Missatge de Sant Joan 2007

(Article de la plataforma Catalunya Acció)


Del Canigó, bressol de la nació magnificat per Jacint Verdaguer en el poema dedicat als catalans del nord, us arriba la Flama que encén milers de fogueres a tots els Països Catalans.

D'ençà del 1964 crema tot l'any a Perpinyà al Castellet, presó dels catalans torturats al segle XVII per oposar-se a l'annexió francesa. La nit passada va pujar a la pica i en torna enfortida per l'encesa de feixines d'arreu de les comarques catalanes.

En una nit de pau, alegria i germanor aquesta Flama ens uneix a tots per damunt de les fronteres arbitràries, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó i a l'Alguer.

El Canigó il·lumina la nostra història des de l'Abat Oliba, que usà per primera vegada ja fa 1000 anys el mot «pàtria» i forjà ideals de pau. En lloança de Catalunya Pau Casals va divulgar-ho el 1971 davant tots els representants del món a l'Assemblea de les Nacions Unides.

La Flama del Canigó és la voluntat de participar del compromís nacional: és "el crit" que "elevem en la nit" per trencar la passivitat, el victimisme, l'ajupiment, per tornar a ser amos de nosaltres mateixos. Amb la Flama volem recobrar el dret a la memòria històrica falsejada pels vencedors. Amb la Flama exigim l'estat que ens pertoca. Aquesta Flama ens encamina cap a la sobirania.

Visca la Flama del Canigó!
Visquin els Focs de Sant Joan!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Daniela Grau
Catalunya del Nord
www.catalunyaaccio.org

www.HistoCat.cat

Pomes de terra, de pi i d'or

Un dia, en collint pinyes per fer una paella a casa, em va venir al cap un vincle curiós entre tres viandes americanes que han arrelat a casa nostra amb molta força a través dels anys:
Pinya tropical, tomata i patata. Els noms en diferents idiomes ens mostren una relació inquietant: Pineapple (poma de pi), pomme de terre (poma de terra) i pomodoro (poma d'or). A partir d'aquí m'he posat a investigar i de moment he trobat alguna coseta interessant.

A partir de la descoberta d’Amèrica el 1492 van arribar del nou món tot un munt de fruites i verdures noves al vell continent. Hi ha tres viandes que m’han cridat l’atenció degut a l’origen del seu nom, que són: Pomme de Terre (patata en francès), Pomodoro (tomata en italià), i Pineapple (pinya en anglès).

Primer vull començar amb la “pineapple”. És una fruita tropical que per la seva assemblança amb la pinya de conífera va adoptar el nom d’aquesta. En anglès la pinya de conífera s’anomenava pineapple fins el 1664, quan els exploradors europeus (no he trobat d’on) van passar a anomenar pinya al fruit tropical, i així en anglès pineapple. Pineapple és literalment “poma de pi”. Recordem-ho.

En continuant amb la recerca, passem al “pomodoro”. És curiós trobar a la wikipèdia anglesa aquestes línies sobre l’entrada a Europa del “pomodoro” o “tomatoe”:

“It was probably eaten shortly after it was introduced, though it was certainly being used as food by the early 1600s in Spain. The earliest discovered cookbook with tomato recipes was published in Naples in 1692, though the author had apparently obtained these recipes from Spanish sources.”

http://en.wikipedia.org/wiki/Tomatoe

Aixa doncs hi havia tomates a “Spain” (no diu on d’Spain) abans del 1692, que va ser el primer cop que se’n parlava en un llibre de cuina publicat a Nàpols. Al mateix article hi diu que: “The Spanish also brought the tomato to Europe. It grew easily in Mediterranean climates, and cultivation began in the 1540s.”

I si “creixia fàcilment en climes mediterranis”, queda palès que a Castella no hi creixia tant fàcilment, ja que no és terra ni clima mediterrani... I fou introduïda a Itàlia per Nàpols abans del 1692. Com que a Nàpols ha de ser introduïda d’Espanya des d’una regió de clima mediterrani, i com que a Andalusia no hi havia “hortes” com sí hi havia a Catalunya i Aragó, el més plausible és que sigui de terres catalanes d’on provingui la tomata que s’introdueix a Nàpols.

En tornant al nom, vull remarcar que el “pomodoro” és una “poma d’or”.

Però anem ara al tubercle més interessant de tots: la patata. El cas és que la patata, ens brinda més informació sobre el lloc d’introducció a França. Ho he trobat a la wikipèdia francesa i diu:

“Introduite en Europe au XVI^e siècle, ses qualités alimentaires ont d'abord été méconnues, et on ne savait trop comment la nommer. En France, on l'appelait souvent truffe ou truffole, formes conservées dans divers parlers régionaux, notamment en Roussillon”

http://fr.wikipedia.org/wiki/Pomme_de_terre

La “pomme de terre”, recordem, poma de terra, és inicialment anomenada “truffe” i per tant introduïda pel Rosselló.

