21.1.07

Bilbeny des d'Àsia (I) - 1a nit a Katmandú


Primera nit a Katmandú. Em desperto a tres quarts de sis de la matinada. Des de casa sento el ritme persistent i llunyà d'uns timbals. Uns cops profunds i espaiats, esmorteïts. És com el batec d'un gran ésser eteri, d'un cor invisible i benèvol que lentament et penetra i t'hi acompasses. Darrera d'ells m'arriba encara el so punyent i greu com d'un corn. Com una crida d'alerta. el primer que hi relaciono són elsarmats. El ritme que marquen els armats romans a les professons de setmana santa. No em puc tornar a adormir. Realment és com una gran crida a desvetllar-se. Al desvetllament del món, de l'interior. M'assecal llit, colgat amb la flassada i em poso a fer exercicis de respiració. És cert. És la gran crida de l'alba, quan encara és tot fosc, perquè tornis al món. És l'avís que ho impregna tot de sacralitat i que et que t'avisa cada gest és sagrat, que cada dia és sagrat, i que et crida a participar-hi.He estat a punt d'alçar-me,vestir-me i anar a vagar pels carrer de la ciutat. He preferit quedar-me assegut, respirant, deixant que espais de la consciència s'il·luminin amb cada inalació d'aire, recorreguent-me i reconeixent aquells àmbits de mi que estan connectats directamentamb la vida, amb les pulsions transcendents del món. Ara he tingut aquesta sensació que aquí res no és gratuït. Que tot es disposa, des del primer moment que et despertes fins als darrers segons del dia, perquè tinguis la sensació que la religió i la vida són una única i mateixa cosa. No una gran enganyifa com ens han volgut vendre una colla de desinformats --que també hi és--, sinó una gran carícia. Jo experimento ara mateix la carícia. sóc plenament conscient que la vida t'ofereix aquest immens regal de viure i de fer-ho amb totes les potències de la terra. Però també ara se'm manifesta més que mai que l'espiritualitat no és un invent de quatre capellans o gurus per viure a l'esquena del poble, sinó una realitat palpable, tangible.Però no a la televisió, a les revistes, a les receptes mèdiques, als raigs ics, sinó al teu interior. Va d'interior a interior. De cor a cor, podríem dir-ne. I són aquests cors, que units en una mena de ciberespai de l'esperit, fan que el món sigui encara abitable. Que hi agi netes les grans autopistes de l'amor. Aquests timbals fanque es trenquin els murs de l'ego, i et xuclen a través del pensament i de la comprensió cap on lloc on tots els corssón un de sol. No és un àmbit poètic, literari. Ésun recer real. Però cal que aturis el món, les teves necessitats immediates, les il·lusions estèrils, per captar-lo. Comel llenguatge dels grans elefants. O els ultrasons. O la nostra istòria.

Aquí --em sembla-- la religió té aquest sentit, que és el sentit que deurien tenir també totes les religions. Connectar-te amb el món, connectar-te amb la vida, desvetllar-te del son d'una realitat fingida. D'una realitat que ens han volgut vendre com tota la realitat possible. I ara anem veient com només n'és una capa. Un tel de ceba. Un decorat malgirbat. Com és que els occidentalshem perdut aquest sentiment, aquesta visió,aquesta forma d'estar en el món?

Sigui com sigui, avui, desvetllar-me a Katmandú ha estat també desvetllar-me a un espai de l'esperit totalment nou per a mi. Un esperit que ho impregna tot. Aturat en cada rostre. En cada mirada. En el respecte reverencial pel gran cercle immortal de la vida.

És important estar atent. Deixar-se endur. Obrir-se.

He llegit una mica els pensaments d'un mestre de zen i, després, amb en Carles i En Manel hem sortit a esmorzar.

Jordi Bilbeny

www.HistoCat.cat

3 Comments:

Blogger Xevi said...

També té collons la cosa, marxes al Nepal per estar tranquil i t'han de despertar de bon matí a cops de timbal... hehehehe

3:08 p. m.  
Anonymous Anònim said...

necessito el mail d'en jordi bilbeny perquè el vull entrevistar al meu programa de ràdio "culturetes" de mataró ràdio. me'l podeu passar?
lluís vidal.

2:59 p. m.  
Anonymous Anònim said...

el meu mail:
lluisvidal@yahoo.com

3:01 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home