29.12.06

Colom, els Taïns i el tabac


Una anècdota una mica extranya que em va enviar la meva amiga, Cristina Ortuño, ja fa algunes setmanes.


"A reader directed us to an interesting website in which they describe a curious incident. The first European to experience the joys of a Cuban cigar seems to be Lt. Rodrigo de Jerez, whom Columbus sent inland to explore, accompanied by a Catholic priest to translate into Chinese. Why would Christopher Columbus choose to have the events of his arrival in Cuba, including Cuban cigars and the Tainos in 1492, documented in Chinese?" - Cecil Lyew

http://www.cigarnexus.com/nationalcigarmuseum/exhibit1

www.HistoCat.cat

19.12.06

La Bíblia Valenciana (1477-1478) i la Inquisició



La primera part de la col.lecció és escrita en hebreu (i en arameu) i la segona part, la del segle I d.C, en llengua grega. Aquesta col.lecció és la base doctrinal escrita de dues grans religions monteistes: el judaisme i el cristianisme. A partir del segle IV d.C, a més de les Bíblies en hebreu i en grec (i, parcialment, en arameu, siríac i copte), hi ha una versió en llatí: és la Vulgata, adoptada oficialment per l’Església de Roma.

Les traduccions a les llengües modernes són tardanes, dels segles XII-XIII, car l’Església s’hi oposà (i, d’altra banda, la inmensa majoria de la població no sabia llegir). La impremta, al segle XV, significà un gir revolucionari: de la Bíblia (en llatí, hebreu, o traduïda a una llengua moderna) ja se’n podien fabricar moltes còpies, per tal de que la lectura individual (o familiar) permetís d’aprofondir-ne el coneixement. El 1478 va aparèixer, a la ciutat de València, una edició impresa catalana de la Bíblia, traduïda del llatí per Bonifaci Ferrer.

La data (1478) d’aquesta edició catalana és excepcional, car la primera edició francesa de la Vulgata és de 1530, la primera alemanya (la traducció de Luter) de 1534, l’anglesa de 1535, la italiana de 1562, la castellana (impresa a Basilea) de 1569. De la Bíblia catalana de 1478, però, sotmesa, com totes les altres, a la persecució/destrucció dels tribunals eclesiàstics de la Inquisició (creada el 1231), només se’n conserva, i encara, per pur atzar, 1 full, el darrer.

"1478. Edició de la Bíblia", per en FRANCESC ROCA.
(Font: NOTÍCIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA, 05.07.2006, 20minutos)
______________________________

Per a llegir-ne més, de la relació entre la publicació d'aquesta bíblia en "llengua valenciana" i la Inquisició castellana:

Orfes de la Bíblia. "Fent recerca per la xarxa sobre articles referits a en Josep Miquel Guàrdia i Bagur qui crec va trobar l'exemplar únic al món del llibre dels salms de la bíblia valenciana, vaig topar amb aquest article, que ens deixa el missatge de com la Inquisició castellana esbucà el Segle d'Or de la literatura catalana".
Article de Lluís Bonada i comentaris de Joan Ferran.

_____ A continuació dos comentaris al post_______

Francesc
Només un aclariment. De traduccions de la Bíblia al català se'n conserven força fragments manuscrits. Pel que jo sé, la majoria són dels segles XIII-XIV.
Aquests textos estan en curs de publicació. Algú podria aprofundir en aquest tema?
D'altra banda, es conserva la traducció del Llibre dels Salms, la qual tot sembla indicar que va ésser feta per en Joan Roís de Corella. Aquests traducció la va editar Edicions de l'Abadia de Montserrat.

Dídac López
A banda d'aquestes traduccions parcials (sobretot dels Evangelis i dels Psalms), també es redactaven "compendis historials", és a dir versions popularitzades de la història sagrada. Per exemple, el 1451 Guillem Serra tradueix del provençal un d'aquests compendis historials, que podeu consultar a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.

18.12.06

Edició facsímil llatina de la Carta d'en Colom (sic!)



