25.9.06

El bon amic castellà: en Sanxo Panxa

Sempre se m'havia passat pel cap la remota possibilitat que "el Quixot" pogués ser una obra satírica en contra del "hacer castellano". Les poques coses que en sabia, de l'obra, m'hi feien pensar de tan en quan. Petits detalls que podien amagar un gran missatge.

Avui, continuo sense haver-me llegit l'obra. Però n'he llegit alguns fragments per tal de tenir una idea general d'aquesta i, en concret, del que avui exposo aquí. Un d'aquests petits detalls als quals em referia es el nom del personatge secundari del llibre: en "Sancho Panza". Aquest personatge té totes les característiques pròpies d'algú que ens pot fer riure només de veure: és baixet, grasset, ingenu, en certa mesura ignorant,.. Segueix un home que li falta un bull tot transformant els moments més tràgics de la novel·la en una nova excusa per somriure en silenci. En definitiva, és l'home perfecte per tenir un nom digne de fer petar de riure. Si traduïm el nom castellà del personatge, Sancho Panza, al català ens surt un nom que ens produeix una certa gràcia: Sanxo Panxa. La sonorització dels dos mots i la semblança entre aquesta a més del fet de relacionar els mots, inconscientment, amb actituts o situacions gracioses(com quan pronunciem la paraula "panxa" relacionant-la amb la imatge d'un panxacontent...) ens lliuren a la voluntat del nostre interior d'expressar el que sent amb un lleuger somrís.

Ara, quan ja sabem que el Quixot va ser una obra escrita per primera vegada en la llengua catalana de València, no té gaire importància capficar-se per coses tan de base. De totes maneres, però, és una nova prova del tergiversament, en aquest cas en forma de traducció mal feta, del nostre passat caminat o escrit que mai se'ns hauria d'haver negat.


Albert Gispert Ganduxe

10 Comments:

Blogger Alejandro Sendra said...

Totalment d'acord. Quan pense en el nom "Sanxo Panxa" no puc evitar enrecordar-me d'allò d' “En panxo li va dir al pinxo....”

2:39 a. m.  
Anonymous Josep Galceran said...

Em sembla que la traducció correcta de Sancho Panza és Sanç Panxa. (vegeu com a l’Enciclopèdia Catalana tots els reis amb nom castellà de Sancho els tradueix com a Sanç) Així sortiria de nou la fina ironia de l’autor: quan llegim aquest nom pensem en algú “sense panxa”, que és l’antítesi de la imatge de grassonet que tenim del company del Quixot.
I posats a buscar traduccions en català, em sembla interessant esmentar que tant el diccionari de la RAE com en Coromines (parlo de memòria) diuen que “Quijote” ve del català “cuixot”, que és la peça de l’armadura que cobria la cuixa. D’altra banda, encara que “mancha” en català és “taca”, també tenim que el “canal de la Mancha” és el “canal de la Mànega”, potser perquè en francès “Manche” és “màniga”. Així tindríem que el “Quijote de la Mancha” podria ser traduït (lliurement) pel “cuixot de la màniga”, que sembla una manera humorística de referir-se a l’avantbraç.
Per últim, acabo amb el cavall de don Quijote, el Rocinante. Crec que és en l’Alcover-Moll que surt el verb “rossinar” amb el significat de cobrir o muntar les eugues amb un cavall semental. Segons això, el “Rossinant” seria el que rossina, o sigui el “Semental”. Una nova ironia quan parlem d’un cavall vell i atrotinat.
Tot plegat fa pensar que l’autor, a part de ser de la broma, coneixia prou bé la nostra llengua...

4:26 p. m.  
Blogger Albert said...

Sí company; Jo també m'havia fixat amb el fet que pogués ser Sanç en comptes de Sanxo i la possible ironia de la "magnitut estomacal", però no veia massa directe la relació de la prep. "sense" amb el nom "Sanç" més enllà de la seva pronúncia. Per això em vaig decantar més per pensar que era una simple concordança de fonemes.

Salut!

7:50 p. m.  
Anonymous Noidebosc said...

Aquest fragment del capítol 5 vist amb l'òptica del Bilbeny sembla ser molt revelador:

(Llegando a escribir el traductor desta historia este quinto capítulo, dice que le tiene por apócrifo,
porque en él habla Sancho Panza con otro estilo del que se podía prometer de su corto ingenio, y
dice cosas tan sutiles, que no tiene por posible que él las supiese; pero que no quiso dejar de
traducirlo por cumplir con lo que a su oficio debía y, así, prosiguió diciendo:)

Em sembla que m'hauré de començar a agafar la teoria del Bilbeny amb més seriositat...

11:46 p. m.  
Anonymous El Corcó said...

Això que el Quixot es va escriure en català traieu-vos-ho del cap i poseu-vos-ho als peus: no és veritat ni ho serà mai per molts gurús que ho prediquin.

Ho sento, però el que no pot ser no pot ser i a més és impossible.

2:32 p. m.  
Anonymous josep galceran said...

Albert, el nexe entre “sense” i “Sanç” es pot derivar del francès, ja que en francès “sense” és precisament “sans” ( i en occità “sens”) i suposo que no seria difícil trobar en textos medievals aparicions en català de “sens” o “sans”. Encara avui en dia quan diem, per exemple, ·”sense dubte”, tendim a pronunciar-ho com “sensdubte”.
Salutacions.

4:13 p. m.  
Anonymous Noidebosc said...

