, l’accès égal de tous à l'Administration et à la Justice. L'Académie française, qui a reçu le mandat de veiller à la langue française dans son usage et son rayonnement, en appelle à la Représentation nationale. Elle demande le retrait de ce texte dont les excellentes intentions peuvent et doivent s'exprimer ailleurs, mais qui n'a pas sa place dans la Constitution.

www.HistoCat.cat

El verger perdut

El Periódico, 16/6/2008

Un assaig investiga la proliferació de jardins i horts urbans a BCN al llarg dels segles XVII i XVIII

ROSARIO FONTOVA - BARCELONA


Al segle XVII, al maig, Barcelona feia olor d'eglantina i d'espígol i romaní. A la ciutat emmurallada hi florien els jardins de convents i cases senyorials i els horts urbans que donaven fruites carnoses i una gran varietat d'hortalisses. Hi havia ni més ni menys que 42 tipus de tulipes de noms tan evocadors com els de La reyna de Ungria, La hermosa letja, Francesa gallarda o El sangriento Roldán, segons un antic manuscrit del 1703 localitzat per l'historiador Albert García Espuche a l'Arxiu Històric.

L'historiador dirigeix una nova col.lecció de llibres sobre la Barcelona del 1700 que edita el Museu d'Història amb l'epígraf La ciutat del Born i l'objectiu d'estimular la investigació al voltant de les restes del barri trobades al subsòl de l'antic mercat. El primer títol de la col.lecció, Jardins, jardineria i botànica, se centra precisament en els espais verds de la ciutat i en els científics que es dedicaven a divulgar coneixements sobre plantes i tubercles. El mateix García Espuche, amb Montse Rivero, Josep Maria Montserrat i Neus Ibáñez, és coautor del llibre, que es presenta dimecres al jardí de la Casa d'Ignacio Puig (Boqueria, 10).

Dinamisme

La proporció d'espais verds a Barcelona era enorme, no només a Ciutat Vella sinó també a bona part del que es va eliminar quan es va construir la Ciutadella, al barri de la Fussina, per exemple. "Hi havia jardins molt bonics també al sud del Raval i hortes on la gent podia passejar", explica García Espuche. Tot i que ja no queda cap d'aquells vergers del set-cents, encara s'hi conserven alguns jardins aeris, que quedaven a l'altura de la sala principal de la casa i no es podien veure des del carrer.

L'historiador desmenteix amb fermesa la llegenda que Barcelona estava sumida en una profunda crisi, "en un moment de decadència i foscor". En canvi, García Espuche assenyala que "la societat urbana era molt dinàmica i estava molt ben relacionada, amb una vida cultural intensa". Per exemple, a l'Acadèmia dels Desconfiats, Pablo Ignacio de Dalmases havia reunit una biblioteca formada per 7.000 volums en diversos idiomes.

També hi havia horts urbans que eren de les mateixes dimensions. El llibre es refereix al que tenia el noble Josep de Borja Lansol al carrer Nou, un paradís fruiter amb centenars de tarongers, pomeres, figueres, pereres, pruneres i codonys. En aquests horts també s'hi feia la bugada i s'estenia la roba. Hi havia fonts per refrescar l'ambient i bancs amb estampes i sanefes de ceràmica per passar l'estona o conversar amb les visites. Un plafó del Museu de Ceràmica mostra un jardí amb templets i sortidors on s'hi celebra una elegant xocolatada.

En el llibre hi apareixen personatges de gran envergadura com els botànics Jaume Salvador --la seva apotecaria era una espècie d'acadèmia per a metges i cirurgians-- i el seu fill Joan, el gabinet d'història natural del qual s'exposa a l'Institut Botànic. Els Salvador tenien un jardí botànic a Sant Joan Despí que ha arribat als nostres dies i que devia ser un camp d'experimentació. Els botànics tenien un herbari format per més de 4.000 espècimens, alguns completament extingits.