Versió íntegra de la carta en llatí on es cita en Colom com a "Christoferi Colom".
http://www.uni-mannheim.de/mateo/desbillons/kolumbus.html

"La carta de Colom a Santàngel havia estat impresa a Barcelona per Pere Posa “el Vell”, prevere, impressor i enquadernador, que tenia la botiga de llibres al carrer de la Boqueria, en una sala gran on hi havia el taller d’impremta. Aquesta carta, que és com l’acta notarial de l’ existència del que després s’anomenà Amèrica, va ser traduïda al llatí per Leandre de Coscó, tingut per aragonès però probablement del poble homònim de la Noguera. Va ser editada a Anvers, a París i a Basilea aquell mateix any, i el 1494 a Roma, a Florència i a Valladolid. El 1497 fou editada a Estrasburg. Aquesta lletra va ser escrita en castellà, però sabem que hi havia un original en català. Ho diu una anotació “letra enviada al escribano de ración el año 1493, en catalán”."
(Font: Web de la Fundació Catalunya-Amèrica http://www.catalunya-america.org/catala/reisabcna.htm

www.HistoCat.cat

17.12.06

El programa "Polònia" i el Colom català


Hola Pere,

vas veure el "Polonia" d'ahir ? hem va sorprendre un gag sobre la catalanitat de Colom amb referència prou explicita a les investigacions d'en Jordi. El gag a més a de tenir continuïtat. Hem va sorprendre, hem va deixar un regust agredolç i no se ben be com interpretar-ho...

n'estaveu al corrent ?

Alfons


Sí que el vaig veure: Jordi Sureny. Sembla evident, oi? El que passa és físicament semblava més l'Albardaner, un gran envejós que es dedica -literalment- a insultar en Jordi. Dic insultar i no rebatre perquè és així. Ell és un envejós que no ha escrit mai cap llibre ni ha publicat mai res (és arquitecte) i odia que algú li passi la mà per la cara i li hagi llevat tot el poc protagonisme que havia pogut tenir... Sobre el regust agredolç...agafava per les pinces algunes de les coses que en Jordi diu (catalanades, deduccions, etc) i semblava enfotre-se'n d'això, sobretot perquè NO esmentava altres bases i argumentacions que hi ha al darrere (en Jordi no només basa la línia argumental en si surten botifarres o diu que "hay para alquilar sillas" o "las piernas me hacen higo") com les dels plets, capitulacions, mapes amb quatre barres, la presència dels Pinson a Catalunya, la família Colom i la seva vinculació a la noblesa...I només van fer de "fotetes", convertint -com és norma en el país- una anècdota (les catalanades) en categoria (la base teòrica...que no és sinó que va més enllà). D'altra banda, gràcies a això, tota una sèrie de gent sense vel·leitats intel·lectuals (deu tenir una audiència que voreja les 800.000 persones) ha rebut un input: "existeix una teoria sobre la catalanitat d'en Colom". Aquesta és la part positiva...tot i la ridiculització de patufet que se'n feia.

Això és com ho veig jo. La pregunta clau segueix sobre la taula: a part del silenci, d'enriure-se'n o de fer brometa, algú és capaç d'esprémer el magí per rebatre alguna cosa??? Hi ha algú en aquest món disposat a fer l'esforç?

Piotr

www.HistoCat.cat

10.12.06

Senyor alcalde, quan?


El lector escriu - El Punt 18/11/2006

El monument de quatre columnes jòniques que simbolitzaven les quatre barres catalanes, de 20 metres d'alçada per 2,50 de diàmetre va ser erigit el 1919 per l'arquitecte cap de l'Ajuntament de Barcelona Josep Puig i Cadafalc, com a part emblemàtica de la urbanització de la muntanya de Montjuïc, en el lloc on avui hi ha la font lluminosa, com a homenatge a la catalanitat, fins que el dictador Primo de Rivera les va fer enderrocar el 1928, precisament per odi a aquest simbolisme.

El 27 de gener d'enguany, i d'acord amb una proposició no de llei del Parlament de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona en ple, es compromet a iniciar la recuperació de les quatre columnes esmentades, i a «iniciar els treball per tal de concretar tots els esforços que calguin per a la recuperació del dit monument».

