Crònica del viatge a Palos de la Frontera (part IV)
El més sorprenent de tot el viatge fou la concepció d'Espanya que es pot llegir als documents i cartells visibles arreu de Palos, Moguer, la Ràbida, etc... Cartells i descripcions i textos fets anys després de la fi de la dictadura franquista, però que podrien perfectament haver estat escrits durant els anys 40. Frases anàlogues a "España, destino en lo universal", però re-adaptades a la democràcia surgida de la transició. I el més fort és que tot això es feu amb el vist-i-plau de les Generalitats del nostre país, tant la Valenciana com la Catalana!
Ara bé, una altra cosa que ens va sorprendre és la manca de visió turística que hi tenen. A l'ésser un fet tant universal i conegut hi ha un fluxe de turistes que ho visita, és cert, però anys llum del fluxe que tindria el mateix poble si fos un poble del golf de Lleó!
Els francesos sí que saben explotar el turisme, com han fet amb Rênnes-le-Chateau! Els catalans (que som els que més i millor podríem explotar les construccions centenàries del nostre país) no els arribem ni a la sola de la sabata als francesos, en aquest aspecte... Però el més curiós és que els "palerms" de Palos de la Frontera no ens arriben a la sola de la sabata a nosaltres els catalans! I això que ells compten amb tot el pes de l'estat Espanyol i l'historiografia oficial!
El monastir de la Ràbida era ple de cartells mal impresos en folis dinA4 i enganxats amb cinta adhesiva. Els cartells fets a manera de mosaics de ceràmiques de Palos eren, la majoria d'ells, escapçats o desenganxats... I a Moguer els cartells eren cremats! La "fuente de Fontanillas" de Palos era plena de ronya i de merda, i el suposat castell era absolutament inaccessible... I la casa que diuen que era dels Pinçon no tenia ni tant sols un cartell que així ho indiqués!
Cartell de la "Ruta Colombina" al suposat "Puerto de Moguer"
Cartell al costat de l'entrada de l'esglèsia de "San Jorge Mártir", davant el "Puerto de Palos"
Exteriors del "Muelle de las Carabelas", principal atracció turística de la zona.
Hi ha coses, però, que ni tant sols tenien cartell! Al monestir de la Ràbida (que és una mena de museu dedicat a la famosa gesta colombina), hi ha un expositor ple de gerres i pedres antigues. No hi ha cap cartell, però es suposa que són peces antigues de l'època d'en Colom (com la resta de coses que hi ha a la mateixa sala). Curiósa és, però, la brúixola suposadament colombina que hi ha a la mateixa vitrina. Desconeixíem que fos l'anglès la llengua emprada en aquells segles, i sobretot que es venguéssin brúixoles (parlem de l'any 1492) al carrer "Passeo Colón 12, Barcelona".
Tot un despropòsit. Ni botigues de souvenirs ni res! Com a molt un parell de restaurants que s'aprofités del mite... Això sí, s'hi menjava molt bé!
Ara bé, una altra cosa que ens va sorprendre és la manca de visió turística que hi tenen. A l'ésser un fet tant universal i conegut hi ha un fluxe de turistes que ho visita, és cert, però anys llum del fluxe que tindria el mateix poble si fos un poble del golf de Lleó!
Els francesos sí que saben explotar el turisme, com han fet amb Rênnes-le-Chateau! Els catalans (que som els que més i millor podríem explotar les construccions centenàries del nostre país) no els arribem ni a la sola de la sabata als francesos, en aquest aspecte... Però el més curiós és que els "palerms" de Palos de la Frontera no ens arriben a la sola de la sabata a nosaltres els catalans! I això que ells compten amb tot el pes de l'estat Espanyol i l'historiografia oficial!El monastir de la Ràbida era ple de cartells mal impresos en folis dinA4 i enganxats amb cinta adhesiva. Els cartells fets a manera de mosaics de ceràmiques de Palos eren, la majoria d'ells, escapçats o desenganxats... I a Moguer els cartells eren cremats! La "fuente de Fontanillas" de Palos era plena de ronya i de merda, i el suposat castell era absolutament inaccessible... I la casa que diuen que era dels Pinçon no tenia ni tant sols un cartell que així ho indiqués!
Cartell de la "Ruta Colombina" al suposat "Puerto de Moguer"
Cartell al costat de l'entrada de l'esglèsia de "San Jorge Mártir", davant el "Puerto de Palos"
Exteriors del "Muelle de las Carabelas", principal atracció turística de la zona.