Xevi Mató

www.HistoCat.cat

A la recerca amb en Jordi Bilbeny (I)

(Extracte d’una correu electrònic)


Gràcies, Joanjo, per la informació que m'envies.

En primer lloc, ja fa molts anys que sé que "entremès" és un mot cent per cent català, que significa allò que es met/posa entre peça de teatre i peça de teatre. El pp de "metre" en català és "mes".

Per tant, l'origen d'aquesta modalitat teatral s'ha de situar a Catalunya i els seus inventors han de ser catalans. És possible que En Servent i En Lop de Roda no fessin altra cosa que modernitzar i donar relleu a una modalitat que ja avia d'existir en el teatre popular. Perquè el nom és ben bé medieval, anterior al segle XV, pel cap baix.

En segon lloc, sabia que hi avia una "Memoria Hispanea" d'En Timoneda, però que no avia pogut consultar. Deu-n’hi-dó com l'han deixada els censors. Mes que una memòria sembla una desmemoria.

Amb tot és interessant, és clar, pel que s'hi diu de la descoberta d'Amèrica. I encara molt més el que s'amaga darrera del naixement d'En Martí Luter. Què hi pinta en una memòria hispana aquest home? com que no hi pinta re, cal concloure que hi avia un altre nom, de relleu semblant o més alt, que ha estat canviat. Potser, com diu la Teresa Baqué, Erasme?

El que reporta de la presó de Francesc I, ja ha estat retallat del tot, perquè no especifica a quin lloc d'Espanya el van dur, tot i que sembla que Espanya podia ser Catalunya, car quan Carles I és jurat emperador, essent a Catalunya, En Timoneda, exposa també que era a Espanya. Però això ja és una giragonsa retòrica.

Finalment em sembla més que curiós que Leonardo da Vinci morís al 1519 als braços de Francesc I. I si fos als braços de Carles I? Carles I, al 1519 era a Barcelona. Bé, és una sospita, però potser convidria començar a mirar per aquí, si és que realment, com jo sospito, En Lleonard va tenir alguna relació amb el nostre país.

Perquè és clar, que romanços avia de fer aquest pintor a França a l'ora de la mort, una ora en què, llevat de casos excepcionals, gairebé tothom és a casa, envoltat dels seus parents i amics. O no?

Gràcies, de nou, per la informació.

Jordi Bilbeny

www.HistoCat.cat

SOSSAGRADAFAMILIA.ORG - Uneix-te a la campanya!!

ENTRA AL WEB:
1er. Omple el formulari i envia un mail a les institucions responsables.
2on. Copia el següent mail (català i anglès) i fes-lo córrer pel món!!!
Que vegin que tot el món JA HO SAP!!!
__________________________________________

Hola,

He tingut notícia de que el govern de l’Estat Espanyol ha aprovat un projecte que posa en greu perill el Temple Expiatori de la Sagrada Família (i la Pedrera), l’obra mestra de l’arquitecte Antoni Gaudí, a Barcelona. El projecte en qüestió és la construcció imminent d’un túnel per a un tren d’alta velocitat (TAV) que passarà per sota de la façana principal de l’edifici. Considero que donada:

1. La vulnerabilitat i el pes d’un edifici tan singular com aquest.
2. La naturalesa inestable del sòl sobre el que s’assenta la construcció i el corrents subterranis que l’atrevessen.
3. Tenint en compte que el monument cada dia rep una mitjana de 7.000 visites diàries.

Vull fer-te arribar la meva preocupació sobre el desastre que suposaria que hi haguessin desprendiments parcials o fins i tot un esfondrament total del temple, ja que això podria causar moltes morts i afectaria un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Volia demanar-te que tu també omplis el formulari del web i facis sentir la teva veu als responsables del projecte i totes les institucions que poden fer alguna cosa per aturar-ho.
www.sossagradafamilia.org

Atentament,
___________________
Dear Sir/Madam,

I have heard the news that the government of Spain has approved a project that puts in serious danger the Expiatori Temple of the Sagrada Familia (and the Milà House), the greatest work of the Catalan architect Antoni Gaudí, in Barcelona. The project in question is the imminent construction of a tunnel for a high-speed train (TGV) that will pass below the main facade of the building.

