La relació de Colom amb l'Empordà i Girona

La relació d'En Cristòfor Colom amb l'Empordà, l'antic comtat d'Emúries i Girona, està més que provada documentalment.

1. Durant la guerra civil, és designat "Ambaixador del Principat a les parts de l'Empordà".


2. La seva mare, Caterina Bertran, es de la noble nissaga gironina dels Margarit.


3. Per això mateix En Colom nomena personalment el seu cosí segon, Pere Bertran i Margarit, cap militar de tota la segona flota al Nou Món (1493), de Castell d'Empordà.


4. El propietari de la nau Santa maria és En Joan de Cossa, germà d'En Gaspar de Cossa, el qual tenim documentat que vivia a Castelló d'Empúries.


5. El fill hereu d'En Colom, Jaume Colom, estava casat amb la Isabel de Gamboa, filla d'En Joan de Gamboa, capità de la fortalesa de Torroella de Montgrí i senyor de Pals.


6. Un correu del Descobridor es diu Martí de Gamboa, fill també d'aquest mateix Joan de Gamboa.


7. Al Planisferi d'En Sebastià Cabot, l'únic Palus que apareix a les costes hispàniques és ubicat a Catalunya.


8. També hi apareix el toònom Canet, amb tota certesa Canet de la Tallada, on, segons la tradició hi havia o hi ha (no ho sé) la casa dels Cabot.


9. Les tres caravel·les van sortir de Pals, amb molts mariners d'aquesta població i de Begur. En els gravats de l'època es pot veure les naus amb gallerdetes catalans i no pas castellans.

Les referències que em dones no em sonen gens. Ho sento. Però això no vol dir que no hi hagi cap relació amb el que dius. Simplement s'hauria d'estudiar amb més profunditat.

Pots ampliar la informació amb els meus llibres, si vols, que són:

1. Brevíssima Relació de la destrucció de la Història. la falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica. llibres SEt-ciències, Arenys de Mar, 1998.


2. La descoberta catalana d'Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història, Ed. Gargot, Granollers, 1999.


3. Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2003.


4. Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya; Proa, Barcelona, 2006.

Jordi Bilbeny

www.HistoCat.cat