24.4.07

Un mail des de l'Aragó per reflexionar

He rebut aquest missatge a través de la missatgeria de www.youtube.com/histocat. M'ha fet reflexionar sobre que hi ha gent més enllà de la Franja que nosaltres no tenim en compte i que es senten més propers a nosaltres del que ens pensem i que reclamen el mateix de part nostra.


Una abraçada molt cordial des d'aquí a en Mumum82.

______________

Hola histocat:

Mira, no sé lo que has escrito en la réplica a mi comentario, mi intención no es discutir ni comenzar un intercambio de datos sin mucho sentido a estas alturas. No tengo la suerte de entender muy bien lo que dices, espero que no te importe que te escriba en esta lengua que supongo, tú también tienes la suerte de dominar. Como te decía, no entiendo todo aunque sé por donde va la cosa, ya nos conocemos todos, ser vecinos y tener tanta Historia en común tiene esas ventajas. Tú y yo sabemos que nunca en la Historia mundial ningún conde ha impuesto una señal a una familia Real. Como sabes las señales en la edad media pertenecían a familias y no a territorios.

En todo caso, ahora mismo, tenemos una bandera en común, con muchos siglos detrás y eso es lo importante. Es una pena que olvidéis a Aragón. En muchos casos, aquí se percibe cierto maltrato desde sectores nacionalistas. Si tuviérais la misma actitud con el resto de Aragón que la que tenéis con las comarcas del levante aragonés, todo Aragón hablaría, entendería o se interesaría por el catalán, y no sólo la Franja, te lo aseguro. El nacionalismo catalán se basó en la lengua y olvidó la Historia que nos unió y que nos hizo, juntos, los más grandes. Es una pena para todos, si se hubiera puesto interés desde el principio en Aragón, ahora Saragossa sería la tercera ciudad de los paisös, la "nueva-vieja nación" dominaría todos los Pirineos, tendría su frontera junto a Euskal Herría, uniría a Bcn y Vlc la fuerza y el dinamismo de la nueva Zgz y poseería la parte más importante de la cuenca del Ebro.

Por no hablar del gran potencial económico y la cantidad de territorio "ganado" al Estado. La lengua no debió ser nunca un problema, igual que no lo fue en Arán, en algunas partes de la Franja o incluso en el Rosellón. Para mi es una pena que no exista un proyecto común, también sé que la clase política aragonesa nunca estuvo por la labor, pero tampoco lo estuvo ni lo está la valenciana y ahí están. Viajo por Castilla, por Cataluña, por el País Valenciano y, si te digo la verdad en Castilla, a veces me siento un extranjero pero ir hacia el Este es como estar en casa. A veces me sorprendo de la cantidad de palabras comunes que tenemos o gestos culturales casi idénticos o similares.

Todo esto es una opinión personal pero como yo hay gente en Aragón que el ver la estelada nos produce simpatía, cercanía y que nos gustaría que esa bandera contara con nosotros. Para muchos sería una alegría oir: "Desde el Moncayo a Maò..."

Un saludo y enhorabuena por la web y los videos.
Adeu.
Mumum82

_____________________
www.HistoCat.cat

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

16 Comments:

Blogger kapde said...

Curiós, si més no. Seria bonic.

I estan organitzats aquesta gent? O és un il·luminat que viu a les muntanyes del Pirineu aragonès aïllat?

Si no ho estan, que comencin ; perquè, si no, no es pot tenir en compte més que com a anècdota.

Es podrien posar "Asociación sin ánimo de ofender para la re-confederación de la corona Aragonesa-catalana".

Seria interessant que tinguessin en compte el trilingüisme de l'indret, àdhuc.

Salutacions. I perdoneu per la ironia. L'humor és el poc que ens queda.

Arriba Aragón libre y soberano.

11:57 a. m.  
Blogger Juliana Morell said...

Noi, l'optimisme no és el teu fort, eh? Potser és que portem una vena al ulls tan ben posada que ni tan sols ens hem preocupat de veure que hi hagi més persones com ell? Fem una mica un mea culpa, si us plau. Que ens han sotmès a la ignorància de la nostra història, tant a aragonesos com a catalans i no hi veiem més enllà d'un pam.

Saludos des de redescobrint, Mumum82!!

2:48 p. m.  
Blogger Ramon III said...

El que comença a ser una mica dur és que fent el que sigui, nosaltres sempre tenim la culpa.
Representa que el demés poden tenir sentiments i tots el defectes del món, però els Catalans hem de ser equànimes, imparcials, justos, generosos, .....
És una mica carregant.
De gent com aquest senyor segurament (no ho sabem)n'hi han molts, però el què si sabem és que n'hi han molts més que pensen tot just el contrari.
I és curiós, tant per als uns com per als altres, el que fem els Catalans, sempre ho fem malament.

