El Nyèbit

Una resenya del llibre:

GIRONA: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "EL NYÈBIT"

En temps de la revolta dels Segadors (1640-1652), les tensions existents entre els monjos catalans i castellans que residien a Montserrat s'aguditzaren de valent. L'enfrontament va desencadenar l'expulsió dels montserratins castellans de l'abadia. Aquest episodi tan desconegut de la nostra història va ser un dels detonants que va empènyer Ramon Monton Lara (Sabadell, 1959) a gestar El nyèbit (Editorial Proa, Barcelona 2003), el seu darrer llibre. El nyèbit és l'autobiografia d'un enigmàtic rodamón del segle XVII «bohemi de naixement, de formació turca, nació catalana d'adopció i últim ofici conegut comediant d'una companyia anglesa», que fuig de la misèria cercant un paradís més enllà d'unes muntanyes mitificades (Suïssa).

El fet de ser germanista i llicenciat en història, ha estat per Monton d'una gran utilitat a l'hora de narrar el periple europeu del Nyèbit: «Vaig passar uns mesos a Münster, ciutat on es van signar els tractats de pau de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquesta estada a Alemanya em va anar molt bé per documentar-me sobre l'època i fer una excursió a Praga, on vaig descobrir un cert paral·lelisme entre el destí de la nació bohèmia i catalana. Totes dues van perdre la seva independència. Els bohemis en aquella mateixa guerra i els catalans en la de Successió. Entre una cosa i l'altra, vaig començar a construir l'estructura d'aquesta complexa novel·la».

És esquifit, lleig, amb nas de patata i una mirada que oscil·la «entre la d'un colomí espantat i la d'un bou amb son endarrerida». I és que el nyèbit fa tant de fàstic que l'autor es pregunta si els cabells d'estopa d'aquest homenet són «humans o empeltats d'un porc senglar». Si mai ensopegueu amb un tipus així, esteu sens dubte davant d'un ésser «desgraciat, bergant, pollós, perdulari, trinxeraire, vagabund i qui sap quantes coses més». Però perquè aquest encontre es produeixi heu de fer una incursió en el túnel del temps. I aterrar en l'obscuritat d'una Europa devastada on ser un nyèbit no era tan estrany.

Tot i que d'en Maximilià Tonevi Abdul Romuald Jordi Julià, àlies el Nyèbit, no en podem conservar cap retrat perquè és una criatura nascuda de la ficció, Ramon Monton s'inspira, per imaginar-lo, en una pintura del milanès Guiseppe Arcimboldo, que apareix en la portada del llibre. El pintor Arcimboldo, famós per les estranyes composicions de figures humanes fetes amb flors, fruites, crustacis..., va rondar en la cort de l'emperador Rodolf, quan Praga era el bressol de l'art, la cultura i el coneixement.

No és casual que Ramon Monton obtingués l'any 1999 el Premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana per a projectes d'obres literàries. I és que El nyèbit és una novel·la d'acció, amb uns regalims d'ironia, que es llegeix molt bé: «Drama i farsa, amor i guerra, religió i utopia, reis i indigents, alquimistes i comediants, fades i princeses, monjos i bandolers, somni i realitat, història i llegenda, Orient i Occident es barregen en un mosaic que reflecteix, com un inacabable carnaval barroc, les convulsions d'una època de profunda crisi de civilització». Però sobretot, El nyèbit és per l'autor una demostració de com els vaivens de la història tenen uns motius tan atzarosos i impresentables com els que guien les nostres pròpies existències: «el nyèbit sóc jo».

www.HistoCat.cat