11.1.07

Crònica del viatge a Palos de la Frontera (part I)


Els passats 4, 5 i 6 de Gener vam voltar per Palos de la Frontera, Moguer, Huelva i Sevilla. Hi vam anar en Marc, el director de cinema Ignasi P. Ferré i jo. En principi només hi havíem d'anar en Marc i jo, però un problema d'edat mínima amb les companyies de lloguer de vehicles va fer que li proposéssim a n'Ignasi a acompanyar-nos. Ell no s'ha ficat tant de ple dins el tema colombí com en Marc i jo, i d'alguna manera era el "contrapunt" o visió més objectiva. En tot cas ell és absolutament partidari de les "teories" d'en Bilbeny, però no s'imaginava- nosaltres tampoc- fins a quin punt Palos de la Frontera dista d'haver pogut ésser mai un port de mar d'on salpessin caravel·les... Millor serà que us intenti narrar els aconteixements per ordre cronològic, si la meva memòria de peix no m'ho impedeix... Que per cert, al riu Tinto, d'on diuen que van salpar les caravel·les, no hi vam veure ni peixos!
Vam sortir en cotxe de Palafrugell i vam anar a deixar el cotxe a Terrassa. D'allà vam prendre els sempre puntuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i vam arribar fins a Barcelona. Un cop allà ens vam dirigir a l'Estació de Sants, on havíem quedat amb n'Ignasi P. Ferré. Vam prendre el tren fins l'aeroport i d'allà un avió Vueling a Sevilla. De Sevilla vam agafar un petit cotxe de lloguer, un Hyundai Getz 1.5 Diesel, i vam fer uns 80 km d'autopista sense pagar ni un duro de peatge. Vam arribar a Moguer i vam voltar a peu per aquest poblet, que a banda de resultar molt "modern", és molt bonic- i això ho dic sense ironia-. Dic que és modern perquè totes les cases són del mateix estil i les més antigues deuen ser del segle XIX com a molt antigues, o aquesta és l'impressió que dóna. Els carrers nous i antics són tots iguals, i les esglèsies que hi ha (n'hi ha dues) són posteriors al segle XV. De fet no hi vam veure ni una sola pedra, ni un sol roc que evoqués l'època del descobriment. De fet el que més em va estranyar és que no vaig veure ni un sol roc en el sentit estricte: TOTES i absolutament totes les construccions de per llà són de maó.

Bé, un cop visitat el bonic poble de Moguer (ple de cases blanques d'estil andalús) vam seguir la ruta turística que indicava el "moll" de Palos, on van fletar una de les caravel·les, si no recordo malament (això ho explicarà millor en Marc). Vam arribar fins a la vora del riu, que és a cinc-cents metres de la darrera casa de Moguer i a un kilòmetre i pico de la plaça de Moguer, la qual cosa fa evident que Moguer era un poble que vivia a esquenes del riu, en aquell temps (i encara ara) riu que passa per una zona d'aiguamolls de molt gran extensió. Cal remarcar que al dit "moll" o "port" de Moguer no hi ha cap barca ni n'hi ha hagut mai. L'absència de tradició marinera és total i absolutament evident, i sobretot en aquella època on les malalties eren molt més letals que avui dia i les condicions d'higiene eren molt més precàries. Per tant és absolutament impossible que salpés de Moguer cap caravel·la, a no ser que fos una caravel·la Hovercraft.
Bé, un cop vam veure que de Moguer no va salpar mai dels mais cap caravel·la (fins i tot en un cartell turístic de la població hi diu "cuesta creer que de Moguer saliera una carabela"), ens vam dirigir a Palos de la Frontera, un poble semblant a Moguer però amb menys encant i possiblement més nou. De vila fortificada "nasti de plasti", i el "castell" són dues totxanes d'amunt d'un petit turó... O sigui: res.
Palos és com Moguer: un poble que dóna l'esquena al riu. Podem dir el mateix que hem dit de Moguer, però afegint-hi que el suposat "port" encara és més lluny del poble que el suposat port de Moguer. Les condicions d'aiguamoll encara són més evidents, i el poble o el govern espanyol hi han construït un moll de fusta per intentar colar la ficció inventada. Fang i més fang, és l'única cosa que s'hi pot veure... En Jordi Bilbeny em va indicar que les caravel·les tenien un calat d'uns 3 metres aproximadament, i que per poder anar segures el riu havia de tenir una fondària de com a mínim el doble de metres. Tenint en compte que la zona és absolutament plana i molt extensa d'àrea, per aconseguir 8 metres de fondrària caldria un fluxe d'aigua enorme, i quan dic enorme vull dir: REALMENT enorme. En Marc, però, va fer una indicació molt encertada: és impossible que el riu arribés a la fondària de 8 metres, ja que això implicaria un desnivell altíssim respecte el mar atlàntic amb el que comunica... I de fet resulta que el riu creix amb la marea... Per tant torna a ésser impossible, tant ara com fa 500 anys, que s'hi aconseguís una fondària de 8 metres, o de 6 o de 5. Ni tant sols de 3, diria jo... I a això hi hem de sumar dues coses: el Monastir de la Ràbida és a uns 8-10 metres d'alçada sobre el nivell del riu. Que potser era un monastir Venecià?
Una altra cosa que apuntaré és l'inexistència d'arbres i, per tant, de fusta. Actualment hi ha pins plantats de fa poques dècades. També hi ha eucaliptus, però fora d'aquests arbres, tots ben alineats i agrupats, i aïllats d'un paisatge àrid i desèrtic, no hi ha res més: només matolls... I dic jo: es poden construir caravel·les amb només matolls?

