Crònica del viatge a Palos de la Frontera (part III)
El calat del riu Tinto ens va preocupar molt durant tot el viatge. Aquest riu conflueix amb el riu Odiel i moren junts a l'Atlàntic a partir de la "Isla de Saltes". D'amplada i de llargària són més o menys semblants. Tota la zona és pantanosa i la "Isla de Saltes" és un gran banc de sorra, si no vaig errat. Amb tot, des del suposat "Puerto de Palos", encara s'ha de navegar uns 6 quilòmetres abans de sortir a mar oberta pròpiament dita, i si ens referim a Moguer, encara hi hem de sumar els 7 quilòmetres que el separen de Palos. A partir d'aquí repassem la definició de "calat": calat2
[v. calat¹]
m 1 MAR 1 Altura de l'obra viva d'un vaixell.
2 Distància des de la superfície de la mar, d'un riu o d'un estany navegables fins al fons.
2 AERON Angle format per la corda d'un perfil aerodinàmic de l'ala amb un pla horitzontal quan l'avió és situat en la posició de referència.
HOM: quelat.
Segons m'ha dit en Jordi Bilbeny, les caravel·les tenen un calat de cap a 3 metres, però necessiten d'un mar o riu amb calat de com a mínim el doble per a no encallar. Com vam poder comprovar, amb marea baixa el calat al riu Tinto a l'alçada del monastir de la Ràbida és actualment de quasi un metre, si hi arriba. El llit del riu és ample quasi un quilòmetre i la part suposadament navegable és de deu quilòmetres abans de confluir amb el riu Odiel, emprant com a punt de partida l'alçada de Moguer (on diu la història oficial que es va armar una de les caravel·les). Cal tenir en compte que la zona és tota una plana enorme fins a l'horitzó a l'oest, i una mica d'altiplà a l'oest (on hi ha situats Palos de la Frontera i Moguer).
Així doncs, si fa cinc cents anys aquest riu era navegable, i la fondària d'aquest no ha variat (car el suposat port actualment es troba a uns vuit o més metres d'alçada respecte el fons actual del riu), és fàcil procedir a calcular quina quantitat d'aigua caldria per a circular-hi en caravel·la. Per a un calat de 6 metres ho multipliquem per la longitud en metres del riu fins a el monastir, i l'amplada (que de Moguer al monastir és molt regular). 6x10.000x1.000=60.000.000 metres cúbics d'aigua, i això sense comptar que és un riu, i per tant hi ha un fluxe, que és una quantitat d'aigua per unitat de temps. Aturo l'anàlisi en aquest punt perquè vull comparar aquesta xifra amb d'altres rius. Amb tot, com que la zona és molt i molt plana, penso que el quilòmetre d'amplada és una dada molt relativa, ja que segurament a partir del segon metre d'alçada hauríem de comptar amb molta més amplada i potser doblaríem la superficie inundada pel riu per a poder assolir els 6 metres mínims de calat.
També cal apuntar, com molt bé va dir en Marc, que a l'ésser un riu que comunica amb el mar Atlàntic, al no haver canviat la fondària del llit del riu en 500 anys això ens duria a un desnivell de 5 metres amb marea baixa respecte el mar i uns 3'5 metres en marea alta. Que potser ha baixat tants metres l'Atlàntic en 500 anys? La resposta és òbvia.
[v. calat¹]
m 1 MAR 1 Altura de l'obra viva d'un vaixell.
2 Distància des de la superfície de la mar, d'un riu o d'un estany navegables fins al fons.
2 AERON Angle format per la corda d'un perfil aerodinàmic de l'ala amb un pla horitzontal quan l'avió és situat en la posició de referència.
HOM: quelat.
Segons m'ha dit en Jordi Bilbeny, les caravel·les tenen un calat de cap a 3 metres, però necessiten d'un mar o riu amb calat de com a mínim el doble per a no encallar. Com vam poder comprovar, amb marea baixa el calat al riu Tinto a l'alçada del monastir de la Ràbida és actualment de quasi un metre, si hi arriba. El llit del riu és ample quasi un quilòmetre i la part suposadament navegable és de deu quilòmetres abans de confluir amb el riu Odiel, emprant com a punt de partida l'alçada de Moguer (on diu la història oficial que es va armar una de les caravel·les). Cal tenir en compte que la zona és tota una plana enorme fins a l'horitzó a l'oest, i una mica d'altiplà a l'oest (on hi ha situats Palos de la Frontera i Moguer).
