Qui no vol sempre dirà que no

Si de veritat vols saber el meu parer sobre la lluita per demostrar la catalanitat de la descoberta, penso que anem errats, a qui no li interessa no el convenceràs mai.

No se com ho veus tu, però en aquestes alçades jo crec que ja està suficientment fonamentada la catalanitat de la descoberta i hem caigut en la seva trampa i ha estat un greu error tàctic.

Quan a mi em demanen la partida de naixement d'Eleonora d'Arborea, els hi demano la de Maria IV (el seu heroi anticatalà). Fins hi tot he escrit que si Eleonora no hagués nascut a Molins de Rei no importaria gens perquè no afectaria per demostrar la catalanitat de la conquesta de Sardenya, hi han molts altres personatges i fets que avalen aquesta raó.

Si la descoberta catalana és la més ben documentada i és la que sabem certa, la lluita son els llibres de text a les escoles sobre la historia que s’ensenya als nous catalans al cap de 30 anys de la fi del franquisme.

La lluita son els ajuntaments catalans que paguen exposicions per difondre la versió castellana de la historia. Que demostrin ells que la descoberta no era catalana que aportin proves i partides de naixement.

Denunciem als que escampen mentides. Denunciem als que col·laboren en l’ocultació de la història de Catalunya. Exigim que faci cadascú la feina que li correspon. Perquè tants milions en educació, cultura i mitjans de comunicació sinó serveixen ni per saber ni qui som?.

El meu referent juvenil ha donat la vida per les seves idees i tinc la sensació que xerrem molt i que estem d'espectadors amb els braços plegats. Boicotegem les exposicions en territori català que contribueixen a escampar les mentides sobre la nostra història. Exigim que els nostres ajuntaments que recuperin la seva història local pagant als especialistes. O es que només han de viure els arquitectes?. Hi ha consciència de la llengua però ens segueixen negant la nostra història . No volen que sapiguem qui som.

Un molt emotiu i sentit adéu a un gran Xirinacs vilipendiat per catalans (esclaus ben pagats o atemorits) fins el darrer dels seus dies que l’han tractat com a boig i terrorista. El cabró ha aconseguit el que volia. Gandhi va ser el meu referent, em temo que en Xirinachs ha marcat i marcarà encara més la meva vida.

Josep

www.HistoCat.cat