Xevi Mató

http://xaroussek.blogspot.com

www.HistoCat.cat

25 Comments:

Blogger Alejandro__Sendra said...

Mireu que diuen a la mateixa diputació de Huelva sobre el viatge que va fer al 1828 Washintong Irving a Palos de Moguer


“….Y camino de La Rábida se siente sobre todo peregrino, el primer peregrino de un nuevo santuario que va a empezar a formarse. El santuario de la Cuna de América. Nadie se podía creer en Moguer y –no menos que los moguereños- también los frailes de La Rábida se asombran de que alguien se haya molestado en acercarse por aquellos entonces remotos lugares preguntando por Colón y por América.


“….Washington Irving, ,el primer narrador ante el mundo civilizado de la olvidada historia del Descubrimiento y el primero en pronunciar los nombres de La Rábida, Palos y Moguer y de Martín Alonso Pinzón, , fray Juan Pérez y el físico de Palos García Fernández como colaboradores entusiastas de Colón y sin los cuales no hubiera existido el Descubrimiento tal como de hecho existió.”

11:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Extraidos de la wikipedia en castellano:

En 1755 tiene lugar el terrible terremoto de Lisboa, que causó enormes daños en la ciudad, de la cual tan sólo quedaron en pie los edificios más sólidos, como parte del castillo, el convento de Sta. Clara o la Capilla del Hospital. Por este motivo, se debieron reonstruir los edificios dañados, a veces restaurándolos, como el Convento de San Francisco, y otras veces levantando un eficio de nueva planta, como el edificio del Concejo, obra maestra del Barroco civil, o la magnífica parroquia de Ntra. Sra. de la Granada, de la cual se respetó su torre original del siglo XIV.

Esto es lo que pasa cuando alguien se va de viaje a hacer una "investigación historica" sin documentarse. Claro que los edificios son todos modernos, después de un terremoto hubo que reconstruirlos

12:50 p. m.  
Blogger Alejandro__Sendra said...

A veure si ho he entés: N'hi ha un terratremol a...Lisboa a l'any 1755 i a Palos no queden ni els fonaments de tanta torre i tanta muralla com es suposa que n'hi havia? ¿L'ajuntaent d'allà no sabria dir-li on paraven totes aquestes construccions?

i del riu que m'en diu? per què "ha perdut" 5 metres dels 6 de fondària - mínims - que calen per a ficar dins una caravel·la?

