Antoni Fabre d’Olivet (1768-1825), la llengua hebrea i el Gènesi

Article d'en Jordi Salat (FEHC)

Antoni Fabre d’Olivet (1768-1825) va ser un erudit provençal que va arribar a dominar moltes llengües antigues, a banda del seu estimat occità: xinès, sànscrit, àrab i hebreu. El seu objectiu fonamental era trobar el secret de les sagrades escriptures i, per extensió, de la llengua hebrea.
En traduir el Gènesi, va usar sistemàticament el terme IHÔAH per designar l’innominable tetragrama. Segons els rudiments filològics que manejava, calia llegir YHWH com I-H-O-A. Segons Fabre, l’origen de la llengua hebrea està format per conceptes literals i simbòlics, i això hauria desvirtuat moltes de les propostes de transcripció. Mitjançant el mètode cabalístic anomenat Guematria, que associa cada lletra a un valor numèric, Fabre suma les quatre lletres del tetragrama i arriba a la xifra 72; això el condueix als salms 19, 20 i 21 de l’Èxode, on s’exposa la cosmogonia de Moisès amb els 72 noms divins. Fabre d’Olivet va arribar a la conclusió que el Gènesi era un tractat científic de les forces del món.

Nota:
És curiós que la fonètica del tetragrmma cabalístic IHWH sigui "IHOA", com "Joan".
Aquest nom es portat per personatges significatius com l'evangelista Sant Joan el apòstol que va escrirue el llibre de l'Apocalipsi o Revelació. Un llibre cabalistic considerat de lectura obligatòria pels cristians albigesos.