El major robatori de la història
(Correu enviat per l'amic Eduard Pertíñez fa ja alguns mesos)
Ara fa ja una colla d'anys, en Mikimoto va estar fent un programa de televisió per la nit que era com un informatiu, però amb un toc de reflexió en clau d'humor.
El programa no fou un èxit d'audiència absolut, segurament perquè el públic esperava un Mikimoto hilarant i en canvi el registre del programa no era aquest.
Ara bé, el programa fou finalitzat molt abans de provar si funcionava. I la raó fou força curiosa. Quinze dies abans que eliminessin el programa de la graella, en Mikimoto va entrevistar a un "sonat" que deia que Cristòfol Colom era català. Les proves que aportava eren, si més no, curioses, així que la meva conclusió en aquell temps fou que, com a mínim, Colom era tan català com genovés, és a dir, que hi havia les mateixes probabilitats d'una cosa que de l'altra.
Tot i que el van forçar a portar algú que rebatés aquesta informació, quinze dies mes tard el programa va deixar d'emetre's, i en Mikimoto, l'estrella mediàtica número 1 (junt amb el Puyal) de la televisió catalana, no va tornar a treballar mai més a TV3 (com a mínim fins al cap de 10 anys).
L'autoflagelació de la nostra societat catalana és coneguda i comprovada, però tot i així, aquell cas em va semblar un excés molt gran. Sempre em va quedar un petit interrogant sobre tot plegat.
Bé, ara fa uns dies, vaig sentir que el mateix "sonat" que deia que Colom era català estava estudiant la possibilitat que Miguel de Cervantes fou català. Això em va obrir un antic record, així que vaig decidir buscar per internet que hi havia, tant d'una cosa com de l'altra.
Bé, la meva recerca m'ha portat a www.histocat.com i allà he pogut comprovar que aquelles teories "curioses" han anat evolucionant, i, ara per ara, en comptes d'una teoria curiosa, tenim una teoria sòlida. Tant sòlida que hauria de fer canviar d'immediat tots els llibres d'història per canalla que s'editen a Catalunya.
Fins i tot el Discovery Channel (que no es pot considerar catalanòfil) n'ha fet un reportatge, que des d'una òptica diferent, arriba a les mateixes conclusions.
Us convido a que llegiu els informes en pdf que es poden trobar a la web, i sobretot QUE EN FEU DIFUSIÓ, però per a tots aquells que els fa mandra o bé que l'autoodi no els permet obrir el petit forat de dubte necessari per iniciar la lectura us en faré un resum. Les dades històriques que ho corroboren estan prou explicades al web en qüestió i en centenars de d'altres webs de la xarxa, que les amplien amb noves aportacions.
Resum del que va passar a la península ibèrica ara fa 500 anys.
En aquell temps existien dos regnes i dos reis.
Per una banda existia el regne de castella, un petit regne nascut a Asturies que després de segles de guerrejar havia aconseguit unes grans extensions de terres a la península ibèrica, i que bassava la seva economia en la agricultura de secà de la meseta i en la potència del seu excèrcit, que el permetia conquerir d'altres pobles i aprofitar-ne els bens i recursos que aquests creaven, fins que els esgotaven. La seva reina era Isabel.
Per altra banda existia la Corona Catalano-Aragonesa, un potent regne confederat format per comerciants i mariners, que controlava de punta a punta la mediterrània gràcies als seus coneixements marítims i la seva supremacia tecnològica. El seu rei era en Ferran.
Com tots sabeu Isabel i Ferran estàven casats.
La força dels segons era el mercadeig i l'economia, la força dels primers la represió i la inquisició.
Amb aquest estat de coses, un mariner català d'una familia important, els Colom, que havia recorregut de punta a punta la mediterrània i per tant havia pogut emmagatzemar informació sobre el món cartogràfic que ens envoltava, va decidir, amb l'ajuda de grans constructor i polítics catalans de l'època, iniciar una arriscada expedició per a anar a descobrir l'anthilia. L'illa mitològica que se suposava que es trobava més enllà de les columnes d'Hèrcules.
Abans d'una aventura tan arriscada, Colom va haver d'assegurar que els guanys serien similars al risc, així que va anar a trobar el seu rei i va arribar a un acord amb ell pel qual, si trobava allò que buscava, seria recompensat sent-ne el virrei (càrrec polític que només existia a la corona i de cap manera existia a Castella).
La expedició va sortir del port de Pals, i anàven amb ell tot de personatges catalans reconeguts mariners de l'època, com els germans Anés Pinçon.
Portàven un exèrcit de mariners de 400 persones tots amb les seves barretines i la seva indumentària típica catalana.
Tots coneixem que va passar llavors. Colom va descobrir les illes del carib, les anomenades antilles, i va tornar a comunicar la descoberta a Catalunya. Va desembarcar a Pals i va anar a Barcelona a comunicar-ho al rei.
Però el rei estava casat amb la reina Isabel, i el regne de Castella no podia ignorar un pastís tan sucós com aquell, així que, mentre en el tractat de tordesillas negociat entre Catalunya i Portugal s'establia la repartició del pastis entre les dues grans potències marítimes de l'època, Castella, amb informació evidentment privilegiada, va decidir que ells també en volien una part, i traïnt qualsevol tractat internacional, van decidir anar-hi a ocupar el seu tros de pastís de la manera que sabien fer-ho. Matant i sobmetent a tothom que poguessin.
