La barretina a les Feroes (II)
(Comentari d'un amic al respecte de l'article publicat en aquest bloc, "La barretina a les Feroes")
La majoria o pràctica totalitat de les independències dels països llatinoamericans arriba després de la desfeta als Països Catalans. El 1707 cau València, el 1714 Barcelona. D'alguna manera, bo i parlar en castellà (per obligació: era el preu per conservar les hisendes des que els amenaçà Felip II a la dècada del 1560 en endavant, quan es carrega mitja família d'en Cortès i tant els Colom com els "Pizarro" continuen amb plets fins el segle XVII), bo i parlar en castellà, deia, l'elit política són descendents de catalans, els seus parents són aquí. D'alguna forma, el vincle que els manté lligats a la península és l'ascendència catalano-valenciana-aragonesa. Quan veuen la pota de Castella esclafant les llibertats i abolint les institucions catalanes, s'enceta el procés cap a la Independència. De ben segur que les colònies americanes van acollir un bon nombre d'exiliats catalans de l'època (d'altres van marxar cap a les connexions que mantenien als dominis dels Àustria).
Així, quan assoleixen la Independència i es converteixen en Cuba, Argentina, Colòmbia, Bolívia, etc... fan constar als escuts de les noves nacions el símbol de l'alliberament nacional perquè és de Castella (ara Espanya), que s'han alliberat.
www.HistoCat.cat
posted by Eric Barrat at 2:23 p. m.
2 Comments:
Ben mirat, el misteri de la barretina a les Feroes o a banderes d'excolònies pot tenir una simple explicació:
A partir de la revolució francesa, la molt antiga gorra frígia, doblegada cap a la dreta, tal com la duu l'individu de la foto, simbolitza "alliberament nacional"; per tant, el feroès tal vegada la llueix com a mostra de simpatia cap als efervescents ideals independentistes que hi ha en aquella illa.
I aquesta mateixa explicació penso que s'ha d'aplicar a totes les "barretines " en banderes d'estats excolonials sud-americans; sols si són gorres frígies, símbol de llibertat d'un poble, tenen valor simbòlic i té sentit que figurin en un escut.
Perquè hem de tenir en compte que a principis del XIX, quan comencen els moviments independentistes a sud-Amèrica, tan espanyols eren ja un català com un castellà, en oposició als criolls independentistes i, per tant, la barretina s'havia de veure com una peça de vestir pròpia dels opressors, estrangera. Altres explicacions em semblen rebuscades.
¿Quin sentit tindria aleshores que reivindiquessin com a pròpia una peça de vestir dels peninsulars rivals?
Els moviments independentistes comencen abans, com un reflex de la Independència dels americans del Nord (1776), com un reflex de l'anomenada Revolució Francesa (1789), en què hom es rebel·la contra el poder monàrquic i nobiliari ancestral. A principis del segle XIX, i aprofitant la feblesa de la metròpoli a causa de la invasió napoleònica de la península ibèrica, les colònies que tenien el brou independentista bullint de feia anys veuen la seva opció i l'executen. I tornem-hi: els primers colonitzadors van arribar amb barretina catalana, i els qui van venir al darrera amb la Inquisició, no. És d'aquests darrers que s'independitzen les colònies, dels inquisidors, dels absolutistes, dels que només saben gestionar a còpia de "cacicadas" i amenaces. És d'aquests que s'emancipen, i incorporen als seus escuts un símbol ben conegut dels seus parents que no es poden emancipar a la península. Jo ho veig així.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home