Reflexió de la Jornada

Aquesta és la reflexió d'un boan amic, en Drake, que aprofitant la jornada de rflexió del passat 31 d'octubre, ens fa pensar una mica sobre Espanya, l'espanyol, el Principat, i sobre la nostra història. L'article, va ser publicat originalment al Vilaweb el passat dimarts, 31 d'octubre de 2006 a les 11:17h per l'esmentat Drake.

ARTICLE

Avui és la jornada de reflexió. No dubto que és un dia innecessari per a la majoria de gent que llegeix els blocs de mesvilaweb. És per això que aprofitaré el dia per a fer una reflexió que res té a veure amb el dia 1 ni amb el dia 2.

O potser sí.
(continua...)

Del que vull parlar-vos és de paraules. I de semàntica. I de tant equivocats com estem tots plegats. De que vivim a Matrix, i de que jo ja he prés la píldora vermella.

I de que us invito a prendre-la amb el mateix argument que a la pel·lícula. No us ofereixo més que la veritat.

Vull parlar-vos de fa 500 anys. D'Espanya, de l'espanyol, del Principat, de la nostra història.

Espanya és la paraula catalana per Hispània, i és la denominació que vam posar els catalans a la península el dia que el rei Català va aconseguir ser el rei de l'últim dels regnes que faltava a la península. Castella.

Catalunya era el país més important del món conegut en aquells moments. Tenia terres arreu del gran mar que hi havia al mig del món. I amb els seus 200 consulats el controlava d'un extrem a l'altre.

Dominava totalment el comerç del gran mar perquè les seves lleis eren les que en regien les operacions comercials. Els consulats de mar eren les borses i els mercats de la mediterrània. I la mediterrània era el centre del món.

Així doncs, quan un rei no gaire estimat va casar-se amb la reina de la gran mosca collonera que suposava Castella, els catalans, que ens saviem tecnològica i econòmicament superiors a Castella vam començar a anomenar Espanya a la integració de Castella a Catalunya.

Catalunya era una federació d'estats absolutament independents, que compartien corona i burgesia, però que actuàven amb total independència. Castella estava cridada a ser un estat més. Com Sicília. Com Nàpols. Com el Regne de València. Com hagués estat Portugal en molt poc temps.

Però el nostre rei, que no era nostre sinó que era Castellà, ens va traïr. I va començar a regalar gran part del nostre regne a Castella. El seu pare havia regalat Còrsega a França per salvar-li la pell, tot i perdre l'honor en l'intercanvi. Així que el nostre rei no va fer res que no fos això. Va regalar Granada a Castella. Va regalar Murcia a Castella. Va regalar tot el que va poder a Castella. Va regalar les Amèriques a Castella.

I com que la cort castellana no tenia honor sinó que només tenia ànsies il·limitades de poder, Castella va començar a anomenar Espanya al seu nou gran regne.

Van apropiar-se del nom, i en van canviar el sentit. Van començar a anomenar elefant a allò que era clarament una poma. I saps que passa quan durant anys i anys les pomes són anomenades elefants? Quan l'administració reescriu els documents oficials i substitueix poma per elefant arreu que aparegui? Quan això passa, les pomes es converteixen en elefants, i tard o d'hora, aquells que tenien alguna mena de drets sobre les pomes passen a tenir-los sobre els elefants grisos i sobre els elefants-poma.

Això és el que ha estat passant des de fa 500 anys. Castella ha estat denominant Espanya a una cosa que no és Espanya. És Castella. Castella la Gran, si voleu, però Castella. Amb la constitució i les lleis orgàniques per sobre dels furs/estatuts. Com sempre ha fet Castella. Castella la Gran.
Una poma.

Una poma que anomenen elefant perquè tots aquells que encara recorden que un dia van pertànyer a Espanya es pensin que ara pertànyen a Castella.

Però ara sabem que això és fals. Ens ho han amagat durant 5 segles però hem descobert un altre cop la veritat. Els elefants no són pomes. Les pomes no són elefants.

Per tant, ha arribat el dia que comencem a anomenar les coses pel seu nom.

El que ara anomenem Espanya no és Espanya. Mai ho estat i mai ho serà. És la Gran Castella. És Castella.

El conflicte no és entre Catalunya i Espanya. És entre Catalunya i Castella. Catalunya no és Catalunya. És el principat de Catalunya. La Catalunya Central. L'Espanyol no és l'idioma castellà. No ho fou mai. És l'idioma català. L'idioma de comunicació de totes les terres sota domini Espanyol fins que Castella va començar a autodenominar-se Espanya.

Però si comencem a denominar les coses pel seu nom els fonaments del seu imperi es desfaran. Perquè el seu imperi té els fonaments de paper. De paper tergiversat i reescrit amb mentides.

El nom fa la cosa. Recuperem els noms. No parlem d'Espanya, que és una cosa nostra. Parlem de Castella. Castella la Gran si voleu.

No parlem de Catalunya com si Catalunya s'acabés una mica més enllà de l'Ebre, perquè no és veritat. Parlem del Principat de Catalunya. La Generalitat del principat de Catalunya, la Comunidad Autónoma del Principado de Cataluña.

O de la Catalunya Central, si voleu. O millor La Comunidad Autónoma del Condado de Barcelona. Que pertany a Catalunya com hi pertanyen el regne de valència o les illes balears.

Les eines més importants per desfer la caseta de paper que tenim són les paraules. El significat de les paraules.

Si diem a València si volen pertànyer als Països Catalans o a Espanya, és molt possible que diguin que a Espanya. Perquè han oblidat com o quan, però se saben espanyols.

No fem servir les seves armes. València vol pertanyer als Països Catalans, dels quals el Comptat de Barcelona n'es un més, o a la Gran Castella?

Se senten Castellans o valencians?

Aquesta és la veritable qüestió.

Us convido a reflexionar-hi.


Drake

www.HistoCat.cat