11.8.06

Rastres de la censura i de la catalanitat de l’obra de “Cervantes” a La gitanilla


La primera de les Novel·les exemplars és “La gitanilla”.

Exemples més clars de referències a la censura i traducció del Quixot:


En conclusión, somos gente que vivimos por nuestra industria y pico, y sin entremeternos con el antiguo refrán: "Iglesia, o mar, o casa real" (La novel·la transcorre a Madrid).

Subió en esto la gitana vieja, y dijo:
-Nieta, acaba, que es tarde y hay mucho que hacer y más que decir.
-Y ¿qué hay, abuela? -preguntó Preciosa-. ¿Hay hijo o hija?
-Hijo, y muy lindo -respondió la vieja-. Ven, Preciosa, y oirás verdaderas maravillas.
-¡Plega a Dios que no muera de sobreparto! -dijo Preciosa.
-Todo se mirará muy bien -replicó la vieja-; cuanto más, que hasta aquí todo ha sido parto derecho, y el infante es como un oro.
-¿Ha parido alguna señora? -preguntó el padre de Andrés Caballero
-Sí, señor -respondió la gitana-, pero ha sido el parto tan secreto, que no le sabe sino Preciosa y yo, y otra persona; y así (ací), no podemos decir quién es.


En fi, diàleg que faria pensar a qualsevol imbècil (amb perdó dels imbècils) com diria en Jordi Bilbeny.

Pau Mora

www.HistoCat.cat

4 Comments:

Anonymous El Corcó said...

Dec ser imbècil, però no veig cap rastre de censura ni de catalanitat en aquesta cita.

En canvi, en el pròleg de les "Novelas Ejemplares", on diu: "yo soy el primero que he novelado en lengua castellana, que las muchas novelas que en ella andan impresas todas son traducidas de lenguas estranjeras", només entenc el que hi ha escrit.

11:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

En el mateix pròleg, després de fer un retrat del seu rostre diu: "Este digo que es el rostro del autor de La Galatea y Don Quijote, y del que hizo el Viaje del Parnaso ...; llámase comúnmente MIGUEL DE CERVANTRES SAAVEDRA". Es que també tenia un altre nom a més del "comúnmente"? Curiosament l'obra va dedicada A DON PEDRO FERNANDEZ DE CASTRO, que és valencià i virrei de Nàpols.

10:50 a. m.  
Anonymous El Corcó said...

Per "comúnmente llamado" es pot entendre perfectament que era així com l'anomenaven els que el coneixien, que no es tracta d'un pseudònim.

Sí, l'obra va dedicada a Don Pedro Fernández de Castro. I què?

1:20 p. m.  
Anonymous Anònim said...

El gallec DON PEDRO FERNANDEZ DE CASTRO (Monforte de Lemos), a qui Cervantes dedica tantes obres, és el VII comte de Lemos, virrei de Nàpols i president dels consell d'Indies i d'Itàlia. Es protector entre d'altres de Lope de Vega, Góngora i Cervantes.
El seu pare, igualment PEDRO FERNANDEZ DE CASTRO, VI comte de Lemos, és nascut a Cuellar i és casat amb CATALINA DE ZÚÑIGA SANDOVAL i BORJA, filla del comte de Lerma i d'Isabel de Borja.
El comte de Lemos protector de Cervantes està casat amb Catalina de la Cerda y Sandoval, filla de Fco. Gomez de Sandoval y Rojas (comte de Lerma) i dels ducs de Medinaceli.
Només remarcar la relació dels comtes de Lemos amb noblesa valenciana. Nova curiositat: apareix el nom "de Rojas", no recorda a "La Celestina"?

9:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home