My concerns are the following:
1. The vulnerability and the weight of a building as unique as this one.
2. The unstable nature of the foundation of the construction and the underground currents that cross it.
3. The work with the tunnel will put a strain to the Sagrada Familia and its surroundings. The work will last 28 months.
4. Bearing in mind that the monument every day every day every day receives an average of 7.000 daily visits.

I would like to stress that any collapse of the building would be a danger for the construction workers and/or visitors - the outcome could be fatal. The building is declared Patrimony of the Humanity by UNESCO.

I ask you, to please fill in the form you'll find in this website:

www.sossagradafamilia.org

Attentively,
_____________________________

Altre cop la història del 'Colom jueu' (II)

... tranquils que encara hi ha més!!!


La Iglesia no canoniza a Colón "porque es judío"

FONT : agència EFE


Dicen que ocultó su religión porque tuvo que financiar
su viaje a América con el apoyo de la reina católica


La Iglesia católica retiró su propia propuesta de canonizar al almirante Cristóbal Colón al conocer que "era judío", dice el autor español Oscar Villar Serrano en su libro "Cristóbal Colón: el secreto mejor guardado".

Villar Serrano, doctor en Ciencias Náuticas y capitán de la Comandancia Marítima de Torrevieja, en la provincia española de Alicante, afirma que Colón mantuvo siempre un cierto anonimato sobre su personalidad "porque era judío, hecho que le permitió recibir el apoyo de los judíos" en su primer viaje a América con la promesa de "ofrecer a éstos la tierra prometida".

Villar aseguró que "el misterio" que envuelve a Colón se debe a que tuvo que ocultar su religión porque para financiar su viaje buscó el apoyo de una reina católica, si bien, "todos sus grandes apoyos" fueron judíos, desde el banquero de la Corona de Aragón Luis Santángel, hasta la propia tripulación de la carabelas, "mayoritariamente judía".

En este sentido, el autor recuerda en su libro los movimientos migratorios que se produjeron en Italia y España durante los siglos XIV y XV, debido a la persecución que sufrieron los judíos, y "es en ellos donde está el secreto de la familia de Colon".

Villar asegura en su obra que en la correspondencia que mantuvieron Colón y su hijo Fernando "hay muchas pruebas de sus creencias religiosas judías".

Las cartas estaban fechadas con números hebreos, los textos fueron escritos en un idioma "ininteligible" y las despedidas las hacían recordando una bendición judía.

Asimismo, el autor sostiene que Colón recomendaba a su hijo por carta que ante la gente se comportara como mandaba la ley canónica, "pero entre nosotros -cita a Colón textualmente- tenemos que conservar nuestras costumbres".

Villar recuerda que el hermano de Cristóbal Colón fue quemado en Valencia en 1493 por ser judío y que, curiosamente, fue la propia Iglesia la que, tras la muerte del marino, propuso canonizar al descubridor por el hecho de haber cristianizado a los indígenas de América, "pero se desestimó al darse cuenta de que era judío".

Además, el autor del libro sostiene que el navegante "sabía a dónde iba" cuando descubrió el nuevo continente, pues contaba con información sobre la ruta a realizar.

En su libro, que saldrá publicado el mes próximo, Villar explica que Colón "no fue un simple aventurero", sino un letrado, cartógrafo y científico que poseía más de veinte mil libros sobre navegación que fueron posteriormente cedidos por su hijo a los dominicos de Sevilla, donde se recogían anotaciones del propio descubridor.

También dice Villar que Colon conocía la distancia que iba a cubrir y lo que iba a tardar porque "tenía cartografía precisa". En este sentido, el autor sostiene que los mapas salieron de la escuela de Sevres (Francia).

En cuanto a la financiación del primer viaje, Villar explicó que parte del dinero que dio Santángel para Colón procedía del arrendamiento de dominio público de las salinas de Torrevieja, propiedad del banquero.

Villar relata en su obra que Colón se rodeó de importantes judíos españoles como Abraham y Jefuda Cresques, creadores del Atlas catalán, el científico italiano Paolo del Pozzo Toscaneli, el explorador florentino Nicolo di Conti y el cartógrafo y hermano del conquistador, Bartolomé Colón.

Como hecho destacado, Villar mantiene que los portugueses siempre estuvieron atentos y pendientes del primer viaje que Colón realizó a América, por lo que el descubridor apuntaba en su cuaderno de bitácora "datos erróneos para no dar a conocer la ruta certera".

Según Villar, Colón decía que había descubierto las Indias Orientales por una ruta norte "pero era falso", ya que al nuevo continente llegó por el sur evitando el Mar de los Sargazos.

