Sant Valentí patró dels enamorats?

(Enviat per BenPlantat)

Des de fa uns anys es va imposant i afirmant la celebració de Sant Valentí com a patró dels enamorats. D'una manera mimètica i estúpida quasi tots nosaltres i la gent jove, que es diu sempre tan original i més, estem caiguent en la xarxa dels venedors d'idees i el manipuladors dels sentiments més purs i sublims els quals han vist en aquest sant un motiu més per obtenir beneficis extres -i -per descomptat, sucosos- a base d'endossar-nos la necessitat de regalar (o l'obligació que ens regalen) la cafetera, una peça de roba que no necessitàvem o els dolços que tota la vida hem odiat. I tot aixó induït per una propaganda que no respecta -mai no ho ha fet- els gustos i les decisions de les persones, sinó que, a més, no respecta els pobles i les seues tradicions que en un Estat multicultural com el nostre no té els mateixos sants ni les mateixes celebracions, perquè la seua història, els seus costums i les seues tradicions no es corresponen amb la d'aquella col·lectivitat que amb l'Estat a les esquenes es permet, amb la impunitat que sempre l'ha caracteritzat a través de la història i el temps, anar esborrant les tradicions i la cultura de les altres comunitats nacionals i imposar les seues tradicions, celebracions i diades, com si fóra alló més normal del món, practicant una petita globalització "avant la lettre" que deixa el més ben plantat absolutament inerme davant la retórica estatal de que som espanyols -la única cosa important en el món (no ho han dit peró qualsevol dia retornen a repetir-nos aquesta parida)- i que som alló que ens mostren a través dels mitjans de comunicació, model i referent de tot alló que existeix i de com ha d'existir.

Sant Valentí no és el patró dels enamorats. No ho ha estat mai. El nostre dia dels enamorats, segons una molt antiga tradició de més de 750 anys, és el dia de "la mocadorà", el 9 d'octubre, el mateix dia que celebrem la conquista de València per Jaume I, que res té a veure amb el personatge de El Cid (una altra parida de l'imaginari col·lectiu castellà que tots els anys ens repassen per "Canal Bou", com si aquest personatge haguera estat decisiu en la constitució dels valencians com a poble ). Pel contrari, Sant Valentí és, curiosament, el patró dels estafadors, gremi que no acaba de desaparèixer en els temps de benestar que corren, sinó que sota altres formes no fa més que prosperar, aixó sí, amb aires d'una pretesa dignitat que astora. Llavors, si la professió (la dels estafadors, clar!) és a l'alça i adquireix noves tonalitats i consideracions, a qué punyetes ve admetre St.Valentí com a patró dels enamorats, un sant que ni és nostre, ni és dels enamorats, ni res de res -si és que advocar pels estafadors davant el déu de sempre no li representa al sant exercir una professió ben feixuga degut al perfil descomunal que la cosa va prenent.

Sant Valentí sols pertany ara (donada la renuncia dels estafadors a la representació que un sant com aquest els faria amb tanta dignitat -a banda de la dignitat i l'estètica que el càrrec els dóna) a les estratègies comercials dels venedors d'il·lusions i confitures, flors i andròmines de preus res eixuts, que sempre hi veuen un motiu com un altre per escurar-li la butxaca a l'homo consumens, que demostra ser una mica més beneït que no ho aparenta. Ah, peró no era aixó del que es tractava, de prendre-li el pel al veïnat?. -Però... Com? Què diu vostè? Que es tracta d'una estafa en tota regla? A veure, comencem una altra vegada...!

FONT : S. Llàtzer, 28-09-02

www.HistoCat.cat