Restituir-lo serà una mostra d'autoestima, una victòria de la llibertat damunt les dictadures que han volgut (i continuen volent-nos, ara per procediments «democràtics») anorrear, i cal restituir-les a tocar del lloc original, ja que és l'entorn per al qual va ser concebut.

Esperem, senyor alcalde, que el compromís de la corporació que presidiu, sigui una realitat, i siguin mantingudes les dates anunciades per l'aleshores regidor de Cultura, senyor Ferran Mascarell. Posar aquest any la primera pedra, i inaugurar-lo el proper any 2007, coincidint amb els cinquanta anys de la mort del seu autor, i els cent de l'institut d'Estudis Catalans. Per Catalunya!

Rosa Respall

www.HistoCat.cat

Les banderes


Carta del dia - Diari AVUI 09/12/2006

Fa anys, quan va esclatar l'anomenada guerra de les banderes a la ciutat de Barcelona, alguns polítics deien que la qüestió dels símbols no tenia cap importància i no pagava la pena que es discutís. Mireu si en té que l'Estat espanyol, amb una coneguda voluntat unitarista i uniformista, obliga que la bandera espanyola onegi a tots els edificis públics. És precisament aquesta obligació la que desferma aquelles guerres i la polèmica, principalment a Catalunya, Euskadi i Galícia, les anomenades comunitats històriques. Les banderes, com els escuts, serveixen per identificar i distingir. Aquesta és llur finalitat principal. Imagineu que també s'obligués que tots els municipis de l'Estat, a llur papereria posessin, a més de l'escut municipal, l'espanyol. La qüestió quedaria resolta si només fos obligatori l'ús d'una sola bandera. Els edificis dependents de l'administració estatal només haurien de tenir l'obligació de posar la bandera de l'Estat, els dependents de l'autonòmica, només la de la comunitat autonòmica, i els de la municipal només la bandera de l'ajuntament. Això donaria seguretat als ciutadans i als turistes, que, per la bandera, sabrien a qui pertany tal edifici o l'altre. És ben senzill, però caldria convèncer les autoritats espanyoles i canviar la legislació estatal.

Armand de Fluvià

www.HistoCat.cat

5.12.06

Cervantes dedica un "Viatge del Parnàs" a un censor/inquisidor?
























Sembla estrany que un autor de qualsevol índole decidís dedicar un llibre seu a algú d'una institució que es dedicava a retallar/manipular/afusellar els llibres d'aquelles coses que podien ofendre a la corona castellana.

(Imatge enviada per en J.S.)
La censura no era cap "chorrada". Si una obra no era acceptada no s'editava. Segons biografies oficials de Cervantes, Rodrigo de Tapia tenia 15 anys al 1614 i el seu pare, Pedro de Tapia, a més d'inquisidor, també era ministre d'estat. Es possible que Cervantes busqués estar a bé amb el censor per a poder publicar a més de cercar protecció. També Lope de Vega dedica sis anys després una comèdia a Rodrigo de Tapia. Els Tapia tenien fama de garrepes i Cervantes dedica les obres que edita posterioment (Quixot 2a part, Novel.les exemplars) al Conde de Lemos, virrei de Nàpols, que passa a ser el seu benefactor. (Resposta al blog)
__________________________

ALBERTO BLECUA (Manual de Crítica Textual), en parlar de la transmissió impresa escriu:

"Esment a part mereixen les edicions falsificades i contrafetes, IMPRESES AMB PEU D’IMPREMTA I ANY DIFERENT AL VERITABLE, frau molt freqüent al segle XVII"
(p. 177)

Passa amb Guzmán de Alfarache, el Persiles d’En Cervantes, algunes comèdies d’en Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de la Barca i "en general ab totes aquelles obres de gran èxit, per motius literaris o d’altre índole" religiosa o política, p. 177.

En Josep Guia també ha demostrat que la falsificació de l’autoria s’esdevé també al Tirant lo Blanc.

Diu En Blecua que "En tots aquests casos cal un coneiment molt profund dels impresos de l’època per poder determinar la data i el lloc d’impressió" (p. 177)

I avisa que "no s’han de confondre les impressions il·legals amb d’altres de perfectament lícites".