N'hi ha un terratremol a Lisboa a l'any 1755 i a Palos, l'any 1828 passa un guiri preguntant per allà i tots li deien "No, por Colón no nos viene nada" ?

Terratremol? Per a terratremol el de la manipulació de la Història. Pobre Whasintong Irving, que va perdre el temps anant on no era. I pobres habitats de Palos. Quina culpa en tenen ells de que la Història oficial els haja inclos en primeríssima fila i ara faran el paperot de quedar com el poble de la mentida. Se'ls quedarà una cara com quan al 1828 li deien a l'Irving "¿Pinzones?"

5:40 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Para más información del terremoto y maremoto asociado leete este link de la wikipedia:

http://en.wikipedia.org/wiki/1755_Lisbon_earthquake

Los efectos del Tsunami provocado por el terremoto llegó hasta Finlandia. Con Tsunamis de 20 Metros que batió las costas del Norte de Africa , llegando hasta la Martinica y Barbados.

Y es que la ignorancia de algunos llega a limites insospechados : )

9:23 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut amic 'anonymous':

Normalment no hi participo d'aquestes converses però avui crec que he de dir-te una cosa. Em preguntava on cony deu haver anat a parar la teva dignitat, quant veien tot el que s'ha descobert, tot el que s'ha treballat i tot el que encara ha de venir, i quant tot això no deixa ja cap lloc al dubte de quira es la realitat de la descoberta d'Amèrica, com es possible que a malgrat tot, encara estiguis buscan qualsevol excusa ridícula per no admetre una evidència.

De vegades un es el que la seva dignitat li permet ser i en aquest cas, tu sol sense l'ajuda de ningú, estas asolin cotes inimaginables. Segueix així que estas fent molta feina al nostrefavor.

10:33 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Por favor. os ruego que leais la descripción del Terremoto de Lisboa en el link que incluyo en mi post anterior y en los links anidados en su interior.

También podeis buscar en google.

Ya veo que os cuesta aceptar los hechos perfectamente documentados y no sólo por españoles que van en contra de vuestras argumentaciones

1:54 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Históricamente su denominación procede del vocablo romano Palus ("laguna"), y de hecho se llamó únicamente Palos hasta 1642, pero a mediados del siglo XVI los primeros cronistas del Descubrimiento, Gonzalo Fernández de Oviedo y Francisco López de Gómara, creyendo que Palos y Moguer eran un sólo pueblo, crearon el incorrecto Palos de Moguer, que se extendió con gran velocidad, pasando a enciclopedias y manuales de estudio.
(Wikipedia en castellà)

Si era una LLACUNA NO PODIA SER CAP PORT.

Tu has estat a Palos? Per les fotos àrees allà també jo penso que no hi hagut mai res de res.
http://video.google.com/url?vidurl=http%3A%2F%2Fvideo.google.com%2Fvideoplay%3Fdocid%3D-5631255691792975291%26q%3Ddiscovery%2Bof%2Bamerica&docid=-5631255691792975291&ev=v&esrc=sr1&usg=AL29H22g0bdowVjcsDoSDKD7ru7nClZMfg

4:00 p. m.  
Blogger Alejandro__Sendra said...

"¿A qui va a creure vosté?, ¿a mi, o als seus pròpis ulls"

Groucho Marx

4:10 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Si Alejandro, tu puedes haber visto el estado actual de un pueblo reconstruido después de uno de los terremotos más grandes de la historia, junto a los tsunamis asociados. Claro que puede ser que hayas visto con tus propios ojos lo que sucedio en la epoca del terremoto ......

8:44 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Para Marc. Entonces me vas a hacer creer que en el Pals si se conserva en la memoria historica del pueblo, el inicio del viaje al descubrimiento de America. Muy buena argumentación, si señor ; )

8:45 a. m.  
Blogger Xevi said...

