25.5.08

Història (pactada) del 1714


Diari AVUI - 22/05/08
Francesc Puigpelat / fpuigpelat@avui.cat

Durant la colonització francesa, els nens de Tunísia estudiaven a l'escola la mateixa història que a la metròpoli. Així, aprenien que la seva nació era França i que eren descendents dels gals (!?). I que els seus avantpassats (!?), encapçalats per Carles Martell, havien vençut els invasors àrabs (!?) a l'èpica batalla de Poitiers, el 732. No és broma: ho explica l'Eugeni Casanova a Sàhara nord sud. De petit, vaig tenir una experiència anàloga a la dels nens de Tunísia. Em van ensenyar que, a la Guerra de Successió, el bo Felip V va vèncer els dolents catalans, que volien mantenir uns privilegis medievals. Felip V havia estat el creador d'una Espanya moderna, centralitzada i eficaç. Que collonuts érem nosaltres (!?), els espanyols!

Avui, les escoles catalanes donen una altra versió del 1714, amb la qual potser pares d'alumnes de mentalitat espanyola tampoc no estaran d'acord. La història es repeteix, oi? I és perquè tots els sistemes educatius (a França, a Espanya o a Catalunya) venen un mite històric nacional. El 1843, el ministre d'Instrucció francès ho explicava a Stuart Mill: "Un milió d'estudiants estan recitant la mateixa lliçó de la història de França en tots els liceus de totes les ciutats de la nació".

Per sort, el vici de la història patriòtica acaba de rebre un cop molt fort. França i Alemanya han editat un manual conjunt d'història destinat, igualment, a alumnes d'instituts dels dos països. Abasta un període conflictiu: del 1814 al 1945. El text ha estat elaborat per un equip franco-alemany integrat per 12 professors, i supervisat per un comitè científic de 20 experts. Les pitjors divergències es van haver de salvar quant a la Primera Guerra Mundial. Hi ha hagut equilibris com, per exemple, compensar la narració dels abusos comesos per l'exèrcit alemany sobre la població del nord de França amb una altra sobre la violència soferta pels habitants de Prússia Oriental i la fam a Alemanya a causa del bloqueig. I els francesos s'han d'empassar l'orgull i reconèixer que Vichy va col·laborar amb entusiasme a la persecució antisemita i que "la Resistència va ser un fenomen molt minoritari".

Ja hi ha candidats a repetir l'experiència. Polònia i la República Txeca han demanat ja fer una història conjunta amb Alemanya, i Ucraïna ha sol·licitat fer-la amb Rússia. No serà fàcil. Xavier Rubert de Ventós explica que fa més de 10 anys havia participat amb Edgar Morin i Alberto Moravia en un projecte del Parlament Europeu d'elaborar una història no nacionalista. Tot va acabar sense acord i a pinyes. Però la llavor d'aleshores ja ha donat ara un primer fruit.

I Catalunya i Espanya? Haurien de saber consensuar la seva història. Proposo uns fets concrets: els del 1714. ¿Podria una comissió d'historiadors catalans i castellans acordar un únic text, que s'ensenyés a Espanya i a Catalunya? Que ho provin, com a mínim. Perquè, si no som capaços ni de pactar el que va passar el 1714, ¿com hem de pactar el finançament del 2008?

www.HistoCat.cat

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

És com pretendre que França pactés una visió més "equilibrada" amb Alemanya, relativitzant el sofriment propi envers el sofriment inflingit als altres...en plena ocupació.

Això seria com relativitzar l'ocupació. Ja prou que ho fem, tant, de fet, que molts qüestionen fins que estiguem ocupats.

4:31 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Tienes razón. Es muy doloroso para los catalanes que apoyaban al pretendiente Carlos a la corona española ver que si hubieran apoyado a FelipeV ahora mismo tendrian un regimen foral similar al Navarro y al vasco.

Evidentemente de esto los "historiadores"catalanes no dicen nada....

4:30 p. m.  
Anonymous Anònim said...

I què se'ns diria de les trafulles dels trastamaristes per tombar els urgellistes? Segurament, seguiria beneïnt-se l'amable elecció del d'Antequera.

4:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home