I rebla: "Les queixes dels poetes [i escriptors en general] per deturpació de les seves obres, i pels furts i les falses atribucions, sobrepassen en alguns casos el simple tòpic retòric"
Jordi Bilbeny

http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_21_01.htm
___________________________________________



www.HistoCat.cat

4.12.06

Retrobant-nos


Aquest cap de setmana hem estat al País Valencià fent feina. Hem realitzat conferències, hem fet contactes amb gent fantàstica que col·laborarà d'ara endavant amb la Fundació, hem conegut una mica més la comarca de la Vall d'Albaida, i el que és més important, hem disfrutat com nens.

Una d'aquestes encantadores persones que hem conegut, m'explicava el cas del seu germà, qui en una estança que va fer a Lleida, va descobrir que aquell entorn i aquella gent del Segrià, eren simplement un reflexa d'ell mateix.

Una de les coses mes maques que ens proporciona el fet de treballar a la FEHC, es la de poder bellugar-nos arreu de la nació catalana i avui potser som a Perpinyà, com demà podem ser a Alacant. I es així com t'adones realment de la immensa riquesa que te aquest país. T'adones de la diversitat en accents, i de la diversitat de paisatges, i de la gastronomia, de les muntanyes, de les platges, etc. Fins i tot un dia escoltava a aquests afamats senyors meteoròlegs de TV, dir que als PPCC, a excepció dels huracans, hi conviuen quasi tots els diferents efectes meteorològics possibles. Ves quines coses!

Vull dir-li també a la meva amiga d'Alacant, que moltes gràcies, perquè potser ella no ho sap, però jo també en aquelles terres i amb aquella gent, m'he vist totalment reflexat.


Eric Barrat

www.HistoCat.cat

Passa-ho!


Hi ha gent que té molt mala sort. Tanta que sap greu i tot. Anys i anys dient que et persegueixen per parlar castellà, denunciant que parlar castellà a Catalunya significa la mort social, buscant algun respectable ciutadà (concretament un) disposat fins i tot a fer veure que feia una vaga de fam reclamant ensenyament exclusivament en castellà per als seus fills i dient des de tots els mitjans de comunicació que tots els mitjans de comunicació et marginen. Anys i anys repetint la cançoneta i arriba un dia que una gran abstenció et permet a tu, independentista ejpañol, superar per un marge de 0,05 punts el 3% que obre les portes del Parlament. Benvingut al sistema.

I el dia que puges al faristol per expressar els teus greuges, el dia que has de fer tremolar els fonaments de Catalunya, de la Moreneta i del zoo d'en Pitus junts, aquell dia... aquell dia vet aquí que tens davant Pepe Montilla. I saps què et diu el senyor Montilla? Que si hi ha Ciutadans que tenen problemes amb el català són funcionaris de passada per Catalunya (torpede 1). Et diu que si hi ha una llengua en situació de risc aquesta és la catalana i que si vols comprovar-ho que te'n vagis a una llibreria (torpede 2). Et diu que no permetrà la divisió entre els que parlen català i castellà, una de les teves fixacions (torpede 3) Et diu que aquí tothom entén i parla el castellà, però que no tothom entén i parla el català (torpede 4). I et diu que ell és un exemple d'això últim perquè el seu català és deficient (torpede 5 acompanyat d'un triple mortal amb tirabuixó)

Ja és mala sort, ja, que qui et desmunti les mentides que has repetit sobre la llengua durant anys i anys sigui precisament un xarnego. És que no hi ha dret. Jo de tu renunciaria a l'escó i tornaria a les casernes d'hivern de la COPE i El Mundo. Allà tothom pensa igual que tu i no hi ha perill que algú digui la veritat i et faci quedar en ridícul. I és que el gran error dels antisistema és entrar al sistema.

Iu Forn

www.HistoCat.cat

ET era català?


(No és una conya...)

24.11.2006 EPS Joaquín González

En 1982, Spielberg creó al extraterrestre más famoso de la historia del cine. Aunque como siempre, las grandes historias se escriben desde mucho antes que comiencen. Esta nos lleva a 1975, cuando Joaquín Blázquez, un dibujante de comics barcelonés crea a un personaje llamado Melvin, que vería la luz en el número 49 de 'Vampirella', perteneciente a la popular editorial estadounidense 'Warren Publishing'.