El manuscrit trobat per García Espuche es titula Cultura de jardins per governar perfetament las flors, arbres y plantas per la Constellació de Barcelona, i és una delícia per als amants de les plantes. Recomana plantar "fabas primarencas y pèsols per Sant Francesch" i "las mungetas per la Semana Santa". L'autor anònim dóna instruccions per traçar camins de sorra i posar les flors segons els colors. Coneix les aromes i l'època de floració dels clavells, l'angèlica, l'orenga, la menta i el boix. I fins i tot ofereix receptes per curar el carbuncle a base de barrejar encens i cendra que es maceren en saliva masculina i herba penedella. Llegint les seves aromàtiques recomanacions, es desperta l'olfacte atrofiat per la contaminació.

www.HistoCat.cat

El sisè curs d'arqueologia de Castell centrarà les excavacions a l'acròpoli del poblat ibèric

EL PUNT - L.P.. Palamós

El Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries organitza aquest any una nova edició del Curs d'Iniciació a l'Arqueologia Ibèrica de Castell, a Palamós. La sisena edició del curs tindrà lloc entre el 6 i el 20 de setembre. Es tracta d'un curs que s'ha anat realitzant des del 2003, destinat a totes aquelles persones que tinguin interès per l'arqueologia i que vulguin conèixer de prop com funciona una excavació arqueològica. Per participar-hi cal ser major d'edat i no cal ser arqueòleg. Es faran pràctiques arqueològiques al jaciment als matins. A les tardes s'han programat una sèrie de conferències i de visites a diferents museus i altres punts d'interès de l'Empordà.
Les excavacions se centraran a la zona de l'acròpoli del poblat amb l'objectiu de finalitzar la investigació en aquest sector del jaciment, on, segurament, hi hauria un temple o santuari del poblat indiget. El curs compta amb la col·laboració del Museu de la Pesca de Palamós i és patrocinat, com en les edicions anteriors, pel Mas de Castell segons el conveni de mecenatge que es va signar el passat dia 27 de maig a la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

INSCRIPCIONS
El període de preinscripció al Curs d'Iniciació a l'Arqueologia Ibèrica de Castell estarà obert fins al dia 1 de juliol i les sol·licituds s'han d'adreçar al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries. Per obtenir més informació sobre aquest curs i sobre altres activitats que es realitzen al poblat ibèric de Castell es pot consultar la plana web del Museu d'Arqueologia de Catalunya (www.mac.cat) o trucar al telèfon 972 77 02 08.

www.HistoCat.cat

Escriptors catalans, bascos i gallecs constitueixen avui a Poblet la Federació Galeusca

EL PUNT. Vimbodí i Poblet

Les associacions d'escriptors en català, basc i gallec constituiran la Federació Galeusca, amb l'objectiu que els escriptors en les tres llengües minoritzades de l'Estat espanyol tinguin un instrument legal per defensar la seva professió. L'acte tindrà lloc avui, a les dotze del matí, a la sala del Patronat Tarradellas (Palau de l'Abat) del monestir de Poblet, i comptarà amb les intervencions de reconeguts escriptors catalans, gallecs i bascos.
La professionalització dels escriptors en llengua catalana és un dels problemes més greus a què s'ha d'enfrontar el sector, malgrat la millora en el procés de normalització lingüística de la literatura en els últims 25 anys. Actualment, només un 5% dels escriptors en llengua catalana poden viure exclusivament d'escriure, segons l'estudi Escriure en català: estat de la professionalització, elaborat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En vista d'aquest panorama, creen la Federació Galeusca amb l'objectiu que la col·laboració entre les tres associacions tingui un instrument jurídic de coordinació i acció conjunta.

www.HistoCat.cat

El govern valencià reconeix a contracor el nom de «català» per al valencià

El Punt, diumenge, 15 de juny de 2008

DANIEL LUJÁN.