El pastís va resultar ser molt més gran que ningú es pogués imaginar, però tard o d'hora s'havia de repartir. Si es posàven les cartes sobre la taula Castella ho tindria molt difícil per quedar-se una part significativa del pastís. Tard o d'hora se sabria que Castella no havia tingut cap mena de relació amb el descobriment. La veritat surt a la llum. Així doncs quan Carles V va morir i Felip II va pujar al tron, aquest va decidir quedar-se tot el pastís per a ell sol. Des del primer moment en que es va conèixer l'èxit de l'expedició, els censors castellans havien començat a reescriure els documents que els arribàven a les mans per sembrar una ombra de dubte que ls permetés accedir a part del pastís, pero en Felip II va anar molt més lluny. En dos edictes del 1559 i el 1560 va prohibir tota publicació que fés referència a les Amèriques, i va prohibir que cap llibre sortís de les Amèriques sense l'aprovació del censor.
Llavors, en un esforç titànic de censura, de proporcions només comparables al robatori que estàven efectuant, van reescriure tota la història. Tots els originals de tots els documents i tots els llibres de l'època, que evidentment foren molts, van ser transcrits al castellà, canviant allà on sortia "Catalunya" - "Castella", allà on sortia "Cristòfor Colom" "Cristobal Colon", allà on sortia "Bandera amb creu vermella" "Bandera amb creu verda" i així anar fent.
El resultat, tot cal reconeixer-ho, fou espectacular. No va quedar ni un sol llibre original, ni un manuscrit, que ens hagi arribat a les mans. Tot el que es va poder tergiversar es va tergiversar i tot allò que no es va poder tergiversar va cremar a la foguera.
I així fou que els Castellans van robar-nos el major tresor que ningú hagi robat mai a ningú altre en la història de la història. Un continent sencer!!!
Irònicament, encara van haver de passar segles perquè els castellans ens "permetessin" anar a les índies, car només els castellans podien fer-ho, desde Sevilla durant molts i molts anys.
Evidentment, el robatori no va ser perfecte, bé, de fet si que ho va ser, perquè la mentida va durar segles fins que es van dilapidar tot el continent, i ara per ara poden adhuir "insolvència" per tornar-nos el que ens van robar.
Però el despropòsit va deixar rastres en forma de gran misteri. Un misteri que molts i molts historiadors d'arreu del món han intentat explicar sense èxit, fins que el "sonat" Jordi Bilbeny va descobrir la veritat.
La història que ha arribat als nostres dies era totalment incongruent. Com és que no existeix cap referència a la vida de Cristobal Colon, ni els Hermanos Pinzones, ni el Bartolomé de las Casas ni tanta i tanta gent que se suposa que hi va participar? Com és posible que els vaixells sortissin d'un port tan minuscul i no enmurallat com el de Palos? Com és possible que un mariner tant experimentat i atrevit pogués pensar que la terra era més petita del que tots els matemàtics de totes les cultures pensàven que era? Com és possible que els vaixells arribessin a Palos (prop de Cadiz) i, en tres dies de camí a peu el Cristóbal Colon i els seus homes es plantessin a Barcelona? Quin sentit tenia que la reina empenyorés unes joies que de fet no podia empenyorar perquè estàven a València? Res no quadrava i els més eminents historiadors d'arreu del món van haver d'arribar a les més absurdes i ridícules teories perquè la raó concordés el més possible amb el que deien els registres històrics.
El bonic que té la veritat és que, un cop coneguda, tots els detalls quadren. Tot encaixa perfectament, com un guà. Com una clau que obra una porta.
Perquè un cop coneguda la veritat, resulta que sí que existeix una familia Colom marinera i de gran importància a la Generalitat de l'època. I sí que existeixen uns germans mariners Alfons, Ferran i Vicent Anés Pinçon a Pals. I sí que es triga tres dies a peu per arribar de Pals a Barcelona. I sí que utilitzàven la creu de Sant Jordi els mariners catalans en les seves conquestes, i sí que s'entenen que els mariners fossin retratats amb barretines o que donessin barretines als cubans quan van arribar a Cuba. O que Colom volgués ser virrei o un llarguíssim etcètera.
Tot quadra perfectament. Centenars de detalls que no tenien explicació, CENTENARS, prenen sentit quan hom sap la veritat.
Fins i tot pren sentit que, tot i ser el personatge més rellevant de la televisió catalana de l'època, algú decidís tallar-li les ales al Mikimoto cinc cents anys després.
Perquè el fet que Colom fos català no és una mera anècdota. És un fet que demostra que, des del primer dia en que la pròspera i avançada Corona Catalano-Aragonesa va cometre el grandíssim error de juntar la seva línia succesòria amb la de Castella, aquests han estat utilitzant males arts, censures i represions per, deliberadament, fer-nos mal i robar-nos tot el que la nostra societat ha pogut generar.
Havien d'intentar tallar-li les ales al Jordi Balbeny. No podien permetre que fés el que ha fet. Rascar llibres i més llibres fins arribar a una conclusió tan sòlida i irrefutable que fins i tot el Discovery Channel la enten com a certa.
Per tant, si heu arribat a aquesta linia, si us plau, us invito a que:
a) Llegiu amb atenció la informació que trobareu al web d'Histocat sobre aquest tema. No és ja una teoria. És la veritat demostrada i demostrable.
b) Reenvieu aquest correu a tothom que conegueu a Catalunya (siguin catalano-parlants o no).
c) Reflexioneu bé a quí heu de votar un cop el PSC decideixi no donar suport a l'Estatut aprovat pel parlament aquest mes de juliol que ens hauria de tornar una mica de la diginitat que 5 segles d'abusos ens han pres. I això va, sobretot, per aquells de vosaltres que amb bona fé us heu cregut fins ara (com jo havia fet) el gir catalanista del PSC.
PS: Aneu ràpid, que no vingui el Morales!!!
Eduard Pertíñez
www.HistoCat.cat
posted by Eric Barrat at 6:27 p. m.
3 comments