El parecido entre ambos personajes es tan obvio que Blázquez, en medio de una crisis personal, se obsesionó con llevar al director americano a los tribunales. Sus circunstancias, sin embargo, le precipitaron a una muerte prematura a los 40 años.

En 2007, coincidiendo con los 25 años del estreno de 'E.T. el extraterrestre', el director Víctor Saràbia prevee llevar a las pantallas un documental que aún está rodando. 'Melvin contra E.T.' pretende sacar a la luz esta truculenta historia para rendir un homenaje a Blázquez y rescatar esta polémica del olvido. Además, mediante testimonios de personas muy allegadas al creador de Melvin y de otros dibujantes de la época, busca revivir unos años que fueron vitales para el posterior desarrollo del cómic en nuestro país.

Durante los 70, Premiá de Mar, localidad natal del director Víctor Saràbia, se convirtió en el epicentro de esta revolución de las historietas gráficas.

Aunque sin duda, una de las novedades de este filme es la peculiar forma de producción. El equipo cuenta con un presupuesto de 60.000 euros, que pretenden recaudar entre particulares. De hecho, ya han conseguido más de la cuarta parte del dinero para financiar la película.

A cambio de las donaciones (un mínimo de 15 euros) ofrecen un dibujo original de Joaquín Blázquez, el reconocimiento oficial en los títulos de crédito, publicidad en su página web y sorteos de originales de los diferentes artistas que participan en el proyecto. Si quieres más información de esta interesante propuesta, no dudes en visitar su página web.

http://www.melvincontraet.com/
http://www.melvincontraet.com/cast/comicmelvin.pdf

www.HistoCat.cat

Cara dura


(per Vicent Partal - Vilaweb, DIMARTS, 14/11/2006 - 06:00h)

Fa temps que dic que no he vist mai cap defensor del presumpte idioma 'valencià' defensar la seua (i supose que seria també meua) llengua en cap cas, si no és per provocar un conflicte amb el 'català'. Mai no he vist un blaver pujar a un taxi a València i plantar-se si no l'atenien en la llengua pròpia. No m'hauria d'haver estranyat, doncs, l'espectacle ridícul organitzat ahir a Brussel·les per la Generalitat Valenciana. Però he de reconèixer que hi ha ocasions que em superen, a mi i tot. La cara dura és tanta que sembla impossible.

Ahir va haver-hi una reunió de la Unió Europea en la qual intervingueren els consellers gallec i valencià del ram, entre molts més. El gallec ho va fer en la seua llengua, però el nostre conseller, Alejandro Font de Mora, va dir que era absurd que ell parlara en 'valencià' perquè els altres súbdits de la monarquia presents a la sala necessitarien traducció automàtica. Per tant, va usar l'espanyol i llestos, cosa no gens sorprenent, atesa la seua actuació idiomàtica de cada dia. Doncs, mira que bé! Per fer això no calia tot el canyaret que el govern valencià va organitzar exigint l'oficialitat del 'valencià' a les institucions europees i amenaçant amb una tronada, si el 'català' englobava els parlars del sud en l'oficialitat a la Unió.

Ja ho sé, que no hi ha cec pitjor que el que vol no veure-hi, però la comèdia és sensacional. Vinga manifestacions i actes, i vinga pàgines de diari i informatius de Canal9 exigint 'respecte' al 'valencià' a Europa, i quan van a Europa el respecte al 'valencià' és parlar en espanyol.

He mirat Canal9 per si deia res sobre la matèria, i no. Parlava d'uns vells apallissats, d'un juí per contagi de l'hepatitis C, d'un accident a Vinaròs, de la construcció d'un carretera entre Vilallonga i l'Orxa i (sorpresa!) de la indignació per la discriminació en què el govern espanyol té la 'Comunitat Valenciana' quant a pressupostos: discriminació que denuncia el PP perquè els del govern espanyol són del PSOE, no perquè siguen espanyols. Cosa que ja han deixat clara amb el numeret ridícul de Brussel·les.

www.HistoCat.cat