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) ha publicat finalment l'article 2.k) de l'estatut de la Universitat d'Alacant que havia estat censurat pel Consell Executiu valencià. El consell havia aprovat l'estatut el 2004 després d'haver-hi suprimit la part que feia referència a la llengua catalana. Posteriorment, la universitat va interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, que va considerar el recurs interposat. El 15 d'abril del 2008 el DOCV publicava finalment el sentit de la sentència del TSJ, però no el text original. El tribunal aleshores va requerir l'aprovació i la publicació en el DOCV del text de l'article 2.k) de l'estatut, que diu que la Universitat d'Alacant ha de «potenciar el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.» Ho signen Alejandro Font de Mora, conseller d'Educació, i Francisco Camps, president de la Generalitat.
"ÉS UNA CORTINA DE FUM - Josep Forcadell, cap del secretariat de promoció del valencià de la Universitat d'Alacant, considera que «la polèmica sobre el nom de la llengua és una cortina de fum perquè passi desapercebuda la situació gravíssima de la llengua catalana a l'ensenyament». A Alacant, per exemple, de 54 centres públics d'ensenyament infantil només 10 ofereixen línia de català, i als centres privats la proporció és de 32 contra 1. La situació, explica Forcadell, és més precària al batxillerat: «Al sud de Benidorm, per exemple, no hi ha un sol centre de batxillerat que ensenye en valencià.» «L'actitud del PP –diu– respon sobretot a interessos electorals. Ha assumit el discurs lingüístic secessionista d'Unió Valenciana per menjar-se-li l'espai electoral. I ho ha aconseguit."
Maties Segura, del servei de llengües i terminologia de la Universitat Jaume I de Castelló –universitat que espera una resolució judicial en el mateix sentit en relació amb el seu estatut–, afirma que el govern «no ha acceptat la unitat de la llengua catalana més que per imperatiu legal». «Si prevaricar és mancar a l'obligació del càrrec que s'exerceix, què és sinó açò el sistemàtic incompliment pel govern valencià de les resolucions judicials en matèria lingüística?», es demana.

www.HistoCat.cat

El dietari del bisbe que va aconseguir les obres que reclama Barbastre es publicarà al setembre

El llibre recollirà una transcripció totalment fidedigna del dietari, escrit a mà per Josep Messeguer fa més de cent anys.

El dietari del bisbe que va aconseguir les obres que reclama Barbastre es publicarà al setembre.

Pagès Editors publicarà el llibre, on es detalla com es van aconseguir les peces que conformen la col·lecció del Museu Diocesà de Lleida, per mitjà de la compra o de l'intercanvi.

El dietari personal del bisbe de Lleida entre 1876 i 1891, Josep Messeguer, en què detalla en primera persona com va aconseguir les obres de la col·lecció del Museu Diocesà, part de les quals reclama la diòcesi de Barbastre, es publiqués el mes de setembre vinent. El director de l'editorial Pagès Editors, Lluís Pagès, ha explicat que el llibre recollirà una transcripció totalment fidedigna del dietari del bisbe, escrit a mà per Messeguer fa més de cent anys.

Pagès ha indicat que "s'ha hagut de transcriure perquè la lletra del bisbe és molt difícil de llegir, i hem tardat molt a fer aquest procés, però no hem canviat ni una coma perquè no ens puguin acusar d'haver fet interpretacions del text". L'editor concreta, en aquest sentit, que en el dietari el bisbe Messeguer explica com va aconseguir una a una les peces que conformen la col·lecció del Museu Diocesà de Lleida, per mitjà de la compra o de l'intercanvi. "Es tracta d'un llibre que llançarà molta llum sobre la polèmica quant a la propietat de les obres", ha assegurat avui Pagès.

El text anirà acompanyat de fotografies aportades pel bisbat de Lleida del museu que va crear Josep Messeguer amb les peces d'art sacre. Pagès ha dit que la transcripció del dietari la realitzen la conservadora Carmen Bernabé i l'historiador Isidre Puig, i que va ser el bisbe emèrit de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, qui va cedir el dietari de Messeguer a petició de l'editor.


FONT : avui
http://xpoferens.blogspot.com/

www.HistoCat.cat

El nomenclàtor de l'ajuntament i la seva disbauxa II (Miserables explicacions)

A tenor de l'anterior articlet publicat en aquest bloc, sobre el carrer del Poeta Cabanyes, us faig ara algunes referències més d'altres carrers de la ciutat, prcisament de la mateixa zona (el Poble Sec), i en el que el web de l'ajuntament ens explica el següent:

Carrer de Margarit
Josep Margarit i de Biure (Castell d'Empordà, Baix Empordà 1602 - Perpinyà, Rosselló 1685). Militar i polític. Mestre de camp de Vilafranca. Contrari a Felip IV de Castella, fou governador de Catalunya i ambaixador de la Generalitat a París. Lluità contra les forces del marquès de Los Vélez en la defensa de Barcelona (1641). El nom s'atorgà al carrer simultàniament amb els de Cabanyes, Radas i Tapioles (tots ells al Poble-sec), herois catalans, amb Pau Claris, Fontanella i Tamarit, a la guerra dels Segadors.

Plaça del General Moragues
Josep Moragues i Sobrevia, signava Mas (Sant Hilari Sacalm, Selva 1669 - Barcelona 1715). Militar. Governador de la Seu d'Urgell. Al servei del rei arxiduc Carles III. Pres i executat pels filipistes, el seu cap fou exhibit al Portal de Mar de Barcelona fins al 1727.

