El setge espanyol a les llibertats

S’acosten dies en què catalans i bascos veurem a quins nivells de prevaricació pot arribar un Estat mancat de cultura democràtica. L’escenari serà -de fet, ja ho és- el País Basc i les accions més destacades tindran a veure amb la il·legalització de dues forces polítiques -PCTB i ANB- i la criminalització del lehendakari Juan José Ibarretxe. Serà la continuació de l’empresonament d’Arnaldo Otegi i de la condemna del Tribunal Suprem a Juan María Atutxa, expresident del Parlament basc, i a Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, membres de la mesa, per no haver dissolt el grup Sozialista Abertzaleak. La guerra santa per la sagrada unitat d’Espanya tot s’ho val. Incloent-hi, naturalment, el tancament de diaris, tortures als seus directius i persecució sistemàtica de l’independentisme. Davant aquest estat de coses, no és estrany que, com afirma el vocal del Poder Judicial, Alfons López Tena, “la Justícia espanyola ocupi el 46è lloc en imparcialitat i el 64è en independència, per sota de Botswana, Nepal i Uganda”. No pot ser de cap altra manera, atès que estem parlant d’una Justícia que està al servei del govern espanyol, tant si mana el PSOE, com ara, com si ho fa el PP, com abans. L’excusa, és clar, és el terrorisme. Però hi ha coses que no es diuen sobre aquesta qüestió. Una és que el Partit Socialista i el Partit Popular necessiten de l’existència d’un suposat enemic interior per poder retallar les llibertats dels bascos en nom de la seguretat. L’altra és que estan disposats a criminalitzar Ibarretxe fins a les últimes conseqüències per impedir que porti a terme la seva promesa de consultar al poble basc sobre el futur nacional del país. Espanya sap que la fotografia d’unes forces armades impedint que la gent exerceixi pacíficament el seu dret a dipositar una papereta en una urna en un referèndum donaria la volta al món i malmetria la seva imatge d’Estat democràtic. Per això disposa d’una greixada maquinària judicial que es dedica a “fabricar proves” que permetin empresonar totes aquelles persones rellevants que es declaren desafectes a la unitat d’Espanya. Recordem, en aquest sentit, les paraules de l’exministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, quan va confessar la fabricació de proves per mantenir a la presó persones que ja havien complert la seva condemna o les declaracions del seu successor, Mariano Fernández Bermejo, quan també va confessar que les “proves” contra PCTB i ANB són “per garantir allò que volem: que no puguin concórrer a les eleccions”. I ho va dir així, sense ruboritzar-se. És el mateix discurs de José Bono, un altre nostàlgic del franquisme que ha afirmat que, “amb evidències o sense”, fa temps que ell ja hauria enviat a la presó l’esquerra abertzale.

Doncs bé, si ara plouen pedres és perquè mentre la consciència nacional dels pobles català i basc ha romàs endormiscada no hi ha hagut cap problema a tolerar l’independentisme. Al contrari, l’independentisme ha estat utilitzat com una prova del gruix democràtic espanyol. Però quan l’independentisme, de dretes o d’esquerres, ha deixat de ser testimonial per convertir-se en un perill per a la unitat d’Espanya ha començat la seva estigmatització, persecució i il·legalització. És a dir, que allò que el PSOE i el PP no poden guanyar a les urnes, perquè els vots els deixen en minoria, ho volen obtenir valent-se de la força. D’aquí que no fa gaire el PSOE, apel·lant a “l’interès general d’Espanya”, menyspreés la voluntat majoritària dels navarresos i ordenés al PSE un pacte amb UPN, que és la cara navarresa del PP, per impedir que el govern passés a mans de Nafarroa Bai, defensora de la independència per la via parlamentària. En altres paraules, allò de “totes les idees són defensables en política, inclosa la independència, sempre que es faci de manera pacífica i democràtica” és una mentida desmuntada per l’autèntica veritat. I la veritat ens diu que Patxi López, que era el representant socialista a la mesa del Parlament basc i que va fer exactament el mateix que Atutxa, Knörr i Bilbao, no ha estat processat –així és com la Justícia espanyola protegeix els seus-, i ens diu també aquestes altres tres coses: que el PP necessita el PSOE per presentar-se com a salvador de la pàtria espanyola, que el PSOE necessita el PP per poder recollir els vots de la por a la caverna i que tots dos, PP i PSOE, necessiten ETA per quedar-se com a partits únics al País Basc. Dintre de poc, amb l’esquerra abertzale il·legalitzada, començarà el setge al PNB. L’antídot seria una gran coalició de tot el sobiranisme basc contra l’absolutisme espanyolista, però sabrà el sobiranisme basc aparcar les seves diferències i demostrar que els importa més el país que el partit?

Víctor Alexandre
(font de l'article)

www.HistoCat.cat