Pomes de terra, de pi i d'or

Un dia, en collint pinyes per fer una paella a casa, em va venir al cap un vincle curiós entre tres viandes americanes que han arrelat a casa nostra amb molta força a través dels anys:
Pinya tropical, tomata i patata. Els noms en diferents idiomes ens mostren una relació inquietant: Pineapple (poma de pi), pomme de terre (poma de terra) i pomodoro (poma d'or). A partir d'aquí m'he posat a investigar i de moment he trobat alguna coseta interessant.

A partir de la descoberta d’Amèrica el 1492 van arribar del nou món tot un munt de fruites i verdures noves al vell continent. Hi ha tres viandes que m’han cridat l’atenció degut a l’origen del seu nom, que són: Pomme de Terre (patata en francès), Pomodoro (tomata en italià), i Pineapple (pinya en anglès).

Primer vull començar amb la “pineapple”. És una fruita tropical que per la seva assemblança amb la pinya de conífera va adoptar el nom d’aquesta. En anglès la pinya de conífera s’anomenava pineapple fins el 1664, quan els exploradors europeus (no he trobat d’on) van passar a anomenar pinya al fruit tropical, i així en anglès pineapple. Pineapple és literalment “poma de pi”. Recordem-ho.

En continuant amb la recerca, passem al “pomodoro”. És curiós trobar a la wikipèdia anglesa aquestes línies sobre l’entrada a Europa del “pomodoro” o “tomatoe”:

“It was probably eaten shortly after it was introduced, though it was certainly being used as food by the early 1600s in Spain. The earliest discovered cookbook with tomato recipes was published in Naples in 1692, though the author had apparently obtained these recipes from Spanish sources.”

http://en.wikipedia.org/wiki/Tomatoe

Aixa doncs hi havia tomates a “Spain” (no diu on d’Spain) abans del 1692, que va ser el primer cop que se’n parlava en un llibre de cuina publicat a Nàpols. Al mateix article hi diu que: “The Spanish also brought the tomato to Europe. It grew easily in Mediterranean climates, and cultivation began in the 1540s.”

I si “creixia fàcilment en climes mediterranis”, queda palès que a Castella no hi creixia tant fàcilment, ja que no és terra ni clima mediterrani... I fou introduïda a Itàlia per Nàpols abans del 1692. Com que a Nàpols ha de ser introduïda d’Espanya des d’una regió de clima mediterrani, i com que a Andalusia no hi havia “hortes” com sí hi havia a Catalunya i Aragó, el més plausible és que sigui de terres catalanes d’on provingui la tomata que s’introdueix a Nàpols.

En tornant al nom, vull remarcar que el “pomodoro” és una “poma d’or”.

Però anem ara al tubercle més interessant de tots: la patata. El cas és que la patata, ens brinda més informació sobre el lloc d’introducció a França. Ho he trobat a la wikipèdia francesa i diu:

“Introduite en Europe au XVI^e siècle, ses qualités alimentaires ont d'abord été méconnues, et on ne savait trop comment la nommer. En France, on l'appelait souvent truffe ou truffole, formes conservées dans divers parlers régionaux, notamment en Roussillon”

http://fr.wikipedia.org/wiki/Pomme_de_terre

La “pomme de terre”, recordem, poma de terra, és inicialment anomenada “truffe” i per tant introduïda pel Rosselló.

Xevi Mató

www.HistoCat.cat