23.11.07

Els catalanismes a les obres d'en Colom i d'en Servent


Se n'ha parlat molt dels catalanismes que apareixen el els diferents escrits de personatges com l'almirall Colom, o el propi Servent (Cervantes per als neòfits). Hem pogut veure moltes opinions en els diferents articles que podrem trobar en el web d'Histocat, o en el mateix reportatge de Discovery Channel, Secrets from the grave ("Enigma Colón" a Espanya). Però sempre m'he fet una pregunta a la que no he trobat una resposta satisfactòria. Si tenim en compte que la censura va convertir tots aquells escrits al castellà alhora que eliminava les primigènies versions catalanes, perquè no podem suposar que aquests catalanismes, son els propis dels traductors que varen realitzar la feina? Cal tenir present també, que tots els documents existents d'aquest personatges, son còpies de còpies, i que tot original es desaparegut. Es un tema interessant aquest. Estaré molt agraït a tothom que vulgui donar-li la seva interpretació.

Èric

www.HistoCat.cat

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Els catalanismes vénen de la dificultat -en aquell temps- de traduir algunes paraules o expressions senceres, perquè el traductor no en trobava la correspondència en castellà, potser perquè aquesta no existia (avui existeix, manllevada del català, de vegades), o perquè el traductor no coneixia el català fins a controlar-ne l'íntim desllorigador lingüístic propi dels qui parlaven l'idioma de naixement. Els articles que parlen d'en Nebrija en aquest mateix bloc et poden ajudar a escatir el fet que el català era un idioma més referenciat, més pautat, amb diccionaris llatí-català i alemany-català (necessari per a entendre's amb els mestres d'impremta, inicialment alemanys) del propi Nebrija, que fou "fitxat" per en Cisneros degut a la seva vàlua com a lingüista, segurament. Em jugaria un pèsol que la seva gramàtica castellana del 1492 fou editada (si més no, escrita) inicialment en català i per al català, però el devastador segle XVI en devia esborrar totes les traces i convertí l'obra en una normativa castellana que trigà 100 anys ben bons a ser tinguda en compte pels propis escrivents castellans. No sé si t'he contestat.

2:39 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home