Suggeriments a en Tais Bastida per a la restauració del concepte de renaixement artístic i de l’art reinaxentista català (IV)

(conversa creuada entre Jordi Bilbeny i Tais Bastida)

Tais Bastida
Bé, té tota la lògica del món. Només tenint en compte l'exemple historiogràfic del cas colombí i la llarga experiència de convivència amb els nostres malaurats veïns, tot el que dius és perfectament viable i més lògic que la versió oficial.

Suposo que el que em passa és que m'aclapara d'una forma brutal pensar en aquest salt qualitatiu tant important i estrepidor d'una manipulació i eliminació bàsicament documental a una altra de física, vull dir, que m'aclapara pensar que la mateixa eliminació documental i de memòria de la que parlava fins ara, existeixi també de la mateixa forma brutal en un pla físic... passar a pensar de quilos de paper a tones de pedra... vaja home... déu ni dó... m'ha entrat una suor freda...

Bé, ara ja estic situat, suposo. Començarem llegint, que és el que toca. Ja he trobat una llibreria a BCN que tenen el llibre que em vas dir (el títol era el que em donaves).


Jordi Bilbeny
No crec que siguin tones de pedra. Deuen ser pedres i prou. És molt possible que també que Catalunya hagi creat també el seu renaixement fora del Principat. Tal vegada a Nàpols, Sicília o Amèrica. No ho sé. Només sé que Catalunya, que ja comença a donar mostres d'un renaixement incipient durant la primera meitat del segle XV, aquest corrent artístic s'estronqui de cop i volta, com per art d'encantament i només en quedin quatre mostres escadusseres, com la que et deia del Mausoleu d'En Cardona, a Bellpuig. Potser la sòlida estructura de l'edifici no fa un salt definitiu i s'allarga el gòtic, lentament. Potser només han fet desaparèixer retaules, capelles, quadres, escultures, orfebreria, coses més fàcils de fer anar amunt i avall i de resituar, i alguna obra més concreta. Potser el gòtic ja era prou funcional i els arquitectes van pensar que amb petites reformes tot ja anava bé. No ho sé. Aquí a Arenys, la nova església, dedicada a Sant Martí, es comença de nova planta al 1514. M'agradaria que un dia hi vinguessis a fer un cop d'ull. Quant a l'estructura, més aviat sembla una església romànica eixamplada. Però el retaule ja és del Grec (sí, d'En Pere Serafí), les talles són d'En Liatzasolo i l'obra d'En Joan de Torres, que els nostres savis anomenen de Tours, perquè diuen que ve de França, i a despit que ell mateix se signi --com es pot comprovar nítidament-- de "Torres".

Et dic que tot això m'agafa tant de nou com a tu. Home, tota la documentació de desenes de cases nobles catalanes, ja són escampades arreu d'Espanya. I els arxius eclesiàstics van rebre el seu cop amb la desamortització. Sant Jeroni de la Murtra, que era un monestir on els reis hi feien sojorns llargs i on els reis Catòlics i van rebre En Colom i des d'on van preparar una bona part del segon viatge, on Carles I també s'hi refugiava, avui dia sembla una casa de pagès en ruïnes. I què me'n dius de l'armeria de Ripoll? On és? On paren les armes catalanes, que en el seu moment van significar una autèntica revolució tecnològica i militar? I ja et deia que les Drassanes de Barcelona es van salvar per la mobilització popular. Si un edifici tan significatiu i símbol del poder naval i mercantil català medieval, ja avia d'anar a terra i es va aconseguir aturar, i per això mateix sabem que es volia enderrocar, què no haurà passat amb aquells enderrocs dels quals no n'ha quedat constància documental o s'han fet passar per obres de reforma i modernització necessàries? No crec que parlem de tones. Vull pensar que no. Però sí que estic convençut que ha passat alguna cosa estranya en aquest punt precís de la nostra història artística.

Bé, això és com ho veig.

I si m'hi entretingués una mica, segur que en podria bastir algun article enraonat.

www.HistoCat.cat