Així doncs, si fa cinc cents anys aquest riu era navegable, i la fondària d'aquest no ha variat (car el suposat port actualment es troba a uns vuit o més metres d'alçada respecte el fons actual del riu), és fàcil procedir a calcular quina quantitat d'aigua caldria per a circular-hi en caravel·la. Per a un calat de 6 metres ho multipliquem per la longitud en metres del riu fins a el monastir, i l'amplada (que de Moguer al monastir és molt regular). 6x10.000x1.000=60.000.000 metres cúbics d'aigua, i això sense comptar que és un riu, i per tant hi ha un fluxe, que és una quantitat d'aigua per unitat de temps. Aturo l'anàlisi en aquest punt perquè vull comparar aquesta xifra amb d'altres rius. Amb tot, com que la zona és molt i molt plana, penso que el quilòmetre d'amplada és una dada molt relativa, ja que segurament a partir del segon metre d'alçada hauríem de comptar amb molta més amplada i potser doblaríem la superficie inundada pel riu per a poder assolir els 6 metres mínims de calat.
També cal apuntar, com molt bé va dir en Marc, que a l'ésser un riu que comunica amb el mar Atlàntic, al no haver canviat la fondària del llit del riu en 500 anys això ens duria a un desnivell de 5 metres amb marea baixa respecte el mar i uns 3'5 metres en marea alta. Que potser ha baixat tants metres l'Atlàntic en 500 anys? La resposta és òbvia.
Xevi Mató
Batman Is Dead
www.HistoCat.cat
posted by Xevi at 2:59 p. m.
12 Comments:
He trobat a "la gran enciclopedia Durvan" decima edició 1972
"Tinto: ............ numerosos y antiguos puertos, Moguer y Palos de Moguer, a los que el aterramiento tiende a excluir de la navegación marítima que tantas glorias les dió."
Però també he trobat que:
"El caudal del río Tinto presenta un régimen claramente estacional, con valores anuales medios de 90 Hm3/año y con valores mínimos de aproximadamente 0,1 m3/s en verano."
Riu Tinto: 90 hm3 l'any que són 2.8 m3 per segon
Riu Ter: 25 m3 per segon, 9 voltes més.
Des de quan l'illa de Saltes es denomina així? He trobat al Wikipedia en anglès que Estrabé l'anomenava "Illa d'Hèrcules":
"Near Huelva lay Herculis Insula, mentioned by Strabo (iii. p. 170), called Ἡράκλεια by Steph. B. (s. v.), now Isla Saltés."
Caldria que tinguessis una mica de nocions bàsiques de geologia per a fer afirmacions tant agosarades.
Hauries d'estar familiaritzat amb la geologia de la zona en el darrer mileni, l'evolució sedimentària i costanera, així com l'ambiental (règim de pluges i tal). La natura és dinàmica, no pas estàtica. Existeixen avingudes, subsidències, aport sedimentari, etc.
Un exemple: Algercires en àrab significa "L'Illa". Algecires no és cap illa actualment.
Perquè heu fet la mesura durant la marea baixa? No podria ser que el riu sí que fos navegable durant la marea alta?
No, perquè durant la marea alta només hi ha un metre i mig de diferència.
Per cert, per molts sediments que hagi pogut acumular el riu en 500 anys, el port d'on diu la història oficial que van salpar és a 1 kilòmetre del riu i a 20 metres d'alçada, i car el riu puja i baixa segons la marea (per tant és a nivell del mar), llavors això voldria dir que fa 500 anys l'Atlàntic era 20 metres més alt, cosa totalment absurda (Colom hauria navega per damunt les antilles i passat el canal de Panamà sense adonar-se'n).
Marc, Xevi,
Hauríeu de ser més humils. Li hauríeu de demanar a un geòleg que conegues la zona. Només mirant al Google Earth els diversos elements geomorfològics hom pot deduir la hipòtesi que el mar arribava fins a San Juan del Puerto (potser per això es diu "del Puerto"?), on desembocava el riu. Així doncs, davant de Palos i Moguer podria havia mar, amb una amplitud de 3,5 quilòmetres i prou fondària. Ja teniu el Palos, puerto de mar. És un simple hipòtesi.
Caldria veure on díeu que diuen que se situava el port. Podria haver estar colgat pel sediment.
1 quilòmetre no és res. El Delta de l'Ebre ha avançat de l'ordre de 15-20 quilòmetres d'ençà el segle XIV. La costa barcelonina 2 quilòmetres. Hi ha ports grecs colgats i aixecats tectònicament. S'ha de tenir en compte la geologia.