Carrer de Villarroel
Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona 1656 - Segòvia 1742). Comandant suprem de les forces catalanes defensores de Barcelona el 1714.

Altres preguntes que ens podem fer: L'aportació d'aquests personatges a la nostra història es tan imfima que no mereix alguna explicació millor?, no mereixen aquests carrers portar també el nom del protagonista i no solament el cognom a fi de no confondre'l amb ningú altre? No serà pas això una feina per fer-nos oblidar algunes coses?

www.HistoCat.cat

El nomenclàtor de l'ajuntament i la seva disbauxa (El carrer del Poeta Cabanyes)

Només cal fer una ullada al nomenclàtor de l'ajuntament de Barcelona (www.bcn.cat) i veure com la ocultació de personatges històrics o fets importants de la nostra història, son sistemàticament anorejats. Aquest es per exemple, el cas sagnant del carrer "Poeta Cabanyes", on l'Ajuntament ens diu literalment:

"Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1808 - 1833). Poeta preromàntic. El carrer correspon, això no obstant, a Francesc Cabanyes, capità d'una companyia de miquelets que formà part de les tropes catalanes que el 26 de gener de 1641 aconseguiren la victòria de Montjuïc sobre l'exèrcit castellà. El qualificatiu "poeta" s'afegí al nom del "carrer de Cabanyes" l'any 1949, de manera que es va substituir el patriota català que era homenatjat des del segle XIX pel poeta abans esmentat."

Jo hem pregunto doncs: A que estem esperan per rectificar aquest agravi realitzat durant l'època franquista?
www.HistoCat.cat

Els Mossos d'Esquadra s'incorporen a la Catalunya Nord

Treballaran en el Centre de Coordinació Policial i Duanera del Pertús
Vilaweb 01/06/08

Els Mossos d'Esquadra han ingressat al Centre de Coordinació Policial i Duanera (CCPD) del Pertús, a la Catalunya Nord. D'ara endavant, nou mossos treballaran en el CCPD, ubicat en un edifici a dos quilòmetres de la frontera, juntament amb la Gendarmeria, la Policia Nacional Francesa, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i els serveis de vigilància duanera francesa i espanyola.

El centre de policia transfronterera va ser creat arran dels acords europeus de Schengen de 1985 com un primer pas en la cooperació policíaca europea a les zones de frontera. D'aquesta manera, la policia de Catalunya assoleix un nou reconeixement en formar part d'un organisme de cooperació internacional com el CCPD, tot i que s'ha d'esperar a un eventual model judicial comú en l'Europa integrada.

Els Mossos d'Esquadra és el cos de policia més antic d'Europa. Va ser creat el 1719 arran de l'ordre del govern català. Des de 1980 compleix totes les missions de policia, seguretat pública, policia judicial, policia científica, unitats d'intervenció i socors a muntanya per tot el territori del Principat de Catalunya i a partir de 1994 ha anat assumint les funcions que exercia la Policía Nacional i la Guardia Civil espanyoles.

www.HistoCat.cat

La fal·làcia de la "nació espanyola" a la guerra del francès

La caverna mediàtica esta aquesta setmana mangonejant la historia com sempre amb l’ocasió del 200 aniversari de la revolta del dos de maig a Madrid de 1808, arribant fins i tot el Cap de l’Estat, que potser hauria de conèixer millor la historia del seu pais a dir idioteses com "El 2 de mayo fue una toma de conciencia de identidad nacional".

La realitat es que el fet de que la població es revoltes contra els francesos, davant l’apatia dels borbons i la seva displicència amb Napoleó te poc a veure amb un suposat nacionalisme espanyol, i molt amb no voler un exercit invasor a casa (fos el que fos) que feia matances i va provocar una gran fam a la població.

Catalunya, no es posà a favor d’uns o d’altres, sinó que lluita contra l’invasor, fos qui fos. I no pel fet de que fos francès o liberal.

Ja en la guerra dels segadors, quan l’Olivares va atacar França desde Catalunya per provocar que els catalans recolzessin la
Unió d’armes, va poder comprovar que primer els catalans van organitzar-se militarment per lluitar contra els francesos per defensar el Rosselló, i desprès, van lluitar contra els espanyols als que van estomacar a la Batalla de Montjuïc del 26 de Gener de 1641.