9:43 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Un dels errors del nacionalisme català és l'actitud defensiva de reduir les pròpies fronteres. Occitània va crear una cultura a la que nosaltres hi vam incorporar un grau de pragmatisme. Occitània va ser esborrada del mapa pels catòlics. Catalunya va sobreviure. La cultura càtara catalana va sobreviure. I aquesta cultura va estendres fins aragó, fins a Granada, fins les illes de la mediterrània. Fins a Atenes. Fins a Amèrica.

I llavors vam perdre el cap. Literalment. El nostre cap, el rei, va començar a actuar en contra nostra.

Catalunya ha de reclamar el pot gros. Mèxic, Aragó, Granada, Sicília, Sardenya. Tot arreu on la nostra cultura hagi pogut deixar una petjada prou significativa.

El temps ja dirà quins d'aquests territoris es volen sumar al projecte català. Però excloure'ls d'entrada és erroni i estúpid.

12:59 p. m.  
Blogger Albert said...

M'ho has tret, literalment, de la boca.

2:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Teniu tota la raó.

Els catalans sempre preocupats per quedar bé. Que ningú se senti al·ludit i mentrestant no avancem.

Si aquesta persona que envia el correu, creu que no el tenim en compte, el que ha de fer és participar i aportar aquesta carència al moviment. El que no pot ser és que ens preocupem de l'opinió de gent que no forma part del moviment, no té ganes de participar-hi, però si de posar-hi cullerada, criticant-nos.

9:04 a. m.  
Blogger Xevi said...

No hi estic d'acord. Són els propis aragonesos els que s'ho han de currar i reivindicar aquesta idea, perquè sinó els catalans estaríem ficant-nos on no ens demanen. Que ho reivindiquin i després en parlem.

4:23 a. m.  
Anonymous Espiadimonis said...

També m'agradaria... Tenim més simpatia als aragonesos que no als castellans si fa no fa..XD

Tot i així d'acord amb en xevi, ha de ser cosa d'ells, sinó ens ve a sobre la tempesta en contra..

4:40 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Soc andorrà, i crec que aquest bon aragonès te tota la rao. La nostra història comuna es inmensa i antiga, i sobre tot es la que es. No neix amb Joan Fuster i els seus Països Catalans. Si hi ha un tret històric diferencial entre Castella i Aragó, aquest es el gran respecte per la diversitat del segón, contraposat al unitarisme obligatori i malaltís de la primera. Ni el Regne d'Aragó, ni el Principat de Catalunya, ni el Regne de Valencia foren mai comunitats monolingües. La estúpida idea dels Països Catalans unitaris i monolingües es la forma més acastellanada, menys catalana i menys inteligent de defensar el catalanisme. O potser hauríem de començar d'una vegada a dir aragonesisme? Salutacions desde Andorra, l'únic bocí de la nostra antiga Corona d'Aragó encara lliure.

10:09 a. m.  
Anonymous Anònim said...

El que diu és interessant i assenyat.

Ara, això a mi em faria reflexionar fa 30 anys.

Després de 30 anys de pedagodia, simpatia, acudits i "catalan *pero* abierto" i després de 100 anys de rebre menyspreu, insults ("las catalanas son todas unas putas" i "los catalanes ululan como los lobos" fa 25 anys a Leon), expoli i criminalització per una majoria, sortosament no tots, dels espanyols, doncs perdonin-me però a aquest senyor li diria que baixés del núvol.

Més que res perquè no l'acusin de connivència, eh?

2:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola, bon dia,

Ha estat una agradable sorpresa llegir les afirmacions del nostre amic aragonès. Són unes afirmacions molt respectuoses que hem d'agrair.

Bé, ara em posaré a fantasiejar.... Seria fantàstic que els germans aragonesos recuperessin l'aragonès, la seva llengua nativa, tal com els israelians van fer amb l'hebreu. L'aragonès... i refer la Corona Catalanoaragonesa amb dues llengües oficials: l'aragonès i el català.

Potser no es un somni! Qui sap!

Francesc

2:59 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Proposo que si ha més gent aragonesa que navegui pel ciberespai diguin la seva sobre el tema...Jo tinc una companya aragonesa que em té molta estima i un dia xerrant em va dir que ells també se "senten catalans" i que Catalunya i Aragó tenim moltes més coses en comú de les que ens pensem. Crec que seria bo restablir llaços d'afecte amb el nostre Passat Històric , en podrien sortir coses molt positives, no creieu ?