"Cristóbal Colón: el secreto mejor guardado" no es una novela, sino "una obra en la que se mezcla la historia con conocimientos científicos y en la que se aportan conclusiones nuevas", dice Oscar Villar Serrano.


http://xpoferens.blogspot.com/

www.HistoCat.cat

Altre cop la història del 'Colom jueu'

Es una llastima veure com tothom es dissenya les teories al seu gust, i no hi ha cap intères polític des del món docent en possar ordre.


Abraham Haim, doctor en Historia de la Universidad de Tel Aviv, asegura en Segovia que Colom era un judio catalan.


Un nuevo estudio sostiene que Colón descendía de una familia judía residente en Catalunya

20/11/2006 | Actualizada a las 18:11h
FONT: la Vanguardia

Segovia. (EFE).- El historiador Abraham Haim, experto en el estudio de las raíces de la comunidad judía en España, aseguró hoy que Cristóbal Colón descendía de una familia judía residente en Catalunya que huyó de la persecución antisemita que se produjo en España a finales del siglo XIV.

Haim, doctor en Historia por la Universidad de Tel-Aviv (Israel), pronunció hoy una conferencia en la Universidad SEK de Segovia sobre 'La dimensión judía de Colón y su primer viaje a las Indias', en la que desveló algunos detalles sobre la identidad del descubridor de América.

A juicio de este historiador, Cristóbal Colón, que mantuvo un cierto anonimato sobre su personalidad a lo largo de su vida, "ha dejado para la historia algunas pistas que pudieran hacer pensar a los investigadores sobre un origen judío, como el hecho de fechar las cartas con números hebreos".

Indicó que el uso particular de ciertas palabras "parece querer descubrirnos su procedencia ya que, por ejemplo, nunca utilizaba la palabra "templo" como la usan los cristianos sino "casa", traducida del hebreo (Beit Eloka)".

También las creencias religiosas judías se revelan en la fecha elegida por el Almirante para partir en su primer viaje, "ya que decidió esperar un día para respetar el aniversario de la destrucción de los dos templos de Jerusalén, el 2 de agosto", aseguró Haim.

En cuanto a la financiación de su travesía, el historiador aseguró que Colón contó con grandes apoyos económicos de origen judío, como el del converso Luis Santángel, banquero de la Corona de Aragón.

Además, su tripulación estaba formada por "un buen número de judíos o conversos, entre los que figuraba el traductor Luis de Torres, mano derecha de Colón en su primer viaje".

Abraham Haim (Jerusalén, 1941), descendiente de los judíos que fueron expulsados por los Reyes Católicos, es uno de los más destacados especialistas internacionales en el estudio de las raíces de la comunidad judía en España. Haim es autor de numerosos trabajos y publicaciones sobre el mundo sefardí.

http://xpoferens.blogspot.com/

www.HistoCat.cat

Els valors del Reial Madrid no sempre han estat coincidents amb l'Europa democràtica

(Font: www.esquerra.cat

Dijous, 07 de juny de 2007

Bernat Joan: 'Els valors del Reial Madrid no sempre han estat coincidents amb l'Europa democràtica'

Davant la inauguració de l'exposició 'Reial Madrid, la dimensió europea', organitzada conjuntament al Parlament Europeu per una eurodiputada del PSOE i un altre del PP, l'eurodiputat d'Esquerra, Bernat Joan, ha valorat negativament l'ús propagandista i poc curós amb la història que s'ha fet avui a la seu de tots els demòcrates europeus.

Joan ha expressat el seu rebuig "a associar els principis democràtics del Parlament Europeu amb els valors històrics del Real Madrid", tal com ho han fet els ponents de la recepció madridista. En aquesta línia, ha remarcat la flagrant omissió de la relació d'aquest equip amb el règim totalitari del general Franco: "No cal oblidar que sis de les copes ostentosament exhibides al Parlament Europeu van ser guanyades com a estendard d'un règim feixista i amb ple suport institucional de les autoritats franquistes", ha reblat Joan.

El diputat eivissenc es permet preguntar-se si aquests actes no serveixen per a guarir la consciència d’aquells que tenen necessitat de fer oblidar un passat tenebrós, encara recent. Santiago Bernabeu, una de les figures més ressaltades en el text de l'exposició gràfica, "va ser més notori com a exponent dels valors antidemocràtics del règim que com a gerent futbolístic", en referència a la coneguda virulència de l’antic mandatari blanc envers les altres nacions de l'Estat, en especial la catalana.

Joan ha acabat criticant el suport institucional i el tracte de favor que la cancelleria espanyola i la seva ambaixada davant la UE han brindat a aquest club esportiu.

www.HistoCat.cat

Anàlisi de la resurrecció

Article enviat per en Miquel Manubens des del seu bloc personal. Us sona el nom del doctor Miguel Lorente del que parla l'article?

