El rei Jaume I i les armes medievals

(Estracte d'una conversa per e-mail)

Ahir vaig parlar amb un expert en història dels mongols i diu que creu que els mongols al segle XIII no tenien coneixement de la pòlvora, que és una mala interpretacó d'un autor. Ell que ha llegit les fonts originals en llengua original diu que no creu possible que els mongols a mog segle al segle XIII tinguessin coneixement de la pòlvora, el foc grec és una altra qüestió prou coneguda, però no creu possible que hagés arrivat a occident a traves dels mongols perqé ells no la coneixien encara creu mes improbable que la tingués Jaume I.

Pel que fa a la crònica de Jaume I, els genys o ginys són màquines de guerra, però no crec que siguin armes de foc, tot i que el capítol es refereix a les relacions amb els mongols.

Aquí a la conquesta de València Jaume feia servir unes grans catapultes o fonèvols; amb el nom de fonèvols apareixen moltes vegades a la crònica de Jaume I, alguns són portàtils o millor portables, consistien en una gran fona posada sobre uns peus de fusta que tenien un engranatge per orientar el tret de la gran pedra que feia de bombarda, a l'altra cap hi havia penjades unes cordes que tibades per uns quatre o cinc soldats accionaven la fona tirant la bombarda de pedra contra una paret, una fortalesa, un exèrcit..

Pel qe fa al conduit interpreto que és l'avituallament dels soldats,és a dir, que el Gran Ca proveiria d'armes i de vitualles als soldats.

Probablemant aquesta tarde veuré un noi que treballa història dels mongols i puc parlar amb ell sobre la possibilitat de que els mongols tinguessin armes de foc, el que en deien foc grec De fet en època de Gengis Kan no recordo que en fessin servir, però després ho ignoro. De tota manera orec que d'aquesta frase no es pot deduir que els genys siguin màquines de guerra amb pòlvora, és un nom molt genèric.


Manel Capdevila
Es bastant difícil que els "genys" del "Gran Ca" fossin "catapultes" perque está documentat que van contractar enginyers europeus per a fer-ne, ja que ells les desconeixien. Perqué havia de subministrar el "Gran Ca", uns "genys" que els mongols desconeixien i que en canvi els europeus n'erem experts?

El gran problema que tenim amb els noms de les armes de foc, és que es van agafar els noms de les armes mecániques existents: (a part de "genys" hi ha => sanmiquels, passavolants, fins i tot balista i arc, a vegades seguits del qualificatiu "de tró"): Sabem el que és un "trabuc", peró l'original era mecánic "de contrapés", com espingarda (èpingarde), i "artillerie-artillier" que definien l'art i els artesans de les catapultes...

Amb els dos fonévols descrits al llibre dels feits, tinc els meus dubtes "raonables", no ho tinc demostrat però fa pensar una mica:

1. El rei en Jacme fa la distinció molt clara entre fonèvol (del llatí fundibulum) i brígola


2. Nomès en tenia dos per a tota la conquesta de València, en canvi va emprar diverses brígoles,


3. Ens diu que els va fer construir a Hosca (al pirineu hi havia fargues) i els va haver de transportar fins a Tortosa, (les catapultes normalment es construïen "in situ" al lloc d'ús)


4. En canvi les altres brígoles que va emprar diu que les va construïr a Tortosa, al costat de la frontera amb el sarraïns.


5. Contrastació fonèvol-brígola: Al setge de Boatella fa molta mofa de les brígoles dels moros, diu que cada vegada que disparaven s'els enredava o trencava la corda, en canvi els seus fonèvols tiraven pedres dia i nit... (pot ser les cordes catalanes eren d'un canam millor?)


6. Contrastació bombarda-brígola: Pere el Ceremoniós fa la mateixa mofa de la brígola de Pere "el cruel", durant el setge de Barcelona comparada amb la seva bombarda que: "desparà e feri en lo castell de la nau de castella"


7. Hi ha un gravat valenciá de 1516 del setge de Boatella, ón representa els dos fonèvols com dos canons, amb una representació una mica anacrònica, però ...dos canons.. (tenien més informació a València 250 anys més tard, que nosaltres que estem a 750 anys vista)


8. Hi ha dos documents que parlen de l'ús de cohets (paraula catalana, ve de "coa") per part de Jaume I a la conquesta de València (Enciclopedia Espasa, i Gerard Messadiè)

Hi ha dues armes de pólvora de má (canonets) a la RAM, enviats des de Mallorca el s.xix, juntament amb l'elm del Drac dient que eren de Jaume I

9. Els "genys" del "gran Ca" del llibre dels feits, que més avall documento tenia pólvora (dels seus súbdits xinesos)


10. Diu que l'ocasió fa al lladre i En tota l'Europa cristiana l'unic lloc ón hi havia salnitre era Catalunya (Miguel Scotto 1180-1214: "et in Hispania invenitur in Aragoniam in quodam monte juxta mari" => les coves del rat penat o del salnitre de Collbató

Aqui teniu una referència a la pólvora emprada pels mongols, a pesar de que precisament en Needham diu que no creu que la tinguessin el s.xiii, perque lluitaven a cavall (van copiar l'estrep dels xinesos), i llavors les armes de pólvora dels xinesos no es podien portar a cavall (el meu argument contra ell és: i que feien quan arrivaven a una ciutat murallada?).

Está documentat que al conquerir Xina van intentar usar la pólvora pel seu compte, fins que els va esclatar un polvorí, des de llavors van fer servir experts xinesos. De moment...a la Batalla de Sejo el 1241 i a la captura de Baghdad el 1258.

http://en.wikipedia.org/wiki/Rocket

Spread of rocket technology

Rocket technology first became known to Europeans following their use by the Mongols Genghis Khan and Ögedei Khan when they conquered Russia, Eastern Europe, and parts of Central Europe, i.e., Austria. The Mongolians had stolen the Chinese technology by conquest of the northern part of China and also by the subsequent employment of Chinese rocketry experts as mercenaries for the Mongol military. Reports of the Battle of Sejo in the year 1241 describe the use of rocket-like weapons by the Mongols against the Magyars. [1]

Additionally, the spread of rockets into Europe was also influenced by the Ottomans at the siege of Constantinople in 1453, although it is very likely that the Ottomans themselves were influenced by the Mongol invasions of the previous few centuries. They appear in literature describing the capture of Baghdad in 1258 by the Mongols.[1]

Manel Capdevila

www.HistoCat.cat