Suggeriments a en Tais Bastida per a la restauració del concepte de renaixement artístic i de l’art reinaxentista català (II)

(conversa creuada entre Jordi Bilbeny i Tais Bastida)

Tais Bastida
Bé, ja veus que tinc pendent el teu llibre, que està en la secció de lectures pendents o començades (això no és un greuge, al contrari, està al costat, per exemple, de la ilíada), però no es pot fer tot en aquesta vida. Què hi farem, tinc el temps hipotecat fins al juliol del 2007; però no passa res, que això no és una carrera de velocitat, sinó de fons, no?

Així doncs, abans de posar-me seriosament en tot això, el primer que hauré de fer és llegir-me el Colom príncep de Catalunya.

Mira que m'ensumava que alguna cosa havia de tenir amb Sicília, tot plegat. El primer que hagi de passar per Itàlia ja se li pot encarregar que miri de trobar dos llibres que tinc en la secció de "bibliografia pendent".


Jordi Bilbeny
Per trobar llibres de vell, mira:

-iberlibro.com
-alibris.com
-abebooks.com

Hi ha molta cosa! Jo he fet una gran part de la meva biblioteca comprant aquí. Bona sort!

Per cert, coneixes uns llibres de començament de segle que es diu "L'expansió de l'art català al món" o una cosa semblant? Segur que et podria ajudar. Perquè l'art català, que es porta a Mallorca i València, i a Sicília i a Sardenya i a Nàpols i a Grècia, després també es portarà a Amèrica. Tal vegada hi podries trobar alguna mena de fil argumental o definidor. O fins i tot evolutiu. I això explicaria alguna cosa de, per què l'art americà no és exactament l'art català del principat.

Pel que fa al renaixement, el mausoleu ranaixentista més important d'Europa, segons em van dir allà, és a Bellpuig. Un petit poble, té el mausoleu renaixentista més important d'Europa i a Barcelona, València, Girona, Vic, Palma, no hi ha re? El mausoleu de Bellpuig és pegat per en Ramon Folc de Cardona, virrei de Nàpols. Els altres virreis es mamaven el dit? I els Almiralls també? I els governadors generals passaven de l'art? Aleshores com s'explica el boom artístic del s.XVI? No creus que si amb la història s'ha perpetrat una devastació documental sense precedents, no haurien hagut de fer el mateix amb l'art? Si estàvem amb decadència i no hi avia gent, perquè era només Castella la que rebentava de gent, i estàvem tancats al Mediterrani i Castella oberta al món, no creus que amb l'art no han fet el mateix? Perquè si ara sabíem que Amèrica va ser una gesta nàutica, humana, civilitzadora catalana, com totes les gestes anteriors d'expansió i d'obertura hispàniques, és que a Catalunya no hi avia recessió demogràfica.

Llavors, doncs, què ha passat amb l'art i més exactament amb el Renaixement? Si els primers símptomes ja es donen a la Cort d'Alfons el Magnànim, es van tallar en sec amb Ferran el Catòlic i Carles I, just a l'època de la gran expansió i on Barcelona va esdevenir capital de l'Imperi i centre neuràlgic del món?

No serà que, com que l'art català també comprometia la nova versió dels fets, perquè evidenciava que l'explosió econòmica, militar, comercial, demogràfica es donava des de Catalunya, calia també desnaturalitzar els artistes i segrestar-ne llurs obres?

Mira Tais, de moment et puc dir que eren catalans: Santa Teresa, Ignasi de Loyola, Servent, el pare Cases, Colom, Aimeric Despuig, El Grec, El Bosch, Velasques, Murillo, segurament un Morell, l'autor del Lazarillo, l'autor de Tirant lo Blanc (que també apareix anònim), l'autor d'Amádís de Gaula, l'autor de l'Araucana (Alfons d'Erill), Barruguet, Lleó Baptista Albert, Ribera, Juan Sebastian del Cano i el seu cronista oficial Antoni Lombart, Jaume Ferrer, Alessandro Geraldino (primer bisbe de Santo Domingo), Ferran Cortès, Martí de València (el primer apòstol de Mèxic), Miquel Servet, dit també Miquel de Vilanova, Leonardo da Vinci era l'enginyer militar d'en Cèsar Borja, Rafaele Sanzio podia ser un Sanç, Joan Lluís Vives, Pere Màrtir d'Anguera, que és En Joan d'Énguera. Amb tot aquest panoroma, no hi va haver renaixement català? Com et deia, caldria furgar sota l'aparença esterilitzadora de la història que ens han deixat, la història de l'art inclosa (o és que l'art no és història?) i restaurar l'art del període més important de la nostra Nació. No podem badar, ni atemorir-nos per les crítiques infonamentades dels qui formen part del gran decorat de l'alienament i la mentida prefabricada. Cal ser perseverants. Cercar arguments, raons sòlides i fer que, sota la gran enganyifa, torni a brillar la ment incombustible de Catalunya.

Fes-hi el que puguis. Primer, caldria repensar el concepte, com suposo que ja has vist, de renaixement i més en concret el de renaixement català. I, a partir d'aquí, amb les noves troballes històriques, amb la reformulació d'aquest període del nostre passat, restaurar el que va ser l'art català del XVI. Sort en la part que et toca.

www.HistoCat.cat