Abans de l’invassió napoleònica, Catalunya tampoc havia perdut la seva consciència nacional, i a pesar de la submissió oficial a la nova monarquia, quan el 1789 es reuniren les Corts a Madrid per al jurament del príncep hereu Ferran, la representació catalana acudí com Diputació del Principat de Catalunya, malgrat la Generalitat estava abolida dença el decret de Nova Planta.

La Revolució Francesa fou, per a certs sectors de Catalunya, com un nou aire de llibertat. Quan França declarà la guerra a Espanya (1793), Catalunya organitzà la seva defensa contra els francesos, els quals van resultar derrotats.

La emergència de Napoleó Bonapart al encarregar al seu exèrcit a la conquesta d'Europa implicà de nou a Catalunya en una nova guerra de defensa, al cap de tretze anys del fi de la "Guerra Gran". Carles IV (1788-1808) va ser incapaç d’afrontar la situació i Napoleó aprofità hàbilment la debilitat del rei i l’inexperiencia de Ferran VII per a ampliar el seu imperi. La defensa del territori català estava motivada, en aquella època, per l’animadversió al invasor i per sentiments religiosos, mes que no pas per la defensa d’una suposada nació espanyola.

A mitjans de 1808 es constituí la Junta Superior del Principat, que organitzà de forma autònoma les forces militars de defensa.
El sis de Juliol de 1808, El rei d’Espanya Josep Bonapart, atorga una Constitució a Espanya, reunint a tal efecte un important nombre de gent principal espanyola a Baiona.

Napoleó aleshores intentà guanyar-se a Catalunya mitjançant l’oferiment d’una forma de autogovern independent de la corona de Josep Bonapart (1810), i estableix a Catalunya un ‘Govern de Catalunya’ i proclama oficial la llengua catalana, abolint el Decret de Nova Planta.

Per decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l'Imperi francès. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:Departament del Ter, capital Girona; Departament del Segre, capital Puigcerdà. Inclòs el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona ; Departament de Montserrat, capital Barcelona, y el Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.

Però el Principat no acceptà l’ocupació francesa

El 18 de Març de 1812, s’aprova a Cadis, una altra Constitució espanyola, que proclama rei a Ferran VII, i que no inclou les reclamacions dels representants catalans.

La guerra del francès va acabar el 28 de Març de 1814, amb la retirada de les tropes franceses de Barcelona, i de tots els “pobles d’Espanya”, Catalunya va ser qui mes va patir els abusos i crims dels francesos.


I per acabar us obsequio amb algunes de les moltes frases de l’últim llibre de Francesc Ferrer Gironès, referents a aquest període:

“Avec l’instruction et les baïonettes nous établirons dans cette campagne la République Catalane”
Carta dels representants Milhaud i Soubrany desde Perpinyà al Gran Comité de Paris, 20-06-1794.

"Nostra Patria serà llibre i ditxosa, formarà sa constitució com li plaurà i disfrutarà de sos antichs privilegis. Viva la Llibertat, viva la Igualtat, viva la Germandat, vivan tots los estats Libres i vivan los bons patriotes."
Opuscle “Lo català”, 1794, editat al Baix Empordà seguint les orientacions del Gran Comité de la Salut Publica de Paris.

"Els catalans han promès a la Cort garantir llur pais i defensar-lo contra tota irupció hostil; pero el Gabinet de Madrid, que no ha oblidat el treball que li va costar desarmar els catalans, no ha estat tant impolític de tornar-los llurs armes: s’estimaria més veure’ls en poder dels francesos que no pas armats altra vegada”.
M. Leonce Pingaud.

“Les catalans en géneral sont zelés partisans de l’independance...”
General Guillem Filibert Duhesme.

“Els catalans porten un odi quasi igual [que els francesos] als espanyols."
Alban del Villeneuve, 1812

“A Catalunya les tropes imperials estaven sempre en penuria.....A Catalunya molta tropa, tanmateix atrinxerada, no era prou per a mantenir en ordre els habitants i a decantar-los de l’acostumat exercici de la guerra de partides, per a la qual, llur variat territori, s’els oferia favorablement arreu”.
Camillo Vacani, Storia delle campagne e degl’italiani in Spagna, dal 1808 al 1813.


Miquel Manubens
http://xpoferens.blogspot.com/

www.HistoCat.cat