24.8.06

MAO, la història deconeguda


Per sort poques coses hi han en comú entre la història de Mao Zhedong i la de Cristòfor Colom. Mao ha estat el genocida més gran de la història de la humanitat i odiava a tots els éssers humans que no fossin ell. Cristòfor Colom en canvi i gràcies al llibre del Jordi Bilbeny, Colom príncep de Catalunya, sabem que fou un avançat del seu temps, un defensor dels indis i a més un profund amant del seu país i la seva gent. Una cosa però tenen en comú aquests dos personatges històrics, tan allunyats en el temps i de característiques tan allunyades i diferenciades. En ambdós casos la seva verdadera biografia no és gens coneguda.

En el cas de Mao a pesar de ser tant o més malvat que Hitler o Stalin, el seu nom no està desprestigiat i fins i tot es veuen samarretes amb la seva imatge. La seva imatge presideix encara la plaça de Tiananmen i els actuals líders xinesos segueixen refermant el mite de Mao com a gran home i de bon cor, tot plegat per refermar la seva legitimitat com hereus del gran Mao. La biografia de Mao de l’escriptora Jung Chang, Mao la història desconeguda, es pot trobar en tots els quioscos occidentals i ha estat la causant de que molta gent haguem conegut al bípede (substantiu insuperable del periodista Alfons Quintà) xinès. A la Xina però la seva publicació està prohibida per una llei secreta i redactada en els termes més severs per part del ministeri d’assumptes exteriors.

En el cas de Cristòfor Colom, a pesar de ser un príncep renaixentista d’exquisida cultura i refinament, d’haver donat nom a un país i de ser conegut mundialment, el seu nom està desvinculat del tot de la seva pàtria, la seva biografia ha estat tergiversada i ocultada, el seu nom s’ha associat al genocidi dels indis per uns i a la Hispanitat intolerant pels altres. La seva figura tant sols s’ha vist defensada pels seguidors de l’honorable historiador peruà Luis Ulloa, encapçalats avui dia pel Jordi Bilbeny. A qui interessa però que continuï la veritable personalitat de Joan-Cristòfor Colom oculta i quines són les lleis secretes que paralitzen al país oficial català són les preguntes que segurament es faria l’admirada escriptora Jung Chang si hagués nascut a Barcelona. El més trist però podria ser que enlloc de lleis secretes, la Jung Chang catalana es trobés amb el fet de que són els catalans mateixos qui ja sense necessitat de lleis secretes fan la feina com deia l’enyorat Bauçà, dels nostres enemics, és a dir que és més còmode continuar repetint el còmic oficial que usar la figura de Colom per projectar-nos com a país tot coneixent d’on venim i qui som de veritat.

E.R.

www.HistoCat.cat

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

És Mao Zedong. Molt interessants els vostres articles, però com és que sempre hi ha alguna que altra falta d'ortografia?

8:59 a. m.  
Blogger JOAN ANTONI said...

Si per mala sort hagués guanyat la guerra Hitler, ara segurament les sameretes portarien la seva cara enlloc de la del gran dirigent comunista xinés.
Del fuhrer o cabdill alemany en sentiriem només sentir lloances i del Mao llamps i pestes

11:44 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home