El llibre de Les Profecies de Colom i el terme "Mossèn" (I)

(Fragment d'una conversa entre J. Salat i J. Bilbeny)

Jordi Salat
Necessito la teva opinió o que em confirmis dues coses:

1.- El LLibre de les Profecies, el va escriure Colom o el va dictar a Gorritio?
2.- En el teu llibre Cristòfor Colom, príncep de Catalunya, pàgines 221, 247, 285, 286....Es fan referè cuies a escruits en els que Colom és anomenat "mossèn". La pregunta és: Colom era mossèn?

M'estic llegint el teu llibre esmentat, i , entre allò que llegeixo, allò que dius i allò que em fa pensar...M'ho passo d'alló més bé.
Felicitats , és un gran llibre, i fins i tot penso que és un "llibre de llibres" per les referències que hi fas a altres llibres i per les portes que obres a nous llibres. Renat d'Anjou, Alfons V el Magnànim, Felipa de Coimbra....donen molt de si i si els relacionem amb Colom......Aquest, entra en un nou escenari, que encara pot portar més sorpreses.

Jordi Bilbeny
Com sempre, tot el que està relacionat amb els escrits d'En Colom s'ha d'escatir amb cura, estudi i profunditat. Pel que fa al llibre de les profecies, si bé no hi he entrat a fons, sí que et puc dir el que diuen i el que dieun és que va ser redactat per En Colom. I d'entrada jo no hi veig re d'estrany, llevat que es tracta de la corresponent còpia castellana d'un original perdut, segurament perdut perquè era escrit en català. Però, fora d'això, poca cosa més. El tal Gorritio que tu dius no és ningú. O millor dit només és un nom, com fray Juan Pérez i tants i tants d'altres mariners inventats. És molt possible que es tracti d'En Gaspar d'Arinyo, secretari reial i membre de la Cancelleria catalana. Pensa que el tal Gorricio també es deia Gaspar i feia de secretari.
I pel que fa al terme mossèn, voldria dir-te que no es refereix a un capellà, sinó que llavors s'emprava per designar cavallers i nobles. És molt possible que fos l'equivalent català del Don castellà. però, és clar, també caldria estudiar-ho.
Gràcies per les teves amables paraules d'elogi del llibre. Com tu, jo també crec que obre moltes portes, algunes de les quals, tristament, ningú no traspassarà.