28.4.07

Des de Capellades a TeleMadrid


Un jove de 18 anys de la població catalana de Capellades (Anoia) va veure el famós documental de TeleMadrid "Ciudadanos de segunda" i l’impacte causat l’hi ha fet fer una carta a aquest canal madrileny. Llegiu el text, en castellà, i si us sembla bé feu-lo arribar als vostres coneguts.


(text de la carta)


Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así).

Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado ¿Ciudadanos de segunda? ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.

Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano des de siempre!; de hecho, des de primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista.

Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores.

Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.

¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya.

Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo.

Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas.

Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo.

Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano.

Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: “Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorancia”.

www.HistoCat.cat

24.4.07

Un mail des de l'Aragó per reflexionar

He rebut aquest missatge a través de la missatgeria de www.youtube.com/histocat. M'ha fet reflexionar sobre que hi ha gent més enllà de la Franja que nosaltres no tenim en compte i que es senten més propers a nosaltres del que ens pensem i que reclamen el mateix de part nostra.


Una abraçada molt cordial des d'aquí a en Mumum82.

______________

Hola histocat:

Mira, no sé lo que has escrito en la réplica a mi comentario, mi intención no es discutir ni comenzar un intercambio de datos sin mucho sentido a estas alturas. No tengo la suerte de entender muy bien lo que dices, espero que no te importe que te escriba en esta lengua que supongo, tú también tienes la suerte de dominar. Como te decía, no entiendo todo aunque sé por donde va la cosa, ya nos conocemos todos, ser vecinos y tener tanta Historia en común tiene esas ventajas. Tú y yo sabemos que nunca en la Historia mundial ningún conde ha impuesto una señal a una familia Real. Como sabes las señales en la edad media pertenecían a familias y no a territorios.

En todo caso, ahora mismo, tenemos una bandera en común, con muchos siglos detrás y eso es lo importante. Es una pena que olvidéis a Aragón. En muchos casos, aquí se percibe cierto maltrato desde sectores nacionalistas. Si tuviérais la misma actitud con el resto de Aragón que la que tenéis con las comarcas del levante aragonés, todo Aragón hablaría, entendería o se interesaría por el catalán, y no sólo la Franja, te lo aseguro. El nacionalismo catalán se basó en la lengua y olvidó la Historia que nos unió y que nos hizo, juntos, los más grandes. Es una pena para todos, si se hubiera puesto interés desde el principio en Aragón, ahora Saragossa sería la tercera ciudad de los paisös, la "nueva-vieja nación" dominaría todos los Pirineos, tendría su frontera junto a Euskal Herría, uniría a Bcn y Vlc la fuerza y el dinamismo de la nueva Zgz y poseería la parte más importante de la cuenca del Ebro.

Por no hablar del gran potencial económico y la cantidad de territorio "ganado" al Estado. La lengua no debió ser nunca un problema, igual que no lo fue en Arán, en algunas partes de la Franja o incluso en el Rosellón. Para mi es una pena que no exista un proyecto común, también sé que la clase política aragonesa nunca estuvo por la labor, pero tampoco lo estuvo ni lo está la valenciana y ahí están. Viajo por Castilla, por Cataluña, por el País Valenciano y, si te digo la verdad en Castilla, a veces me siento un extranjero pero ir hacia el Este es como estar en casa. A veces me sorprendo de la cantidad de palabras comunes que tenemos o gestos culturales casi idénticos o similares.

Todo esto es una opinión personal pero como yo hay gente en Aragón que el ver la estelada nos produce simpatía, cercanía y que nos gustaría que esa bandera contara con nosotros. Para muchos sería una alegría oir: "Desde el Moncayo a Maò..."

Un saludo y enhorabuena por la web y los videos.
Adeu.
Mumum82

_____________________
www.HistoCat.cat

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

23.4.07

Carta al Cònsol General de França a Barcelona reclaman la Bíbilia Romànica del Monestir de Sant Pere de Rodes


(enviada per en Josep Àngel Vila)

Benvolgut Senyor Cònsol General de França a Barcelona (Catalunya),

Sóc un ciutadà català, que voldria fer-vos avinent la següent qüestió.

Ara fa gairebé 310 anys (1697) les tropes borbòniques del Regne de França, dins de les guerres entre els Regnes Hispànics (Aragó i Castilla) i el Regne de França, vàren entrar en una de les moltes incurssions dins del Principat de Catalunya de l'època i es dirigiren cap el Monestir de Sant Pere de Rodes -L`Empordà-Girona i després de saquejar l'esmentat Monestir, es vàren endur entre d'altres "La Bíbilia Romànica del Monestir de Sant Pere de Rodes" la qual es mostra a l'actualitat a la Biblioteca Nacional de París.

