Jaume I, un enfocament nou

(Article de Wilaweb del 30/10/2007)


Després de cinquanta anys, es publica en català una nova biografia del rei

El febrer del 2008 farà vuit-cents anys del naixement del rei En Jaume I. Avançant-se a l'efemèride, Edicions 62 publica la biografia 'Jaume I. Història i mite d'un rei' del medievalista Stefano M. Cingolani. Des que l'any 1958 Ferran Soldevila va publicar 'Crónica o Llibre dels feits. Jaume I el Conqueridor' cap historiador no havia editat des de Catalunya un treball sobre el monarca, figura central de la història de la corona catalano-aragonesa (sí que l'historiador José Luís Villacañas ho havia fet el 2003, des de fora).

Cingolani ha escrit la biografia amb voluntat divulgativa, però sense renunciar a un enfocament nou, que aporta una visió distinta de la vigent fins ara, que també interessarà els historiadors. La diferència més important entre aquest treball i els anteriors és que Cingolani pren 'El llibre dels fets' (l'autobiografia del rei En Jaume I) com un mirall de la seva història i alhora el qüestiona. Diu Cingolani que 'El llibre dels fets' és una de les grans creacions d'en Jaume. 'Però fins ara no s'havia fet un tractament adequat del llibre. S'agafaven les informacions que conté i, si es corresponien amb els documents històrics, es donaven per bons els fets relatats per en Jaume. Per una altra banda, si els fets narrats no coincidien o hi havia buits en alguns episodis, doncs, senzillament, s'esquivaven, no es tenien en compte. Però, és clar, Jaume I a 'El llibre dels fets' no és pas neutre: fa una construcció del passat i mostra la cultura del poder.'

Continua Cingolani: 'Els llibres sobre el rei en Jaume que s'havien escrit fins ara relaten un perfil modèlic, i són escrits des d'una mentalitat burgesa, catòlica i nacionalista. Però en Jaume no és burgès, sinó profundament aristòcrata, i això també fa que no sigui nacionalista, sinó profundament personal. En Jaume devia ser catòlic, però la religió no va ser mai la raó primera que el movia. La religió li va permetre de convertir-se en un home de la providència, el nou messies. Jaume actua seguint la ideologia de la família, i vol imitar i superar el comportament dels seus avantpassats, sobretot en relació amb el seu pare, Pere I el Catòlic.'

En la presentació del llibre, també hi ha participat el catedràtic d'història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Enrique Ruiz Domenec, que ha comentat que Jaume I va crear un model de cultura del poder: 'La cultura del poder de Jaume I és decisiva per a entendre Catalunya i la manera com se'n construeix la identitat, un organigrama polític complex i estrany, que és la Corona d'Aragó, i que inclou Catalunya, el Regne de València, el Regne de Mallorca... els Països Catalans. Jaume I és la clau de volta del sistema; si es treu, l'edifici s'esquerda. Per això és un personatge polèmic, i la polèmica que genera és molt present al llibre.'

Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) ha dedicat aquests últims anys a historiar personatges de l'època: 'Joan Roís de Corella: La importància de dir-se honest' (Premi Joan Fuster 1997, 3i4); 'El somni d'una cultura: Lo somni de Bernat Metge' (Quaderns Crema, 2002); l'edició crítica de 'Lo somni' de Bernat Metge (Barcino, 2006); 'Historiografia, propaganda, comunicació al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la crònica' (IEC, 2006); i 'La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle X al XIV' (Base, 2007). En tots aquests treballs Cingolani aporta una mirada historiogràfica nova.

www.HistoCat.cat