2.1.07

Recomanem: "Un guàrdia civil a la selva", història de la repressió espanyola a Guinea Equatorial



Entrevista de Vilaweb
L'antropòleg Gustau Nerín viu a la Guinea Equatorial i acaba d'escriure "Un guàrdia civil a la selva", llibre on repassa la colonització espanyola al país. A l'entrevista parla del guàrdia civil Julián Ayala Larrazábal, figura clau del procés.
____________________________________
Tinent Ayala, per Isabel-Clara Simó
AVUI, 25.11.2006
Maria Aurèlia Capmany, amb el seu mortífer enginy, deia que els dos grans pobles colonitzadors, els francès i l'anglès, tenen punts de vista diferents sobre el colonialisme. El francès creu que no hi ha res per sobre de ser francès, i que tots els altres pobles són inferiors de naixença; per posar-hi remei, quan colonitzen un altre poble, insisteixen a fer-los convertir-se en francesos. Per la seva banda, l'anglès creu que no hi ha res per sobre de ser anglès, i que tots els altres pobles són inferiors de naixença; com que això no té remei, quan colonitzen un poble, no es fiquen en la seva religió ni en els seus costums, i això dóna l'aparença d'un respecte inexistent. I els espanyols? Els espanyols tenen fama de colonitzar evangèlicament, amb la creu i amb la llengua (totes dues sagrades) i de no tenir manies a l'hora de conviure i de confraternitzar, en pla d'igualtat, amb els indígenes. Doncs creu-t'ho.

Ara ha sortit un llibre Un guàrdia civil a la selva, de l'antropòleg Gustau Nerín, que desfà tots aquests mites. Explica la vida del tinent de la guàrdia civil Julián Ayala, el nom del qual encara avui és terrorífic per als guineans. Guinea Equatorial va assolir la independència el 1968, i l'herència espanyola ha estat funesta. Ayala va practicar tota mena d'abusos: la tortura, l'assassinat, la corrupció, l'explotació... Però sobre ell i la presència espanyola hi ha un silenci còmplice i hipòcrita. Almenys francesos i sobretot anglesos han fet autocrítica. Els llibres escolars espanyols, però, continuen explicant que els espanyols sempre han tractat "como hermanos" els dissortats colonitzats."


1 Comments:

Blogger Alejandro Sendra said...

L'horror, l'horror

Tinent Ayala

Alfred Bosch, AVUI 12 D'OCTUBRE 2006

Semblava que el bosc tropical i la història t'engolirien per sempre, i gràcies a un llibre recent has ressorgit de les teves cendres. Vas arribar a la Guinea espanyola quan tenies vint anys, i de seguida et vas convertir en l'oficial colonial més temut pels africans. A prop de la jungla, tinent Ayala, havies muntat el teu fortí de violència i despotisme. Diuen que una nit, fart de sentir els plors dels infants, vas ordenar que clavessin fulles de plàtan a les cabanes d'on provenien els gemecs. L'endemà, a sang freda, vas tirar els nadons molestos a la foguera -i llestos-. També va ser notori el teu extermini del clan dels osumu, que vas esborrar de la faç de la terra, a trets i després a cops de bastó per estalviar munició. Et passejaves pel carrer amb un mico lligat amb una cadena, el teu bigotet curt i la mirada impassible. El pitjor és que ningú no et considerava cap anomalia. No et van expedientar, no hi va haver campanyes en contra teu, ni tan sols amb els anys s'ha escrit res sobre les teves aberracions. Eres un de tants, perdut entre les realitats atroces de Stanley o Leopold de Bèlgica i les ficcions ensucrades de Tintín o Tarzan. Ara l'amic Gustau Nerín t'ha fet justícia, per erigir-te en símbol de la història més negra dels blancs. El Kurtz hispànic, protagonista d'un petit racó d'apocalipsi, sense la decència última del personatge de Conrad, que va morir tot murmurant "l'horror, l'horror".


http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?06/oct/12+266838

12:23 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home