Anònim... Curiós que es destruís tot en un terratrèmol del que ningú en parla, però curiosament es conservi a Palos de la Frontera la suposada casa dels Pinzón intacta, així com el monastir de la Ràbida (que està damunt d'uns arenals que, en cas de terratrèmol, haurien estat el primer accident geogràfic a col·lapsar-se)... Però bé, ja t'ho ha dit molt clarament abans l'altre usuari: Si era una LLACUNA NO PODIA SER CAP PORT.

Ah, i a Pals d'Empordà sí que es manté la memòria històrica així com edificis i documents.

1:55 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Vale maestro. El tema del terremoto también forma parte de la conspiración judeomasonica para quitar a los catalanes su lugar en la historia, y es un invento.

Uff menudo historiador :D

2:36 p. m.  
Anonymous Anònim said...

És curiós que sobre els efectes del terretrèmol lisboeta el nostre anònim que escriu en castellà faci referència només a dues poblacions. Dues ciutats separades per més de 400 km de litoral i un golf de Cadis que sembla que havia de fer, si més no en part, de recer davant del tsunami. Pot documentar el nostre anònim castellanoescrivent les malvestats que li sembla que aquest maremot va provocar
EN TOTA LA COSTA, POBLE PER POBLE, DES DE LA CAPITAL DE PORTUGAL PASSANT PER PALOS FINS A L-ESTRET DE GIBRALTAR;

Prego resposta

Francesc

2:49 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ho sento pel darrer anonim. Aixo de la conspiracio judeomasonica es un invent de Franco.

I sense l anim de voler ofendre ningu, la que aqui
s exposa es cada vegada mes i mes versemblant.

Altrament, m agradaria que el nostre amic anonim s adones que el terretremol de Lisboa cap dels blocaires l ha negat.


Francesc

3:02 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Francesc. Se nota que no te has molestado en acceder a los links que he posteado porque estos a su vez incluyen otros links y referencias bibliograficas. tambien podias buscar en google lisbon earthquake y podrás encontrar más información y bibliografia y probablemente si el autor del post original en vez de ir de excursión se hubiera dedicado a buscar en archivos habria encontrado referencias sibre el terremoto, pero claro seguro que están manipulados :D

4:11 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Marc. No te vayas por peteneras. Los efectos están registrados y son hechos historicos. Se que no te entrán en la cabeza que hubiera sucedido estos efectos. Claro, es que eres un experto sismologo y geologo,y por supuesto conocedor de como son los terrenos de dicha zona : D

4:24 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Sin animo de molestar a nadie y con la intencion de aportar mas luz a este debate, les explicaré una història absolutamente veridica que me sucedio.

Estando en Palos de la Frontera (yo soy Sevillano), me extrañaban algunas cosas de las que veia y que no acertaba a encajar con la hisoria oficial que se nos ha explicado. Poco a poco hice algunas indagaciones que solo hicieron que aumentar mi desconcierto, pero con ello, consegui entablar una buena amistad casualmente con el vigilante de la casa de Yañez Pinzon.

Un dia en franca conversacion amigable y despues de alguna manzanilla, este me explico que el no tenia ni idea de historia pero que sabia a ciencia cierta que esa casa que el vigilaba, era de construccion posterior a 1560.

Me duele mucho como andaluz que soy descubrir estas cosas, pero peor seria que me mintiera a mi mismo. Eso no lo debemos permitir jamas, y siempre, al Cesar lo que es del Cesar.

Alguien se ha dignado visitar el monasterio de Yuste? Haganlo y veran que volvemos a encontrarnos ante otra burla de la historia o mejor dicho, del nacionalismo español.

Que pena!

6:52 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Gràcies pel comentari. S'agraeix l'honestedat.