3:00 p. m.  
Anonymous Pep said...

Vull donar la benvinguda al nostre amic aragonès. A l'hora de la veritat ens caldrà, a més a més de la raó i els arguments, la força dels aragonesos per reivindicar que Hernán Cortés era aragonès, i que el seu parent "Pizarro" -vés a saber com se deia en realitat: jo aposto per algun Carròs o Castre de So- era valencià-aragonès. ¿Com li sentarà, al regne d'Aragó actual, saber que els castellans li han furtat la història i que alguns dels personatges més destacats de la Descoberta d'Amèrica i la Conquesta foren indiscutiblement aragonesos? "Gonzalo Jiménez de Quesada" arriba el 1538 a Colòmbia amb un nomenament de Justicia Mayor, un càrrec emblemàtic del reialme aragonès que, tot i haver existit 200 anys abans també a Castella, al segle XVI havia caigut en desús, substituït pels Alcaldes de Cortes, Alcaldes de Alzada, Alcaldes de Hermandad... Els únics que s'anomenen "Justicia" són els manyos... Aquest senyor Quesada va escriure diverses obres sobre la Conquesta de Nueva Granada, uns Anales de Carlos V... Són obres consultades pels historiadors dels XVI, i per això sabem que van existir, però no n'ha quedat res. Per què? Per allò que ja sabem. Amèrica només podia ser castellana. Els aragonesos van rebre el mateix tractament que els catalans i els valencians. Seria bo que ho sabessin.

11:23 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Volia dir-li al nostre amic aragonès, que s'equivoca- crec- en creure que Histocat sigui un grup " nacionalista separatista " potser .... ?
El fet és que, des de sempre i fins fa poc el sector diem: " catalanista" s'havia abanderat sota la única característica de la llengua i havia oblidat tots els altres elements que formen part també de la nostra cultura i de la nostra identitat. Però aquests que fan " política" moltes vegades no s'adonen que les persones tenim unes costums, unes tradicions i uns valors que compartim amb d'altres arran d'una història comuna.I que això potser és molt més important a l'hora d'aixecar un país: EL RETORN A LES NOSTRES ARRELS.
Però benvolgut amic de l'Aragó, ara ha nascut un nou moviment i la seva única fita és obrir els braços als seus semblants perquè també puguin fer avançar amb el seu coneixement i les seves recerques el següent objectiu:
RESCATAR EL NOSTRE PASSAT.
Un " Renaixement de la Història de Catalunya" on tots .... : Illes Balears, Aragó, València, Catalunya Nord, Franja i Catalunya -entre d'altres- hi tinguem alguna cosa a dir.

La Història és de tots i entre tots l'hem de tornar a FER.

12:34 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Torno a ser l'andorrà d'avans, i encara que ho entenc molt bé, trovo una llàstima la reticència que hi ha a Catalunya per anomenar les coses pel seu nom: Mai va existir una Gran Catalunya, ni mai varen existir uns Països Catalans.

Va existir una Corona d'Aragó que hauría de ser el nostre orgull comú.

Fer reviure l'esperit d'aquell Aragó mític, admirat i temut, posaría en confiança als demés antics territoris i regnes de la antiga Corona, i ens donaría una potència argumental inesgotable basada en la més estricta i gloriosa Història que avui, amb la conya marinera dels Països Catalans no tenim.

Algú pot explicar els avantatges de defensar el neologisme PPCC quan está clar que son tota una declaració d'hostilitat envers els nostres aliats històrics?

Els nostres almogàvers entraven en batalla cridant "Desperta ferro!" pero també "Aragó!" Ens en hem d'avergonyir?

De cap manera. Ho hem de fer nostre perque ES nostre. Compartit, pero nostre. Com compartida es també la senyera, i deixem-nos d'una vegada de discutir-nos per coses que ens separen. Es el que sempre han propugnat i incentivat els castellans.

Visca la Corona d'Aragó!

7:38 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Jamás, y repito JAMÁS, los aragoneses aceptaremos formar parte de un estado llamado Paisos Catalans, al igual que tampoco aceptamos ni aceptaremos nunca el que le llameis Corona catalanoaragonesa. Somos un poco tontos, pero aún tenemos algo de dignidad, y muy clara nuestra identidad.
Pero esto no quiere decir que no podamos formar parte de un estado formado por la antigua Corona. Llamarlo "X", pero nunca Paises Catalanes, porque los aragoneses no somos ni castellanos, ni vascos, ni franceses, ni catalanes... somos ARAGONESES.

10:07 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home