Si voleu demostrar que Palos no fou el port, les respostes que esteu donant són contraproduents.
marcbel, amb el Google Earth no pots tenir suficients dades com per plantejar-te la hipòtesi. Nosaltres vam emprar moltíssim el Google Earth abans d'anar a Palos de la Frontera, i tot i això hi vam anar i és allà on vam veure-ho tot. La hipòtesi és absurda perquè Palos de la Frontera és a 1 Km del riu i a 20 metres d'alçada, i per tant és absolutament IMPOSSIBLE que fa 500 anys hi hagués cap port. Perquè? Doncs perquè l'Atlàntic no era 20 metres més alt fa 500 anys, i per això no cal ésser ni humil ni consultar geòlegs, perquè és d'una simplesa absoluta. A més, d'ésser 20 metres més alt l'atlàntic fa 500 anys, no hi podria haver-hi hagut mai un imperi dit espanyol que tingués Flandes, ja que Flandes fora una colònia submarina. És completament indiferent si el riu era prou profund (cosa impossible perquè els 8 metres de calat mínim necessaris impliquen un cabdal molt i molt potent en una regió massa plana i massa seca), ja que la història oficial et diu que el port era a 1 kilòmetre del riu. La geologia no hi pinta res, perquè el que segur que no ha passat és que el port s'hagi (màgicament) desplaçat 1 kilòmetre de distància i 20 metres d'alçada respecte el 1492.
Per cert, Marcbel, podries avisar-nos quan parles de nosaltres (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/37309) a les nostres esquenes.
Et diré que en Ferran Tarongí, a l'acte del dijous passat (18 de Gener), va exposar el seu estudi en el qual conclou que a l'època d'en Colom només hi havia oliveres. Intenta fer un màstil de gal·lera amb una olivera, que riurem tots plegats.
Fa basarda que parlis del Port de Palos de Moguer si hi vas anar fa 24 anys i no ho vas trobar sospitòs, i a més ho vas visitar "fugaçment". Per tant, jugues amb unes dades de memòria de dubtosa objectivitat. Nosaltres hi hem estat durant 3 dies i ens hem dedicat NOMÉS a mirar si era o no possible que hi hagués port a Palos. Tenim moltes fotografies, vídeos i documents per a corroborar-ho.
Ah, lo del terratrèmol de Lisboa ja és es colmo dels colmos. Lo del Tsunami ja és l'argument de riure. Curiosament dit sunami va esquivar i saltar per damunt del convent de la Ràbida per anar directament a atacar ALGUNS dels edificis conflictius. Curiós és que no es carregués ni l'esglèsia, ni la fuente de Fontanillas (a 10 metres del port), ni la suposada casa d'en Pinzón, i només es carregués selectivament el Port, les drassanes i la muralla. També és curiós que en un text de 20 anys després els autors es preguntin com és que no hi ha el port ni res. És curiós que ni l'historiador del poble (Júlio Izquierdo) ni ningú parli de cap terratrèmol de Lisboa ni de cap Tsunami, i és curiossíssim que la gent es pregunti (la gent d'allà) com va desaparèixer el port.
I a sobre tens els sants collons de dir que nosaltres la diem de l'alçada d'un campanar.
1. Els arbres que hi havia eren oliveres... De moment, que jo sàpigui, les oliveres es planten per a obtindre'n oli i olives, no pas caravel·les.
2. Sabem de sobres que les condicions climàtiques varien, però si Palos són a l'actualitat uns aiguamolls, i a l'època dels romans el nom del poble era PALUS, que significa aiguamolls en llatí, costa de creure que entremig passi a ser una zona de mar amb fondària suficient per a tenir-hi carave·les navegant fins a Moguer. Aquesta situació INTERMITENT de les condicions climàtiques i geològiques és SOSPITOSA.
3. Curiós que el Tsunami només destruís les edificacions portuàries de Palos, però no l'esglèsia i la font de Fontanilles, que eren al mateix PORT! Curiós que el Tsunami no destruís el Monastir.
4. Si el port és a 20 metres d'alçada i el Monastir de la Ràbida és només a 15 això significa que si l'aigua arribava fins al port de Palos, llavors el Monastir havia d'estar a 5 metres sota l'aigua. És curiós això dels monjos submarinistes, no creieu?
Bé, MARCBEL, després de fer el ridícul com et sents?
Per cert, on hi du "gal·lera" hi hauria de dir "caravel·la". Un lapsus el pot tenir tothom.
He seguit el fil i he acudit al bloc del Marc.
Ho hauria d'haver fet a l'inrevés; el Marc Belzunces és especialista en encigalar-se ell solet i a tots els que s'emboliquen en les seves diatribes.
En fi, molt bona feina i un estudi interessant a a fegir a la llista.
L'exèrcit d'Israel hauria de provar de matar selectivament als terroristes palestins amb tècniques com el terratrèmol selectiu de Lisboa o el Tsunami selectiu que va fer desaparèixer selectivament determinades edificacions de Palos. Per què utilitzar armes intel·ligens, si pots esborrar-los del mapa amb un tsunami selectiu?