Dispenseu el meu agosarament, però crec humilment que aquesta Bíblia de gran valor per a tots nosaltes, hauria de ser a Catalunya, sota la tutela cultural del Govern del nostre País "Generalitat de Catalunya".

Sóc un gran admirador de la cultura francesa, però aquest és un cas clar. No és cap compra que s'hagi fet, com va passar amb part del Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Rosselló) que a l'actualitat s'exposa la meitat del claustre a la ciutat de Nova York, sinó que va ser per un acte de botí de guerra.

Sisplau benvolgut senyor cònsul, prego féu les passes necessàries per a que la Bíbilia Romànica del Monestir de Sant Pere de Rodes, tórni a Catalunya.

Rebeu una salutació molt cordial,

Resto a la vostra disposició,

Josep Vila

www.HistoCat.cat

Sobre Nova Amsterdam


(enviat per en LLuís Mª Mandado)

El 1.621 Peter Minuit (un Való?) compra Manhatan en plena guerra a casa, contra els Espanyols, i els Espanyols no diuen res!

A l'encilopèdia Larrousse 1.974 a imper. col. Nederlan. pag.936, hi ha una il.lustració de la flota Nederlandesa a America feta per P. Semontier (gab. estampes Paris) en que hi crec veure banderes Catalananes, creus de sant Jordi i Sant Andreu i aligues bicefales. SIMBOLS CATALANS I DE FELIP EL FORMOS (FLAMENC).

Ho dic per que crec que ara a Hist. revisada de Cat. expliquen que els holandesos formaren el seu imp. aprofitan que eren subdits del rei Espanyol, i al marchar s'emportaren foça cosa, HO VEIG TANT INCONGRUENT COM COLOM O SEVENT.

www.HistoCat.cat

15.4.07

Montjuïc i els jueus: Busquem on realment cal far-ho?


(conversa per e-mail)


Es ara per ara indemostrable que l'arrel de Montjuïc vingui o no vingui de Mons Iovis.

Sí es cert que sembla la típica etimologia imaginativa arrelada a un cert antisemitisme que vol allunyar l'origen jueu de qualsevol cosa. Tanmateix, només trobem el que veritablement busquem, i mai s'ha excavat intensament a Montjuic "a la recerca del temple perdut". Però no només a Montjuïc, sabies que Empúries només s'ha excavat en un 20% aproximadament? O sigui, "no se encontró una piedra" no em val. "tampoco se ha buscado!"

Jordi Teixidor


Certs aspectes del tema prehistòric m'interesen força i allí quadra perfectament el que tu em dius: ni es busca el que s'hauria de buscar ni al lloc on s'hauria de buscar. Fins i tot estic convençut que es fan troballes que prefereixen fer desaparèixer només perquè no quadren amb el dogma acadèmic oficial.

El cas de l'estela ibèrica de pedra desapareguda del Museu Arqueològic de Tarragona que evidenciava la relació directa entre l'euskara i la llengua dels ibers és paradigmàtic, però no deu ser pas l'únic. Veure vídeo (minut 4 aprox.)

Si pensem que aquesta "forma de treballar" segur que s'aplica a tot el conjunt d'estudis sobre el nostre passat... es per indignar-se. I molt!

Jordi Mas

www.HistoCat.cat

La península Ibèrica, mines d'or, Amèrica.. i tot 500 anys abans d'en Colom!

"La Contra", La Vanguardia 23/03/2002
Entrevista a EDWARD K.FLAGLER, defensor dels set pobles apatxe

(...)
–La leyenda dice que cuando los árabes invaden la Península, siete obispos hispanos huyen a América: 500 años antes que Colón. Allí fundan las siete ciudades de Cíbola. Los conquistadores identifican los relatos sobre los indios Pueblo con esas ciudades fabulosas junto a minas de oro... ¡La fiebre del oro!

–Y Cíbola podía estar en Nuevo México...
–Sí. Buscándola, Vázquez de Coronado se encuentra en 1540 con los apaches de las llanuras. Les llama "apachu" porque los zuñi les llamaban "apachi" (enemigos).
(...)
_____________Enviat per en J. Mas_______________

"Sobre la proporció Àurea", dedicat a Ludovico Sforza




The title page of Pacioli's On the Divine Proportion, dedicated to Duke Ludovico Sforza of Milan



www.HistoCat.cat

14.4.07

La Traïció Anglesa 1713, La Pau d'Utrecht



Recollim de la pàgina http://www.11setembre1714.org el que suposà per a Catalunya la "traïció anglesa".

