El camí de Santiago i la seva fragilitat (II)

(Resposta d'en Dídac López al nostre article original)

En aquella època (primers segles del segon mil·lenni d.C.), els pelegrinatges tenen una gran importància en la revifalla de les grans rutes comercials. Algunes d'elles havien quedat mig arraconades amb l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Occident i ni tan sols el renaixement carolingi les havia pogut restaurar. D'una banda tenim les pelegrinacions locals, que afavoreixen el sorgiment d'unitats econòmiques d'abast regional. De l'altra tenim les grans pelegrinacions ecumèniques, de les quals destaquen Roma, Jerusalem i Compostela. Roma és el centre del món cristià occidental i adquirirà un protagonisme polític que culmina amb el Papa Innocenci (principis del segle XIII). Jerusalem és l'extrem oriental, nus de comunicació amb les potències asiàtiques (àrabs, iranianes, índies i xineses): el pelegrinatge donarà pas a la Croada, primera empresa comuna del Món Llatí. Compostela tindrà menys impacte polític que Roma i Jerusalem, però serà la ruta més popular i trillada de l'Occident Llatí.

www.HistoCat.cat