10.2.07

Diguem prou!


Un bon dia, durant una tertúlia en la que la història era el tema central, el meu bon amic i mestre en Jordi Bilbeny, em va dir una frase que m'ha colpit durant aquests darrers anys: "Érem una potència mundial de 1er ordre, i ara som una comunitat d'un país de segona fila".

Ara que comencem a retrobar-nos amb la nostra història tant temps furtada i que comencem a saber qui som i d'on venim, i que comencem a conèixer tot el que aquest país ha aportat a la humanitat, i també tot el que ha patit, siguem valents i orgullosos diguem-ho ben alt i clar, i mai, mai mes tornem a trair a aquells que ho van donar tot per aquesta nació.

Sóc català i n'estic orgullós. I això vol dir que sóc fill d'aquells que van creuar els mars per primer cop. Sóc fill d'aquells que varen escriure les mes belles obres, d'aquells que varen descobrir i estimar l'art. Sóc fill d'aquells que varen aportar al món, drets, democràcia parlamentaria, ordre marítim, nous descobriments i avenços científics impensables, i d’aquells que mai es varen deixar trepitjar. Sóc català, per tot això i per molt més.

I com a català que sóc, no accepto la submissió a la que ens postra aquest estat que ens ocupa. No accepto el tractament que rebem. No accepto la falta de respecte que patim, l’espoli continuat i la repressió dia si i dia també. No accepto ser la puta del burdel.

Em estat grans i lliures, i cal tornar-ho a ser. Em perdut l’orgull?, em perdut la valentia?, tenim sang a les venes?, no sabem el significat d’ésser català?

Doncs, fem que aquells que en el passat ens varen fer grans, n’estiguin orgullosos. Fem que tornin a veure’ns com a un poble imbatible. Fem que la falç segui totes les miserables cadenes que ens lliguem i fem que els quatre pals, enlluernin a tothom que miri amunt.

Tenim un deure amb la història. Aixequem-nos i diguem PROU !

Catalunya ha tornat !

Eric Barrat
www.HistoCat.cat

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

Això s'arreglarà quan sigui insostenible. I realment, ara espero que arribi a un punt que hi hagi molt d'atur, i la gent no vulgui viure-hi.

En aquell moment, els que quedem potser prendrem una decisió històrica.

10:43 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Eso, eso a vivir de las viejas glorias como los griegos y es que la gente no aprende... ; P

9:36 a. m.  
Blogger Alejandro Sendra said...

Almenys parlem de les NOSTRES glòries, no com vosaltres.

7:13 a. m.  
Blogger Albert said...

Molt bona.

Salutacions des del Vallès.

12:46 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Si hi ha un país que viu de les seves velles glòries, aquest es Espanya. I a sobre, de glòries que no són seves.

4:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home