"Fue el Emperador Nuestro Señor precisado a proponer la separación de la Monarchia de España, y en el caso de no tener grata aceptación, (....) que el Principado de Cathaluña quedase libre y república, baxo la protección de su Ausgusta Casa y de los aliados"

"el ministerio inglés, contradijo como impertinente e impraticable, la demanda del Emperador de erigir Cathaluña en República.

Y assí se ha visto después, que el designio del ministerio inglés era el de sacrificar la Nación Cathalana, a sus caprichos".
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725", IV-2, f.297


"viendo que los abandonábamos, nos gritaron Traidores y todos los nombres mas viles que se les ocurrieron, y el pueblo nos lanzó piedras diciéndonos que les havíamos traicionado, poniéndolos en manos del Rey Felipe"
Soldat britànic John Fontaine
The Journal of John Fontaine


"It is not for the interest of England to preserve the Catalan Liberties."
Henry St. John Bolingbroke
Secretary of State for Foreign Affairs (Utrecht, 1713)
Cita reproduïda per Soldevila a "Anglaterra i Catalunya", pàg 23


"and the Honour of the British Nation, always renowned for the Love of Liberty, and for giving Protection to the Assertors of it, was most basely prostituted and a free and generous People, the faithful and useful Allies of this Kingdom, were betrayed, in the most unparalleled Manner, into irrevocable Slavery".
vol 19, 20. Journal of the House of Lords of the United Kingdom

Podeu descarregar-vos sencer el tractat en aquest mateix web:
20 de Juny de 1705, Tractat d'Aliança entre Anglaterra i Catalunya (Pacte de Gènova)

13.4.07

Més senyeres en planisferis i mapes de la descoberta

Viatge a les Antilles d'una monjos franciscans


Una imatge d'un vaixell amb una senyera (Nota: en el text es pot llegir "Indi"(?))

Agraïríem que algú ens pogués oferir més informació sobre les imatges.


Per veure més senyeres als mapes de la descobreta d'Amèrica.

10.4.07

Pintura de las carabelas partiendo del puerto



El títol d'aquest petit article: "Pintura de las carabelas partiendo del puerto", és exactament el text incorporat que te la imatge que podeu veure mes amunt, i que es veu al passar el ratolí per damunt d'ella, al web de la Diputacion de Huelva, concretament en l’apartat referent a la història del primer viatge de l'almirall Colom a Amèrica. Com podeu veure, no tenen el més mínim pudor a presentar-nos una senyera en els vaixells. Segurament si els hi preguntéssim, ens dirien que és un error com un altre. Potser igual que el que articles enrere, ens indicava en Xevi Mató amb aquella imatge del Sant Jordi romànic que hi ha a la façana de l'església de "San Jorge" a Palos de la Frontera, imatge que tenia en el seu escut, les quatre barres catalanes. Ben curiós tot plegat!


Eric Barrat

www.HistoCat.cat

9.4.07

Diferències entre les edicions de Madrid i París dels mapes d'en Cresques


1375 - Abraham Cresques (Català de Mallorca) - Mediterrània

A diferència del Facsímil Original de la “Bibliothèque National de France”, en aquesta copia dipositada a la Biblioteca Nacional de Madrid, la senyera catalana que apareix a la ciutat de Filadèlfia a l’actual Turquia, té els colors grocs i vermells típics de la senyera. En canvi en la còpia de París els colors de la mateixa senyera són el blau i el blanc.

Hi ha altres senyeres catalanes a la mateixa zona amb colors distints al groc i vermell. Això passa per exemple a l’illa de Xipre i a la ciutat de Anantalya, que en aquella època també formaven part dels dominis Catalans.

Enric Guillot



www.HistoCat.cat

"'Tirant', castellà", per Isabel-Clara Simó


AVUI 12/03/2007
'Tirant', castellà
Isabel-Clara Simó

Arribo a un hotel de València on, oh venturosa casualitat, hi ha a l'habitació una filera de llibres per a gaudi dels clients. Hi ha part d'una col·lecció anomenada Clásicos Castellanos, d'Espasa-Calpe. El primer llibre que trec del prestatge és, per a la meva sorpresa, Tirante el Blanco (1974). Al llom posa com a autor Joan Martí de Galba. A dins, posa també el nom de Joanot Martorell. Vet aquí el nostre clàssic transformat en "clásico castellano" -si almenys fossin Clásicos Españoles!-. Hi diu, a dins, "Versión castellana del 1511", és a dir, que, si ho tradueixes, hula-hoop, t'ho quedes, amb la mateixa desimboltura amb què Vargas Llosa acaba d'esdevenir un autor català, car els camins de l'administració són inescrutables. Joan Martí de Galba figura en moltes edicions del Tirant com a coautor, si bé avui els estudiosos en descarten cap mena d'intervenció literària; se suposa que només va ser qui en pagava l'edició. I els qui paguen volen lluir nom, de tota la vida. En qualsevol cas, tan valencià, i per tant de la Corona Catalano-aragonesa, com Martorell. Hem sentit crits de l'estil "Ens han furtat la paella", referint-se a Catalunya, però mai he sentit cap veu ultra que protestés que Espanya s'apropia del País Valencià amb una cara dura impressionant. El País Valencià són "las provincias amigas", malgrat com es van comportar enguany fa exactament tres-cents anys. Des d'aleshores l'espanyolisme ha galopat entre els valencians sense pietat ni respecte i entre aplaudiments de valencians convençuts que l'invasor és nostramo. I és que els valencians hem vingut al món a patir, maleït sia.

