Troben inscripcions de l'època romana que podrien remetre al euskera

La nostra companya Cristina ens feia arrivar aquesta setmana la següent notícia:


Es tracta d'un conjunt epigráfico del segle III trobat a Àlaba sobre restes ceràmiques. La consellera de cultura basca demana prudència.
Els arqueòlegs del jaciment de Iruña-Veleia (Àlaba http://www.veleia.com/) han descobert un conjunt epigráfico "dels més importants del món romà" amb una sèrie de més de 270 inscripcions i dibuixos del segle III i una representació d'un calvari, "el més antic conegut fins a la data".
Els responsables del jaciment, situat prop de la localitat alabesa de Nanclares d'Oca, van presentar públicament aquestes troballes que han estat identificats i analitzats després de la seva localització el passat estiu durant els treballs d'excavació que es desenvolupen en el lloc.
Els objectes amb les inscripcions i dibuixos, en la seva major part trossos de ceràmica, van ser trobats en una de les habitacions de la Domus de Pompeia Valentina, una de les residències urbanes de l'antiga ciutat de Veleia que va ser construïda en l'última cambra del segle I i habitada fins a bé entrat el segle V, va explicar el director del jaciment, Eliseo Gil.
En aquesta vila es va localitzar una estada d'uns 57 metres quadrats que estava segellada com en una "càpsula del temps amb el seu contingut inalterado" i en ella van aparèixer restes d'alimentació i fragments de diversos recipients i altres objectes que havien estat utilitzats, en la seva major part, com "pizarrillas" o "tablillas d'apunts".
En aquests suports figuren inscripcions relacionades amb el món escolar i l'aprenentatge, des d'abecedaris a llistats de divinitats, de personatges històrics, i representacions figuratives de la vida quotidiana com caricatures o paisatges.
Els investigadors del jaciment romà de Veleia van assegurar que les inscripcions "remeten al basc antic" i que pel seu context podrien ser de l'època tardorromana. Segons va publicar ahir el diari Notícies de Alava, els arqueòlegs haurien trobat en el jaciment restes d'inscripcions en euskera del segle III, el que suposaria el material en llengua basca més antic conegut. Per la seva banda, la consellera basca de Cultura, Mirin Azkarate, ha demanat "prudència" sobre les més de 270 inscripcions trobades.