Hi ha coses, però, que ni tant sols tenien cartell! Al monestir de la Ràbida (que és una mena de museu dedicat a la famosa gesta colombina), hi ha un expositor ple de gerres i pedres antigues. No hi ha cap cartell, però es suposa que són peces antigues de l'època d'en Colom (com la resta de coses que hi ha a la mateixa sala). Curiósa és, però, la brúixola suposadament colombina que hi ha a la mateixa vitrina. Desconeixíem que fos l'anglès la llengua emprada en aquells segles, i sobretot que es venguéssin brúixoles (parlem de l'any 1492) al carrer "Passeo Colón 12, Barcelona".Tot un despropòsit. Ni botigues de souvenirs ni res! Com a molt un parell de restaurants que s'aprofités del mite... Això sí, s'hi menjava molt bé!
Xevi Mató
posted by Xevi at 8:12 p. m.
9 Comments:
Per cert, podeu llegir al cartell de l'esglèsia que parla dels "Condes de Miranda". Doncs bé, aquests comptes eren els de Pals de l'Empordà. Els comptes de Palos de la Frontera eren els de Niebla (Niebla és una població que es troba entre Palos i Sevilla).
La llàstima és que heu anat a veure el riu Tinto quan porta més aigua. M'agradaria veure'l el 3 d'agost, que és quan es suposa que va salpar "Colong" d'allà (recordem que dels miserables 2.8 m3/segon de mitjana que baixen pel Tinto, d'estiu arriben a passar uns miserabilíssims 0.1 m3/segon)
No fotis! MUHAHAHAHAHAH
No és broma: el riu es podia creuar caminant.
STOP!!
Aturem la discussió! Ja sé que va passar.
Tenen raó ells, mireu que he trobat sobre Moguer:
http://www.pueblos-espana.org/andalucia/huelva/moguer/
"....participó activamente en el descubrimiento de América mandando la carabela La Niña. Con el descubrimiento Moguer se quedó casi despoblado debido a la emigración al Nuevo Mundo."
La solució al misteri era molt senzilla: Simplement, al anar-se'n cap allà, s'ho van endur quasi tot amb ells, ja m'enteneu, allò tipic, que si em fa pena deixar-me ací el retrat de l'avi, després continues mirant-te un moble i acabes pels fonaments de les construccions i el calat del riu.
Anem amb compte! Els mateixos arguments s'aplicarien a Pals de l'Empordà (I i II).
No pas.
Pals d'empordà tenia una entrada de mar que amb el desviament del ter al segle XVIII va causar que (ara sí) els sediments que duia el riu tapessin l'entrada de mar, convertint el port de Pals en uns aiguamolls. De fet el topònim Pals no prové del Palus llatí sinó de l'íber, i Pals en íber significa turó (i Pals és exactament un poble construït en un turó).
A més, com que al mediterrani no tenim problemes de marees, podem tenir un port de mar que sempre estigui al mateix nivell i que, per tant, no causi aiguamolls.
No tan ràpid. Abans del vapor, es preferia fondejar els vaixells i transportar les mercaderies amb les barcasses. Els mateixos arguments es podrien fer avui en dia per Pals de l'Empordà o per Rye, East Sussex.
Crec que cal saber-ne més de la història de Palos. Per exemple, ¿perquè se'n diu Palos de la Frontera? Hi havia una connexió amb Pals de l'Empordà? Mireu, per exemple el cas de Isla Cristina, El Catalán, etc.
Anònim, no li busquis tres peus al gat. Palos i Pals es troben en dues situacions geogràfiques molt diferents, i comparar-los tant a la lleugera com tu fas demostra veritable desconeixement de causa. És molt més fàcil fondejar en un port de Pals que no pas en un port de Palos de la Frontera. No, no tenen cap connexió (a part de l'evident, que és la connexió històrica deguda a la manipulació castellana). I independentment d'on fondegessin, això no canvia el fet de la impossibilitat absoluta d'haver-hi un port de mar al poble (que no vila) de Palos de la Frontera, pels motius que hem anat explicat a les cròniques i als comentaris d'aquestes que s'han esdevingut.
Xevi quant dius: La "fuente de Fontanillas" de Palos ... Aquesta font té alguna rellevància respecte a Colom?
Ho dic pq porto uns dies que hi penso i curiosament a tocar de Pals hi ha un petit poblet anomenat Fontanilles. Té gràcia, que moltes coses relacionades amb Colom, tinguin el seu homòleg en terres andaluses.
Mònica
Publica un comentari a l'entrada
<< Home