7:31 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ep, el text inicial que ha posat l'anònim sevillà de la Wikipedia fa referència a Moguer, no a la vila de Palos, a l'entrada de la qual no s'esmenta el dit terratrèmol. D'altra banda, si el terratrèmol no va afectar la Ràbida podia no haver afectat Palos. De totes maneres en un article de Bilbeny que es pot trobar a Histocat hi apareix:

'Aquesta enorme contradicció ja la delatà el pare Juan Crisóstomo López, el 1777, a la seva
Memòria sobre la Rábida, car hi deia:
"Hi va haver també a Palos bons edificis; una calçada famosa al port; el palau comtal; el castell que amidava quaranta vares
en quadre, amb una torre artillada a cada cantonada angular i una barbacana o mur avançat que li servia de defensa. Ai! Almenys es pogués aplicar a Palos una
inscripció semblant a la que es llegeix en llatí a les portes de certa ciutat de Catalunya, la qual en romanç diu el següent: «el que fou Tarragona les seves mateixes ruïnes ho ensenyen». Però a aquella vila infortunada, es pot dir que ni
tan sols ruïnes li han quedat del que fou; ni una làpida, ni un totxo s'hi descobreix que testimoniï que fou una població notable".'

22 anys després de la catàstrofe i ni "tan sols ruïnes" hi quedaven?

El vigilant de la casa del Pinzon que esmenta deu ser el mateix que va parlar amb al David Grau, segons explica ell mateix en un article penjat a Histocat i li va dir el mateix que a aquest anònim.

Recomano visitar la pàgina del Xaroussek on hi ha més informació interessant (i un intercanvi de comentaris que ham tingut el Xevi i jo sobre el tema). De totes maneres crec que encara queden molts interrogants per respondre de tot el tema de la descoberta i no hi ha rés clar del tot (excepte que Colom havia de ser en certa manera català, crec que sobre això ja hi ha suficients proves com per considerar la teoria catalana com la més probable).

Haurem de prendre la pastilla roja a veure que hi ha fora de la matriu.

10:08 p. m.  
Blogger Xevi said...

Això que diu l'anònim de Sevilla és molt i molt interessant! I sí, certament és tot un muntatge del nacionalisme espanyol. Sevilla sí que seria un port creïble d'on podria haver salpat la primera expedició, però el problema és que a Sevilla tothom sabia que Colom no havia sortit d'allà, així que la censura va haver de trobar un racó de món sense història on poder-hi escriure un bonic conte de ciència ficció.

1:18 a. m.  
Blogger Xevi said...

Mireu què diu a la secció "historia de Palos" de la web de l'ajuntament de Palos de la Frontera. És extremadament interessant l'últim paràgraf:

Sobre el nombre de Palos de la Frontera, erróneamente llamado Palos de Moguer con demasiada frecuencia, podemos afirmar :

1º.- Esta Localidad se ha llamado hasta 1642 únicamente PALOS, del latín Palus-paludi, o sea, laguna. 

2º.- A mediados del siglo XVI, los primeros cronistas del Descubrimiento, Gonzalo Fernández de Oviedo y Francisco López de Gómara, creyendo que Palos y Moguer eran un sólo pueblo, crearon el incorrecto Palos de Moguer, que se extendió con la velocidad que lamentablemente suelen hacerlo la mentira y el error, pasando a enciclopedias y manuales de estudio. Algo parecido les hicieron a Fr.Juan Pérez y Fr.Antonio de Marchena, con los que crearon un sólo personaje: Fr.Juan Antonio Pérez de Marchena. 

3º.- Desde Mayo de 1642, el Concejo Municipal de Palos, adoptó el nombre de Palos de la Frontera, aprovechando que el rebelde Marqués de Ayamonte hizo pasar las tropas portuguesas del Guadiana al Tinto, y para poner un "apellido" a Palos, que tapara el que lo hacía desaparecer como pueblo, uniéndolo a la más poderosa ciudad vecina.

  En definitiva, esta histórica Ciudad se llamaba en época colombina exclusivamente Palos, y así siguió hasta 1642 en que pasó a denominarse Palos de la Frontera, siendo el término más difundido de Palos de Moguer fruto de un error que denota desconocimiento sobre la realidad de estas dos localidades y una actitud poco crítica sobre las fuentes documentales o bibliográficas de los que dócilmente se limitan a copiar.

7:43 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Por Dios, cuanta toneria junta hay en este sitio.

