La barretina a les Feroes
Sobre els powerpoints i el tema de la barretina catalana i la seva expansió, us envio una fotografia d'un grup de gent de les Illes Feroes vestits amb la roba tradicional. Em va cridar l'atenció perquè n'hi ha un de vestit amb barretina roja; de fet, tota la vestimenta d'ell té un cert ressò català.
El fet important és com la barretina sembla que és ben bé una peça de mariners, atès que els feroens també ho són de mariners, però com és que fins i tot la trobem allà a les Feroes?, tant se'n va estendre l'ús des del Mediaterrani? Algun català o mediterrani perdut per les Feroes?
Xavi Ribau
www.HistoCat.cat
posted by Eric Barrat at 8:20 a. m.
4 Comments:
Us faria res penjar l'escut nacional d'Argentina, l'escut d'armes de Colòmbia, l'escut primigeni de Bolívia (no pas l'actual), l'escut nacional de Cuba i l'escut revers de Paraguai?
Estaria bé perquè els visitants del bloc poguéssim comparar-los i veure què tenen tots en comú. A les imatges del Google es poden trobar fàcilment.
Moltes mercès.
També l'escut del Salvador també té la barretina pitufa. Seguirem buscant, es divertit.
Ben mirat, el misteri de la barretina a les Feroes pot tenir una simple explicació:
La gorra frígia doblegada cap a la dreta, tal com la duu l'individu de la foto, simbolitza "alliberament", en l'era moderna "alliberament nacional"; per tant, el feroès la porta com a mostra de simpatia cap als ideals independentistes que hi ha en aquella illa.
I aquesta mateixa explicació crec que s'ha d'aplicar a totes les "barretines " en estats sud-americans; sols si són gorres frígies, símbol de llibertat d'un poble, tenen valor simbòlic i té sentit que figurin en un escut.
Per què, ¿quina coherència hi hauria en què hi posessin una barretina, que seria una peça de vestir dels conqueridors, per tant, dels opressors?
Xavi Ribau
La majoria o pràctica totalitat de les independències dels països llatinoamericans arriba després de la desfeta als Països Catalans. El 1707 cau València, el 1714 Barcelona. D'alguna manera, bo i parlar en castellà (per obligació: era el preu per conservar les hisendes des que els amenaçà Felip II a la dècada del 1560 en endavant, quan es carrega mitja família d'en Cortès i tant els Colom com els "Pizarro" continuen amb plets fins el segle XVII), bo i parlar en castellà, deia, l'elit política són descendents de catalans, els seus parents són aquí. D'alguna forma, el vincle que els manté lligats a la península és l'ascendència catalano-valenciana-aragonesa. Quan veuen la pota de Castella esclafant les llibertats i abolint les institucions catalanes, s'enceta el procés cap a la Independència. De ben segur que les colònies americanes van acollir un bon nombre d'exiliats catalans de l'època (d'altres van marxar cap a les connexions que mantenien als dominis dels Àustria).
Així, quan assoleixen la Independència i es converteixen en Cuba, Argentina, Colòmbia, Bolívia, etc... fan constar als escuts de les noves nacions el símbol de l'alliberament nacional perquè és de Castella (ara Espanya), que s'han alliberat.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home