2008: el despertar del segle XVI als Països Catalans

(Extret del bloc de xavier Mir)


A la llum de les investigacions de Jordi Bilbeny, concretades darrerament en els llibres Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya i La vida de Llàtzer de Tormos, cada cop és més clar que cal mirar amb lupa el segle XVI. Per a mi encara és massa aviat per saber què es pot concloure, però la lectura d'aquests dos llibres posa damunt la taula moltes coses que no lliguen o, més ben dit, que lliguen massa bé. Al llarg del 2008, el segle XVI renaixerà. Se'n parlarà. Ja existeix una xarxa de blocs i de persones que fa temps que aboquen informació, però aquesta xarxa farà el salt el 2008. La disponibilitat de gran quantitat de recursos a Internet accelera el procés i fa que moltes persones puguin fer-se ràpidament una idea dels elements principals. Auguro, per a l'any que som a punt de començar, un gran interès per la història, pels arxius, per la filologia; una revifalla espectacular. Hi ha persones que són molt reticents a admetre certes hipòtesis i que no volen entrar en discussió, perdre el temps. Però ells també es poden beneficiar d'aquesta explosió d'interès. Ens caldrà molta informació, molt de criteri. I ens sobraran els prejudicis i els apriorismes.

Per què el segle XVI? Què passa? Doncs passen coses en l'àmbit polític, en el religiós i en el cultural que en fan una de les etapes més interessants. Hi ha el Renaixement i l'Humanisme. La recuperació dels clàssics comporta també la recuperació de l'Imperi Romà i intensifica el desig de les monarquies europees d'erigir-se en imperis. L'emancipació de la cultura respecte de l'Església (Devotio Moderna, erasmisme, Luter, etc.) es viu d'una manera ben diferent a la Península Ibèrica. Els Reis Catòlics instauren la Inquisició, que a més de ser un aparell de control religiós és, sobretot, un aparell de control polític. Espanya, l'antiga Hispania, és un projecte d'imperi que interessa tant a la Corona d'Aragó com a la de Castella, però sembla que pel control d'aquest imperi s'està disposat a tot.

I quin paper hi té la impremta en tot això? Doncs aquest és un altre tema que s'ha de mirar amb deteniment. Josep M. Nadal i Modest Prats hi dediquen unes quantes pàgines a la seva Història de la llengua catalana. 2: El segle XV. El capitol X, “De l'edat mitjana a l'època moderna (1479-1519)” és tot ell de lectura recomanable per situar-se en el context. Molt concretament, però, a la pàgina 363 hi trobem una periodificació de la producció de llibres a les impremtes del País Valencià bastant curiosa. Resulta que entre 1473 i 1489 es té coneixença de 24 llibres (1,5 llibres/any); entre 1490 i 1506, de 79 llibres (4,9 per any, increment lògic); entre 1510 i 1520 es passa a 91 llibres (9,1 per any). I entre 1507 i 1509, què passa? Doncs que no hi ha cap llibre. Els autors diuen que “es degué produir una greu crisi”, però costa molt, moltíssim d'entendre que no en sortís ni un tractant-se d'un invent tan revolucionari.

El 1504 mor Isabel I de Castella i Ferran esdevé regent. El 1506 mor Felip I de Castella. Imaginem el moment històric. El matrimoni entre Ferran i Isabel deixava les dues corones a un pas de la unió, que arribaria amb l'emperador Carles, el seu nét. Però entre la mort d'Isabel el 1504 i l'arribada al tron de Carles el 1517 passen uns anys en que la formació de l'imperi és més que previsible i la batalla per l'hegemonia dins de l'imperi deu ser ferotge. Apareix la figura del cardenal Cisneros, tercer inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip i Ferran (aquest darrer, el 1516). No n'hi ha per mirar-s'ho amb lupa? Tan descabellat és que primer es traduís al castellà una obra escrita en català i que després es fessin desaparèixer els exemplars publicats en català? Que potser no va fer coses molt pitjors la Inquisició?

Si teniu una mica de curiositat i voleu saber més sobre l'època, cada cop hi ha més recursos a Internet mateix. Podeu començar escoltant alguns episodis de l'espai En guàrdia de Catalunya Ràdio, amb Enric Calpena i l'assessorament d'Oriol Junqueras. A la Viquipèdia podeu fer tantes consultes com vulgueu. I feu una ullada a Histocat.cat per veure les darreres novetats. Més endavant potser podrem tafanejar catàlegs com aquest o anar a visitar la Institución Colombina a Sevilla.


www.HistoCat.cat