Primero y para empezar, les envio una página web del puerto exterior de Huelva, que se encuentra situado en el término municipal de Palos de la Frontera:

http://www.puertohuelva.com/web-aph/tecnica2.htm

Como comprobarán los calados no bajan ninguno de 8-9 metros. El calado máximo de las carabelas era de 2,10 metros que tenia la Santa María. El efecto del paso del tiempo ha ido haciendo que se fuera retirando parte del curso del rio Tinto a su paso por la localidad palerma.
Los que dicen que es imposible que salieran las carabelas de Palos de la Frontera, demuestra un grado de ignorancia muy grande. Si no ¿como es posible que entren en el actual puerto exterior de Huelva, que está en termino palermo, los GRANDES BUQUES MERCANTES Y PETROLEROS?
Expliquenme como si no, se hubieran podido dejar una replica de las CARABELAS, en La Rabida.

Reto a quien quiera a que venga conmigo a MI PUEBLO, Palos de la Frontera, y le muestro todo esto, con imagenes y hechos, no con palabreria barata producto de la "bilbenitis" cronica. Enfermedad mental de dificil solución.
Gracias a Dios, la inmensa mayoría de los catalanes no son así, ni se creen semejante patraña. Los bilbenistas que así hablais le haceis un tremendo daño a Cataluña que ni os imaginais, porque la dejáis en ridiculo. A Cataluña no le hace falta robarle la historia a nadie, tiene una gran historia como para robarsela a un pueblo humilde que no ha hecho daño a nadie, pero que si ha hecho una cosa muy grande, que es ser el PROTAGONISTA del acontecimiento MAS GRANDE DE LA HISTORIA después del nacimiento de Jesucristo.

Fdo. Miguel Ángel, de PALOS DE LA FRONTERA.

5:31 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Por cierto, al que dice que es Sevilla, que lo dudo muchísimo, puesto que no escribiría como escribe, le tengo que decir un par de cosas:
Cuando vuelva a venir a mi pueblo, por favor que me presente al vigilante de la Casa de los Hermanos Pinzón (que no Yáñez Pinzón) mas que nada para conocerlo, ya que ni el mismo alcalde del pueblo, que es quien lo debería de contratar, lo conoce ¿y saben por qué? PORQUE NO TIENE VIGILANTE. Ya está bien de mentiras, joder.

Pero que tristes que sois.

¿Alguno acepta mi reto de venir a mi pueblo conmigo y con un Licenciado en Historia por la Universidad de Sevilla, que recibio por su tesis la nota de Sobresaliente Cum Laude?

Vamos hombre un poquito de seriedad, y menos tonterias.

Fdo. El mismo de antes.

6:31 p. m.  
Blogger Xevi said...

L'energúmen anònim de l'anterior escrit fa trampa, ja que ens parla del Port de Huelva, que és al riu Odiel, de molt més caudal i fondària que no pas el Tinto.

És més: si algú hagués proposat el riu Odiel com a riu navegable tindria sentit. Ara bé, el rio Tinto, si us plau, que no ens prenguin el pèl.

12:40 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Sr. Xevi. El energumeno es Ud. y además no tiene ni puñetera idea de geografía. El puerto es el actual puerto de Huelva situado en el TERMINO MUNICIPAL DE PALOS DE LA FRONTERA. El puerto del que Ud. habla en el Odiel es el puerto interior, en termino de Huelva y ese si es el río Odiel, pero el Palos de la Frontera, es LA DESEMBOCADURA DE AMBOS RIOS, por Palos pasa el Tinto, pero el término municipal de Palos, va desde el limite con Moguer en la ribera del Tinto hasta el termino municipal con Almonte por el OCEANO ATLANTICO. Vamos hombre. Además para hablar de las condiciones navegables del río Tinto, hay que tener en las manos todos los datos, y uno de ellos es el ESTUDIO GEOFISICO realizado en Palos de la Frontera, donde se demuestra que la ribera del Tinto llegaba a "La Fontanilla" (no font de fontanilles, no marees al personal con tonterías).
Y por cierto, de anónimo nada, ya firme antes y firmo ahora: Miguel Ángel.

6:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home