Bromes a part, he vist que en Marc Belenzel és geòleg. L'invito a investigar si el riu Tinto tenia calat de 8 metres a l'any 1492. L'invito, també, a investigar si l'Atlàntic era 20 metres més alt fa 500 anys.
Com a geòleg que és ens ho podrà demostrar científicament, oi?
Ah, i si realment el Tinto tenia un calat de 8 metres i 3 kilòmetres d'amplada, m'agradaria saber de quin glaciar siberià sortia l'aigua necessària per a que el riu Tinto fos navegable amb naus i caravel·les des de l'alçada de Moguer (7 quilòmetres i pico al nord de Palos de la Frontera).
Ah, i després resolgui'm el misteri dels monjos surfistes de la Ràbida-Big-Kahuna, que em té francament intrigat.
Moltes gràcies.
No entiendo como se puede ser tan ignorante, y ademas querer distribuir patrañas que solo os creeis los que os las inventais.
1.- El actual puerto exterior de Huelva, en termino municipal de Palos de la Frontera, se encuentra a escasos 3 kilometros del que sería historicamente el "Puerto de Palos". En este puerto exterior, que repito está en termino de Palos d ela Frontera, descargan los actuales BUQUES MERCANTE Y PETROLEROS, con los no menos despreciables 10 METROS DE CALADO que tienen alguno de ellos. Si no cabia una carabela, que tenia de calado máximo 2,10 metros (No los 5 que dice el bilbeny, que por cierto no es ni su apellido), diganme como entran estos buques con calados de 8, 9 ó 10 metros de calado.
Les dejo un enlace a la web de la Autoridad Portuaria de Huelva:
http://www.puertohuelva.com/web-aph/tecnica2.htm
Por cierto diganme que calado tiene el Muelle Ciudad de Palos y el de petroleros de Torre Arenillas, situados en el termino municapal de Palos de la Frontera.
2.- La desembocadura del rio Tinto, se une a la del Odiel, y conforman lo que actualmente se llama "la Ría de Huelva" o "del Tinto", y además está sujeta a la pleamar y la bajamar. Por cierto desde la orilla de Palos a la orilla de enfrente, o sea Huelva, hay casi 1 kilometro, por supuesto que se puede ir andando; CON TRAJE DE BUZO CREO QUE SI.
3.- Hay estudios geofisicos, que demuestran que el cauce del río Tinto llegaba hasta lo que hoy es el paraje de "La Fontanilla", y no esa frase que se han inventado de "fuentes de la fontanilla". Estos estudios son las "prospecciones geofísicas realizadas en el antiguo Puerto de Palos por la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid, 1989-1990."
4.- La Iglesia de San Jorge mártir, es una de las muchas Iglesias dedicadas a este santo romano, pero extendida su fama desde Jerusalén, si el que ha escrito este artículo tuviera la mas mínima idea del porqué del nombre de San Jorge a esta Iglesia, no estaría diciendo estás cosas absurdas. San Jorge se caracteriza por ser el santo caballero favorito por los pueblos de aventureros y navegantes, por lo cual no es de extrañar que sea patrón de Palos prácticamente desde los orígenes históricos de la villa, y esto está documentado, otorgándosele su nombre a la Iglesia Parroquial.
5.- La fotos subidas del muelle de la Calzadilla, reconstrucción romantica del antiguo puerto de Palos hecha para la celebración del 4º Centenario, son imagenes interesadas y sesgadas, puesto que no se ofrece con claridad la distancia de la orilla de Palos hasta la orilla de Huelva, soy fotógrafo profesional, puedo aportar imagenes para callar al que ha puesto estas fotos interesadas y que además no aportan NADA. Ademas de que, como hemos dicho, hay estudios geofisicos que demuestran que el curso del Tinto se ha ido retirando a lo largo de los años, y que la ribera del Tinto a su paso por Palos, está sujeta a los cambios de mareas, pleamar y bajamar.
6.- Cuando uno hace un viaje de estas caracteristicas lo que debe hacer es documentarse, y no ir diciendo cosas sin sentido y fácilmente rebatibles, por cualquier escolar de 8 años.
Por favor, no manchen Uds. el buen nombre de Cataluña distribuyendo patrañas sin sentido. Cataluña y la Corona de Aragón tienen una rica y extensa Historia, que no necesita de robar la Historia de nadie, y menos la de un humilde pueblo, que, eso sí, por su espíritu aventurero, y su innegable fama de coraje y tesón, lo dió todo, no quedandose nada para sí y aportando a la humanidad el hecho de encontrarse con la otra mitad del globo que hasta entonces no se conocia.
Fdo. Miguel Ángel Muñoz, de Palos de la Frontera. Fotógrafo profesional.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home