Diu així:


El doctor en Medicina i Cirurgia Miguel Lorente ha publicat un llibre en què manté la tesi que Jesús no va arribar a morir a la creu.

Lorente, metge forense i professor associat de Medicina Legal a la Universitat de Granada, afirma que Jesucrist va patir un coma superficial que el va portar a patir una mort aparent.

42 Días. Análisis forense de la crucifixión y la resurección, editat per Aguilar, assegura que l'acció de despenjar Jesús de la creu va tenir efectes rehabilitadors; al tombar el cos es va redistribuir millor la sang i es van facilitar els mecanismes respiratoris.

Resurrecció biològica

Lorente manté que, més que una resurrecció com normalment s'entén, com a retorn de la mort, va ser una resurrecció biològica, un fenomen en el fons natural, però extraordinari per les circumstàncies. "Va ser extraordinari que Jesús no morís a la creu, i més amb totes les tortures que li havien infligit anteriorment", subratlla.

El forense afirma, a més, que no hi ha contradicció entre els fets històrics, tal com ell sosté que van ser, amb la idea de la resurrecció com comunament l'entenen els cristians.

En aquest sentit, Lorente aclareix que Jesús va vèncer la mort en unes circumstàncies pràcticament miraculoses, i al retrobar-se amb els seus deixebles, aquests van interpretar com a resurrecció la resurrecció biològica. "Els fets històrics i la fe conflueixen en aquest moment meravellós", destaca.

Estudi de la Sant Sudari

El forense justifica i documenta la seva tesi que Jesús no va morir a la creu amb una anàlisi, des del punt de vista mèdic forense, del Sant Sudari de Torí, que, segons el seu parer, és autèntic i seria el que va envoltar el cos de Jesús, no en el moment del descendiment de la creu, sinó posteriorment, al ser estès al sepulcre per ser rentat.

"El que ens diu la imatge del Sant Sudari és que el cos que hi va ser embolicat no era el d'una persona morta. Hi ha dos grups de raons que avalen aquesta conclusió: no hi ha signes de mort en aquest cos, com la rigidesa cadavèrica i altres, i hi ha senyals de vida, com les característiques de les taques de sang o la posició de les mans", afirma.

FONT: El Periodico

http://xpoferens.blogspot.com/

www.HistoCat.cat

La bandera Catalana en les pel·licules Nord-Americanes

Fa uns dies un amic, en LLuís Mª Mandado, m'enviaba una reflexió per correu prou interessant. He cregut convenient fer-la arrivar a tots vosaltres a fi de que digueu la vostra.

Diu així:


"Fins fa poc de tant en tant em sorprenia, alguna cosa que no corresponia amb les versions oficials, des de fà un temps, per raó d'Histocat m'hi vaig fixant, i el resultat es espectacular.

Sense ser un especialista, només com a simple espectador, he notat que a l 'important film "Dante's Peak" emes fà poc, en la cerimonia de concessió d'un premi per ser un dels pobles millors de la Unió hi ha una decoració amb banderes i no es la nord-Americana amb barres d'argent sinò la Catalana fent escut amb una altra, no es tampoc ni la d'Arizona ni la de Nou Mexic (ja identificades com a Catalanes , despres passejant pel carrer i per bars es torna a veure.

A l'arxi-coneguda serie "Murder, she wrote" que ha estat reposada a manta (S'ha escrit un crim), la perspicaç protagonista Jesica Fletxer potser no sap que es Catalana, pel connom ho pot ser; I viu al poble de Cabot's Cove, que podria ser La cova d'en Cabot, el famos navegant que ara sabem que era també Català i que treballava per al rei d'Angleterra, no soc pas filoleg però això de cove, es angles o es l'adaptació del nom Català posat pe'n Cabot? em pregunto d'on (ho! servent) han tret aquests noms els guionistes, casualitat o es que en aquella zona proxima a N.Y. hi han aquests noms ?, no se pas.

En la popular C.S.I. han aparegut recentment personatges que es diuen Pratt, pronunciant la t, i Granger, i recordo altres noms , com Palmer a "Twin Peaks", es que hi han palmeres a Anglaterra?.

Estem acostumants a molts noms que venen de paisos Anglo-Saxons, i que podrien ser Catalans, Occitans, o Anglesos, per qué tanta coincidencia, quan l'angles es molt allunyat; Per els colons Catalans a la Costa est, per la rel.lació anglo-Occitana medieval, per un subtrat Romà?, realment hi ha algú que ho hagi estudiat?"

Eric Barrat
www.HistoCat.cat