Un estudi històric analitza les relacions entre Catalunya i França al segle XVII

El Punt 18/03/2007
V. GAILLARD. Barcelona

Com es va modificar la identitat catalana durant les lluites entre les corones hispànica i francesa en la segona meitat del segle XVII? Partint de la guerra dels Segadors el 1640, en què França va ser percebuda com a protectora de les llibertats catalanes, i fins al 1700, en què la monarquia de Lluís XIV havia annexat el Rosselló i els comtats aixecant-se com una amenaça, l'evolució és complexa i contradictòria. L'historiador Òscar Jané Checa s'endinsa en aquest període fosc per analitzar l'origen del que anomena «la mania als francesos» a Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700) (Editorial Afers), un estudi presentat aquesta setmana a la llibreria Laie de Barcelona. «És un moment cabdal per a la història de Catalunya moderna perquè la part del nord passa a ser francesa amb el Tractat dels Pirineus, el 1659.» El professor de la Universitat de Perpinyà Joan Peytaví i Deixona, destaca que l'estudi pren els comtats del Rosselló i la Cerdanya com a «laboratori» per analitzar el tema de les identitats. «El sentiment identitari als comtats, que es veuen amenaçats pels soldats francesos, provoca una contraidentitat antifrancesa. El francès apareix com un element cristal·litzador i passa de ser un enemic conjuntural a un d'estructural.»

Jané ha dedicat la primera part de l'estudi «Idees i (contra)identitats» a buscar les arrels del conflicte. La segona part, «Catalunya i la política francesa», revisa la relacions a nivell polític. «Es una evolució de 60 anys. El 1659 és una data simbòlica, perquè va ser després que els francesos van començar a construir una frontera militar», comenta l'historiador. La tercera, «Imatges, realitat i identitats», exposa les percepcions del francesos.

Per elaborar l'estudi, Jané ha consultat els arxius de les dues bandes dels Pirineus per aportar «les visions d'un costat i l'altre». Inclou, entre altres dades, l'exemple de Ramon Trobat, que va arribar a ser intendent del Rosselló al servei de Lluís XIV i que –segons l'editor d'Afers, Vicent Olmos– és el paradigma del canvi ideològic de refermament de l'odi contra els francesos.

Òscar Jané, doctor en història per la Universitat de Tolosa i per la UAB, acaba de llançar una revista cultural en francès i català, Mirmanda (nom de la ciutat llegendària referenciada per Verdaguer), que obre amb un especial dedicat al filòsof Joan Borrell, i recull articles de Jacques Rancière i Jordi Estivill, entre altres autors.

www.HistoCat.cat