20.7.06

Suggeriments a en Tais Bastida per a la restauració del concepte de renaixement artístic i de l’art reinaxentista català (III)


(conversa creuada entre Jordi Bilbeny i Tais Bastida)

Tais Bastida
Sí, bé, ja te n'havia sentit a parlar de tot això. Òbviament, només pel fet que això vingui de tu, ja és tota una qüestió per a revisar, perquè a ningú se li escapa el teu paper revelador.

L'art català que surt del principat té una evolució, és clar, ja no només a Amèrica, sinó abans, pel seu pas per Sicília, etc. és lògic que sigui així, de la mateixa manera que és lògic que el que hi hagi a Amèrica sigui bastant diferent que el que hi ha al principat, només pel lapsus temporal.

El sepulcre de Ramon Folc de Cardona (avantpassat d'un col·lega napolità, per altra banda historiador de l'art), és molt important i ha estat bastant deixat de banda, però no he sentit que sigui el més important d'Europa... potser ho és d'aquells anys en concret, però tot i així, deu-n’hi dó, perquè n'hi ha un grapat.

El que no entenc és lo de la demografia, perquè sempre he sentit que això està molt ben estudiat, no? Puc entendre que els estudis econòmics fallin pel fet que no busquen on els haurien de buscar, els diners, sobretot tenint en compte els conflictes catalans, bàndols, etc., però les evolucions demogràfiques, etc. no sé com es pot manipular...

Suggereixes per altra banda que han eliminat desenes i centenars d'obres d'art? Bé, ara fa algun any van trobar unes pintures reinaxentistes amagades en un fals sostre de la catedral de València i, per cert, no n'he sentit a parlar més... però vaja, suposo que estaríem parlant de centenars d'obres, no? El que sí que s'accepta és la preeminència de València i Tortosa, en aquest període i en àmbit català.

Bé, no sé, suposo que anirà sortint, no?


Jordi Bilbeny
La majoria de demògrafs creuen que a Catalunya hi va haver una decadència. Tothom ho diu. I tothom ho repeteix. Llavors, diuen que és normal, perquè Catalunya queda estancada i Castella repobla Amèrica. Aleshores, si Castella repobla Amèrica és que estava superpoblada i Catalunya superdespoblada. Llavors, els estudis demogràfics no poden contradir això i s'ajusten a aquesta veritat prefabricada. I conseqüentment, en resulta que Castella té no sé quantes vegades més de població que Catalunya. I així es va fent la bola. Quin estudiós dirà que Castella té una població molt disseminada i pobra? Però, els fets és que Castella és un regne sec, sense una classe social mitjana potent, sense banca, sense una burgesia com la catalana, sense mercats escampats pel món, sense imperi naval, sense imperi mercantil, sense infraestructura virregnal, que permet una articulació de regnes independents sota la mateixa monarquia. Les novel·les i la literatura, en general, parlen profusament d'aquesta misèria endèmica castellana. Però que com els llibres arreglats diuen tot el contrari han acabat atorgant a Castella la realitat catalana. A més a més, no es poden fer números ni índex demogràfics iguals, perquè a Castella la població, fora del senyor feudal, és molt rural. I a Catalunya, fins i tots a les poblacions de muntanya, hi ha unes classes mercantils puixants. Això vol dir que l'estructura de la família també hauria de ser diferent. I els còmputs no es poden fer atorgant 4 habitants per foc a tot arreu. Jo intueixo que, una família de mercaders, a Catalunya avia d'estar formada per dues o tres vegades més de gent. La família Colom per exemple, que he estudiat i de la qual n'ha quedat un Llibre de Comptes, són pare i mare i deu fills, amb tots els servents, els mestres d'esgrima, els mossos de cavallerissa, les dides, els esclaus i les esclaves, i vés a saber què més. Llavors, almenys a Can Colom, de BArcelona, almenys hi vivien 20 persones. Si ho anem fent així, els números han de canviar a la força. I de fet, s'ajusten més amb tot un seguit d'escriptors que parlen de Catalunya com una magrana a punt de rebentar. Un estudi ben travat i precís sobre la collonada de la decadència el va publicar fa uns anys l'Albert Garcia Espuche. Al seu llibre pinta Barcelona com un motor econòmic impressionant. Ell diu que les seves conclusions són diferents als estudis fins llavors editats, perquè aquests treien la informació dels llibres oficials i ell de documentació notarial inèdita.

D'altra banda, també hauríem de tenir en compte que quan es parla de Castella, s'hi integren els antics regnes de Múrcia, Sevilla, Granada, Galícia, Astúries i Lleó. I, en canvi, quan es parla de Catalunya, només es fa referència a les actuals quatre províncies espanyoles del Principat. En canvi, si es comptés dins de la Nació Catalana, tal com feien els tractadistes i els historiadors coetanis, el principat de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Nàpols i Sicília, aquí hi ha molta més gent que a Castella. I si no fem els números d'aquesta manera, tampoc no entenem re.

Sí, les coses canvien. Si Barruguet, Lleó Baptista Albert, Murillo, Velasques, El grec i el Bosh són catalans, és evident que l'art català ha desaparegut. Si Santa Teresa, Sant Ignasi, Servent, el Pare Cases, Antoni de Herrera (un Ferrer o un Farrera), Per Màrtir d'Anguera, alonso de Ercilla (un Erill), Aimeric Despuig, és evident que la literatura catalana ha desaparegut. Ha desaparegut la gran escola alquimista catalana, la càbala catalana, l'armeria catalana (Jaume I ja duia una arma de foc!), els viatgers catalans, els descobridors catalans d'Amèrica, els cosmògrafs catalans, per què no avia de desaparèixer l'art català. On és el monestir barceloní de Sant Francesc? I el de Santa Caterina? I la casa Gralla? I la calçada del famós port de Pals? I el barri de la Ribera? I l'escola Imperial que va crear En Ferran Colom a Barcelona? I la bilbioteca Colombina, la col·lecció més important de llibres que hi avia a Europa? Sabies que la societat civil barcelonina va poder aturar l'enderroc de les drassanes, que s'avien de tirar a terra a mitjan segle XIX? Vist això així, on és l'art català del reinaixement?

Aquesta és una tasca que heu de fer els istoriadors de l'art. I com més decidida sigui la urgència amb què us hi poseu, més aviat en treurem els fruits. O és que els espanyols ho van trinxar tot menys un art que ens podia fer passar als ulls del món com una nació culta, refinada i capdavantera?

www.HistoCat.cat