El Govern de la Generalitat fa fora el col·lectiu de professors de llengua catalana de les presons de Catalunya

Fa quinze anys, un seguit de persones, atentes a les necessitats de la llengua i la cultura catalanes, van introduir els cursos de llengua catalana a les presons de Barcelona de forma voluntària. La idea, assumida, més endavant, pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es va transformar, amb tot un cos nou de professors, en un lloc de treball desplegat a totes les presons del Principat.

El que es pretenia és que, a través de la llengua, poguéssim fer arribar a les presons un coneixement general de la cultura catalana i de Catalunya. Molts de nosaltres teníem clar que la llengua no era una mera finalitat, sinó tan sols un mitjà. A través dels cursos, introduíem a les aules novel·listes, historiadors, poetes, cantautors, grups de música, presentadors de televisió, comentaristes de ràdio, actors, actrius, i hi desenvolupàvem tota mena d’activitats a fi i efecte de fer de la llengua catalana una eina més de cohesió social i de comprensió i amor de la realitat del país.

En aquests quinze anys han estat nombrosos els personatges de la cultura catalana que han passat per les presons catalanes, mercès a l’impuls i a la iniciativa dels professors de llengua. I a hores d’ara podem dir que el nostre col·lectiu ja havia esdevingut un referent notable i consolidat al si dels Centres Penitenciaris i, en alguns casos, al si mateix de la cultura catalana.

Ara, al cap de quinze anys de feina, i aprofitant –com sembla– una manca d’avinentesa entre el Departament de Justícia i el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Govern de la Generalitat ha decidit de forma unilateral eliminar el col·lectiu de Professors de Llengua Catalana de tots els centres penitenciaris de Catalunya.

Argüeixen que, com que ja hi ha mestres al si de les presons, aquests ja impartiran la quota corresponent de llengua catalana entre les altres assignatures.
És a dir, que en lloc de sumar, resten, perquè aquests mestres ja tenien inclòs en els seus programes docents les seves hores respectives de català. I, a més, amb la pèrdua dels nostres llocs de treball es perd fonamentalment la visió que tenien els interns i les internes del fet que la llengua del país era un element distintiu, amb professors especialitzats, amb aula pròpia i un seguit d’activitats que permetien la dignificació de la nostra llengua i la nostra cultura en un lloc tan necessitat com eren i són les presons.

Amb aquest comunicat, volem denunciar, a més, l’actitud prepotent i vexatòria amb què s’ha dut a terme l’eliminació dels nostres llocs de feina, que ja s’havien vist agreujats amb el canvi de poder al Govern català, tres anys enrere, amb una reestructuració de la nostra feina i dels nostres sous totalment perjudicials per al nostre col·lectiu.

Ara, en una maniobra més de menyspreu i humiliació a la llengua, a la cultura catalanes, a la nostra tasca professional i a les nostres vides, el Govern de la Generalitat ens fa fora. I ens deixa al carrer. I deixa les presons i al nostre país sense aquest símbol de distinció i dignitat lingüístiques i culturals.

El Col·lectiu de Professors de Llengua Catalana dels Centres Penitenciaris de Catalunya volem donar a conèixer aquesta realitat, així com el nostre estat de frustració i indignació absolutes, a fi que n’estigueu assabentats i en pugueu assabentar la resta de la ciutadania.

Col·lectiu de Professors de Llengua Catalana dels Centres Penitenciaris del Principat de Catalunya

-Rosa Gomà i Batriu (CP Brians)
-Eva Pujol (CP Brians)
-Jordi Bilbeny (CP Dones de Barcelona)
-Joan Nadal (CP Dones de Barcelona)
-Aixa Fenero (CP Homes de la Model)
-M. Rosa Verdaguer i Mas (CP Homes de la Model)
-Ricard Alegret (CP Joves de la Trinitat)
-Marc-Vicent Adell i Ferré (CP Quatre Camins)
-Gemma Torrents i Alzúria (CP Quatre Camins)
-Sílvia Soler (CP Girona)
-Íngrid Martínez (CP Figueres)
-Xavier Rull (CP Tarragona)
-Toni Hermoso (CP Ponent)
-Francesc Jové i Vila (CP Ponent)

www.HistoCat.cat