7.7.06

Sobre Flandes i Catalunya al segle XVI


(Extracte conversa entre E.G. i Jordi Bilbeny)

E.G
Cabria la possibilitat que durant el segle XVI i XVII els catalans lluitessin contra catalans. Que els suposats holandesos o britànics anessin amb tropes majoritàriament catalanes contràries als Felips I-IV i que ataquessin les posicions defensades per catalans però partidàries als Reis Hispànics. O sigui, com una mena de guerra civil, per les llibertats o per alguna altre raó que ara desconec.
Estic trobant una pila de gravats de tropes holandeses i angleses que van amb senyeres barrades i que no es corresponen a les senyeres que aquells països tenien en aquella època. També n’he trobat d’altres de repintades a sobre amagant les senyeres a sota. Al tenir el mateix gravat en blanc/negre i en color retocada, puc fer les comparacions pertinents. El text no quadre amb el que hi surt al dibuix. Es per això que us pregunto la possibilitat de una guerra fratricida entre catalans.

Jordi Bilbeny
Pel que fa a la història de Catalunya en relació amb Flandes-Holanda, com tantes i tantes coses, encara està per fer. Tot el tema de Flandes cau sistemàticament sota el prisma espanyol. Però és ben clar que l'armada naval española va ser, pel cap baix, fins ben bé a les acaballes del segle XVI, quasi íntegrament catalana. La reforma religiosa, també s'hauria d'observar i estudiar des d'aquesta perspectica, car si Santa Teresa i les seves acompanyants eren catalanes i van crear desenes de nous convents arreu dels regnes hispans, també els van crear a Flandes, on hi trobem Anna de Jesús, una altra catalana. I què no haurem de dir de la infanteria i dels militars, els quals van ajudar a mantenir Flandes sota la corona hispana, passés el que passés. De vegades amb fórmules massa dures, amb repressions civils, de vegades només sobre el camp de batalla, amb armes fetes a Catalunya. La idea i la pràctica de l'imperi català, que al segle XVI pren, per la volada geogràfica peninsular, primer, i universal després, el nom d'espanyol, comportava alhora que les gestes militars fossin descrites per cronistes i immortalitzades plàsticament per pintors. A amèrica ja comencem a conèixer qui realment s'amaga sota els noms i les personalitats adulterats dels cronistes d'Índies. També caldria fer això amb els pocs historiadors que han parlat de Flandes, alguns dels quals, com l'Argençola, sabem del cert que eren vassalls dels reis de Catalunya. I qui va pintar "La rendició de Breda"? Els biògrafs oficials d'En Velàzquez ens diuen que ell no hi va poder ser i que tot deuria haver estat pintat a partir de relats i de dibuixos d'altres testimonis presencials. Però si tenim en comptes que darrera aquest pintor s'hi desplega la família catalana dels Velàzquez Climent, tots ells vinculats a la cancelleria reial catalana i al Consell d'Estat, no és gens artificiós poder afirmar que el pintor Velàzques es trobaria en un moment tan crucial com aquell perquè, com a membre de l'estructura d'estat catalana, hi podia ser perfectament.
Dites aquestes consideracions, no em sobtaria gens que, així com a Amèrica, o anteriorment, Sicília, Portugal, França o Anglaterra; o posteriorment, durant la postguerra del 1716, Àustria i Hongria, molts catalans no addictes a Carles I, o a Felip I (II de Castella), se n'hi anessin amb els seus béns, les seves famílies i els seus vaixells i hi poguessin empendre una lluita oberta contra els monarques hispànics corresponents. Fa molts anys, quan vaig començar a fotografiar mapes antics en què hi aparegués la bandera catalana, em vaig trobar amb la sorpresa que n'hi havia sempre un munt a Flandes i després a les possessions holandeses del Pacífic. Primer creia que era la natural expansió catalana en aquells indrets, sobretot perquè a Flandes, des del segle XIII hi havia un consolat de mar català, amb una gran activitat comercial, i perquè la primera volta al món s'organitza des de Barcelona, com tota la documentació mostra de forma vistent i el cronista que en salva la memòria és l'Antoni Llombard, dels Llombard de la cancelleria catalana.
Però, és clar, vistes les recerques d'En Guillot, ara mateix també podríem aventurar la conjectura que efectivament es tractés de naus catalanes, al servei del poble flamenc, lluitant contra els imperis espanyols, formats bàsicament per militars i nautes catalans. Potser no es tractaria tant d'una guerra civil, sinó d'una guerra d'alliberació nacional, camuflada i que no ha tingut cap historiador que la resseguíes i la documentés.
Però, tot això, s'auria d'apamar amb rigor i paciència. Anant anotant les observacions que creguem oportunes, fins que, al cap d'uns anys, ho puguem veure tot plegat des d'una perspectiva més ampla. La qual cosa crec, sincerament, que no podrem escatir només i exclusivament observant els mapes.

www.HistoCat.cat

3 Comments:

Blogger Jacmetolosa said...

Aquesta conversa non m'estona... Jacme

8:16 p. m.  
Anonymous paumora said...

No us hi trenqueu el cap, només cal veure els escuts dels pobles flamencs plens de quatribarrades i tribarrades i quint?barrades

3:23 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Probablement del que parleu son les armories dels Oldenburg. Alemanya.
Les veureu a l'escut de Dinamarca, al del princep de Gales o a l'escut de Grecia.
Joan Colom sera pilot d'una expedicio danesa amb els capitans Pinning i Pothorst, crec recordar.
El rei Cristian I de Dinamarca es qui financia la expedicio.
Mireu el seu escut d'armes i m'entendreu.
rm@terra.es

11:44 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home