Potser podriem trobar una relliscada del traductor al capítol 50 de la 2a part on parla de la dona del Sancho Panza i l'anomena sempre Teresa Panza excepte una vegada, que li diu Teresa Sancha. No serà que el traductor en veure escrit a l'original Teresa Panxa vagi confondre la P per una S i vagi llegir Sanxa i per això vagi escriure Sancha en comptes de Panza? Potser el fet que la filla s'anomeni Mari Sancha va contribuir a que el traductor no s'adonés de l'error.

1:14 a. m.  
Blogger Marc said...

Referent al què diu el corcó, en què es basa per afirmar el que diu amb tanta rotunditat?

Una cosa és que no s'ho cregui i l'altra que no pugui ser. S'ha de jutjar amb objectivitat, i per poder-ho fer s'ha de saber bé del que es parla.

Aquesta negativa que mostra és fruit del que Víctor Alexandre defineix perfectament amb una sola paraula: "cerrazón". Paraula que en català no té traducció exacta, però que molts catalans porten dins, no volent obrir els ulls i intentant autoconvèncer-se amb frases aparentment contundents però mancades de tot argument vàlid com "Ho sento, però el que no pot ser no pot ser i a més és impossible".

Hem d'assumir el que s'està desenterrant, per molt que ens desbordi. Mirar cap a una altra banda i recorrer a la "cerrazón" només fa que retardar l'inevitable. Aquest autoodi que ens impedeix veure la nova realitat que s'obre d'avant nostre és el que ens ha mantingut en aquesta situació de submissió durant tants anys, com l'amo que pega el gos i aquest l'unic que fa és abaixar el cap i arronsar les orelles esperant que així els cops cesaran abans. Doncs els cops no cesaran i moltes vegades el gos acabarà mort per no haver-se defensat. Nosaltres hem aguantat fins avui, abaixant el cap cada cop que espanya s'acostava, esperant que no ens vegi i passi de llarg, i aquell dia no haurem rebut pals. I això ha d'acabar.

La història és notra. Colom és nostre, el Quixot també. I si espanya ve a bastonejar-nos per defensar el nostre òs, hem de deixar sortir el llop que tot gos encara porta dins, ensenyar-li les dents i mossegar si s'acosta massa. Només aixi aconseguirem que se'ns reconegui com el que veritablement som.

11:25 p. m.  
Anonymous El Corcó said...

Marc i companyia,

M’expresso amb tanta rotunditat simplement perquè m’avalen pràcticament tots els erudits i totes les acadèmies del món, mentre que la vostra teoria només se suporta en algunes coincidències intranscendents, quatre frases esbiaixades i una bona dosi de credulitat. I vosaltres em dieu que s’ha de ser objectiu? Si no sabeu ni què vol dir aquesta paraula! Si això meu era “cerrazón”, això vostre és contumàcia en l’error.

Entranyable, l’arenga patriòtica que m’etzibeu, sí senyor. Tota una mostra de discurs objectiu! Potser funciona entre vosaltres per ventilar els vostres drapets, però voler-lo emprar per a sustentar una teoria historicofilològica es pixar fora de test. La realitat és allà fora, el passat no el canvia ni Déu i esbrinar com són i han estat no és qüestió de sentiments, sinó d’estudi constant. I si voleu vendre les vostres tesis a la resta del món haureu de canviar d’arguments, que amb aquests no anireu gaire lluny. Encara se us en riurien.

“Amicus Platonis sed magis amicus veritatis”. Colom i el Quixot són “nostres” (si és que són d’algú) en la mesura que són universals. No hi fa res que el Quixot sigui escrit en castellà, igual que el Faust és en alemany i “Guerra i pau” en rus. És així per consens ecumènic i cap il·luminat no ens farà passar bou per bèstia grossa.

10:30 a. m.  
Blogger Marc said...

Els acadèmics no mouran un dit si això els suposa mantenir el seu despatx i el seu sou. La majoria son gent que s'ha dedicat a repetir el que els han dit, sense parar-se a pensar en si això que els han dit es cert o no. Un acadèmic que porta 30 anys ensenyant li costarà molt admetre que el que ha estat presumint de saber i afirmant tant de temps en el fons era tot mentida. I la majoria son tan egocèntrics que no accepten cap opció que no sigui la seva, "que per algo son catedràtics", sense voler veure que l'unic que fan és el lloro, que parla pero no enten el que diu. Molts dels grans avenços en medicina els feien "tarats" que deien una cosa diferent dels "erudits", els quals els marginaven i aquesta gent solia morir ignorada. Però el temps moltes vegades els ha donat la raó, deixant en evidència que els anomenats "entesos", en realitat, no ho eren. Si canvies medicina per història passa el mateix.

I la objectivitat en la investigació no té res a veure amb la ideologia. Bé, si que té a veure: fa que busquem amb més entusiasme. Si s'està trobant un Cervantes valencià, és el que hi ha. Qui investigarà sobre un possible cervantes català si no son els mateixos catalans? Si ja es troben totes les portes acadèmiques tancades amb el tema de la descoberta d'amèrica, què faran amb el quixot? Si els catalans som "espanyols", perquè tanta repugnància a que fos escrit en català? Si les uniques referències documentals fan referència a un Servent valencià, perquè tanta poca vocació científica d'acceptar-ho?

Et convido a llegir i a seguir el que hi ha a histocat sobre el quixot i a comparar-ho amb la bibliografia oficial existent. Demana referències, investiga pel teu compte, compara i veuràs.

8:59 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home