http://www.avui.cat/avui/diari/07/mar/12/345218.htm
www.HistoCat.cat

Document de l' any 1444 on es parla de la Nació Cathalana



Trobat a un fil de Racocatala

www.HistoCat.cat

5.4.07

L'Exèrcit del Fènix: El documental




Des de començaments de setmana s'ha penjat a internet el documental "L'Exèrcit del Fènix" de Xevi Mató. Aquest documental va ser rodat a finals de 2005 i explica a través de Víctor Alexandre (periodista i escriptor), Joan Puig (diputat), Emili Colmenero (advocat), Àdam Bertran (part afectada) i Èric Bertran (l'acusat) les conseqüències personals i polítiques que va tenir el cas d'aquest noi, l'Èric, que quan tenia catorze anys va veure com van irrompre a casa seva més de vint agents de la brigada antiterrorista per haver enviat un correu electrònic a tres empreses demanant l'etiquetatge en català.


Després d'haver transmès el documental a diferents poblacions dels Països Catalans, ara s'ha penjat a la xarxa perquè tothom pugui conèixer la veritat sobre aquest cas. El documental es pot veure a través de la següent adreça:


Recordem que ara fa un any es va publicar un llibre; Èric i l'Exèrcit del Fènix, escrit pel mateix Èric Bertran, del qual ja se n'han venut 13.000 exemplars. I que l'escriptor Víctor Alexandre ha escrit una obra de teatre, dirigida per Pere Planella, que es va estrenar fa un mes al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès amb més de 700 persones vingudes d'arreu del país, i que el proper dia 20 d'abril iniciarà temporada al Teatre Borràs de Barcelona. Per més informació:


En aquest cas, tot i que l'Estat Espanyol continua ignorant les denuncies presentades per la família, s'ha pogut fer una denuncia mediatica per tots els mitjans que fins al moment ha estat possible. Sempre amb l'intenció d'explicar la veritat sobre la "democràcia" i "justícia" que hi ha l'Estat Espanyol en ple segle XXI.



www.HistoCat.cat

3.4.07

Sardenya reconeixerà la identitat catalana de l'Alguer al futur Estatut sard


(Article de racocatala.cat - Dimarts, 3 d'abril de 2007 a les 22:00)

El president de Sardenya, Renato Soru, va assegurar durant el mes de març que el projecte de nou Estatut sard reconeixerà la identitat catalana. Segons el delegat alguerès al Consell Regional, Pino Giorico, va fer referència a la "comunitat completa" de l'Alguer, que va definir com a "exemple de manual" per la seva forta caracterització històrica, lingüística i cultural. Giorico va afirmar que "el problema del definitiu reconeixement identitari de l'Alguer, vinculat a causes catalanes és molt sentit per la població: aquesta identitat afavoreix l'economia i les relacions culturals, traça importants previsions de desenvolupament. Tal reconeixement representa un enriquiment de la societat sarda i no debilita el discurs unitari de la nostra autonomia; qui paventa aquest perill no comprèn, evidentment, que les diversitats fan créixer la societat en el seu complex".

Giorico va avançar que presentarà, conjuntament amb altres consellers, una llei escolar que afegirà a l'ensenyament de l'himne sard, a l'àrea de l'Alguer comportarà l'ensenyament de l'himne nacional de Catalunya. Per Giorico "no es tracta d'una iniciativa retòrica sinó d'una manera de sentir-nos sempre més units i responsables dels futurs destins del poble".

Aquest punt contrasta amb altres ordenaments jurídics de territoris del país, com passa al futur Estatut de l'Aragó, que no conté cap referència a l'orígen cultural català de la Franja de Ponent, ni tracta les llengües de l'Aragó en cap sentit -encara resta pendent la famosa "llei de llengües de l'Aragó, encallada a les Corts Aragoneses-.

www.HistoCat.cat